Messi o el malviure del Barça

Algun dels partits més assenyalats del Barça s'ha disputat el 24 de setembre, festivitat de la Mercè, patrona de Barcelona, dia que es va inaugurar el Camp Nou el 1957 i també la data en què va caure Maradona després d'una entrada de Goikoetxea el 1983. Dimarts es va lesionar Messi després d'entrenar-se com a titular l'última versió del trident que l'argentí completa amb Griezmann i Luis Suárez. El Barça va passar d'unes noces a un funeral, amb i sense The Best, fins que Ansu Fati va substituir Luis Suárez, a qui va xiular una part de l'afició, senyal que tremola la vella jerarquia del Camp Nou després de vagar per LaLiga. Valverde mira, toca, canvia i busca una alineació estable després de jugar molts partits en un, fins i tot al Camp Nou. Si s'ha de jutjar per la trobada més que pel resultat, ja no hi ha escenari que garanteixi l'èxit a l'estrany Barcelona.

Assumides les rotacions en la línia de migcampistes, el barcelonisme va recuperar el debat sobre el trident amb la titularitat de Messi. El partit va girar al voltant de la posició del 10 i la seva associació natural amb Luis Suárez i estranya amb Griezmann. Hi ha una obsessió per encaixar el tercer davanter des que l'uruguaià va arribar al Camp Nou i es va familiaritzar amb el capità del Barça. No és un tema menor si es té en compte la capitulació de Coutinho. Ara l'enigma és Griezmann.

El francès es va situar a la punta esquerra mentre Messi s'obria a la dreta, tots dos tan dinàmics com sovint recollits per facilitar les arribades dels laterals Semedo i Junior, mentre Luis Suárez defensava el seu lloc de clàssic 9. El 4-3-3 de sempre al Barça. Tampoc va ser una novetat que Messi marqués el ritme ofensiu: de vegades conduïa, en ocasions regatejava i sempre botava els córners, decisiu en l'1-0. El 10 va treure bé i Griezmann va pentinar millor en el primer pal de l'arc d'Asenjo. El francès va anar, efusiu, a trobar-se amb l'argentí i l'abraçada va il·luminar el fons sud del Camp Nou.

Griezmann ha entès que la seva funció no és assistir Messi, com va anunciar en la seva presentació, sinó que el capità el vol perquè marqui gols, igual que a l'Atlètic o la Real. El francès no parava d'apropar-se al de Rosario per després oferir-se, llegir el seu joc, buscar-se la vida mentre Suárez fixava els centrals del defensiu Vila-real. Va haver-hi moments d'empenta i també de bona sintonia en l'atac del Barça. L'escenari va afavorir la determinació de futbolistes tímids com Arthur. Així va arribar el seu gol en una rematada que va sorprendre fins i tot el porter del Vila-real.

Les permutes de la davantera blaugrana, més expansiva que ben posada, es van acabar sobtadament amb el 2-0. Messi es va apropar a la banda perquè els fisioterapeutes li treballessin la cama esquerra durant una bona estona, suficient perquè s'espantés el Camp Nou. Encara que el 10 va tornar a la pista, ja no va tornar a xutar els córners ni a absorbir el futbol del Barça. Els blaugrana van perdre el fil del joc i el Vila-real va començar a arribar a l'àrea de Ter Stegen. El gol s'ensumava al gol nord perquè els blaugrana no saben especular ni defensar, són vulnerables quan reculen, es mortifiquen quan Messi es queixa.

Cazorla va aprofitar el descoratjament blaugrana per marcar el 2-1 amb un xut tan estrany com el d'Arthur. L'afició va mirar els dos porters en les dues jugades i alhora no deixava de pensar en Messi. El 10 ja no va sortir després del descans davant la preocupació del Camp Nou. No el va substituir Ansu Fati sinó el recuperat Dembélé. I el francès va posar dos centres de gol tot just sortir a la pista que no van enganxar ni Griezmann ni Suárez. Sembla que tots dos trobessin a faltar Messi. Les arribades blaugrana eren tan nocives com les del Vila-real fins que va rebentar Dembélé.

El panorama afavoria els nois de Calleja perquè en una contesa trencada són més ràpids que els de Valverde. El Barça no sabia com jugar, estava indefinit i sotmès, reiteratiu en les concessions davant Ter Stegen.

El Barcelona es va paralitzar sense Messi, embolicat a les àrees, incapaç de tancar la seva i d'obrir la contrària, còmic en una jugada de gol en la qual es van destorbar De Jong, Griezmann i Luis Suárez, lent i maldestre, ja que trobava a faltar Messi. Fatigats i sense rumb, els blaugrana es van apagar, sense joc i coratge, irrecognoscibles perquè no sabien tenir la pilota, espantats pel Vila-real. Calleja no va parar de posar davanters i Valverde va substituir per fi Suárez per Ansu Fati després que De Jong aguantés l'equip i el Camp Nou.

L'escenari era en qualsevol cas tan preocupant per al Barça que exigia mesures dràstiques com el canvi del fins ara intocable 9. I si bé De Jong va ajudar a calmar la contesa, Ansu Fati va canviar la cara de l'equip i de l'aficionat, més relaxat i menys obsessionat amb Messi. Tot i que no va arribar el tercer, el juvenil blaugrana va rematar ferotgement un parell de vegades per donar senyals de vida abans que el barcelonisme es preguntés altre cop per Messi. Al Camp Nou, de moment no hi ha assossec possible. Cal tornar a començar sense Messi.