Reiniciar el capitalisme

‘Capitalism. Time for a reset’. Amb aquest títol de portada, el ‘Financial Times’, diari econòmic de referència, dijous va proposar reiniciar el capitalisme. I per remarcar el tomb editorial, el mateix dia va aixecar el mur de pagament per permetre el lliure accés a la seva edició digital. Lionel Barber, editor del diari, ho explicava així: “El model capitalista liberal ha donat pau, prosperitat i progrés tecnològic durant els últims 50 anys, reduint la pobresa i apujant el nivell de vida a tot el món. Però a la dècada posterior a la crisi financera mundial el model està en qüestió, principalment per centrar-se a maximitzar els guanys i el valor per als accionistes. (...) És hora d'un reinici”.

Setmanes abans, la Business Roundtable, una plataforma que reuneix 200 de les empreses més grans dels Estats Units havia fet públic un comunicat insòlit en què proposava redefinir els objectius corporatius i advocava per abandonar el dogma que l'interès de l'accionista ha de prevaler sobre qualsevol altre. Que el club al qual pertanyen gegants com Apple, JP Morgan o General Motors digui que l'accionista ha de ser considerat un més a l'hora de prendre decisions és molt significatiu. Proposen situar l'accionista al mateix nivell que els treballadors, els clients, els proveïdors i les comunitats. Cadascuna d'aquestes parts és essencial, diuen, i es comprometen a crear valor per a totes perquè en depèn el futur de les companyies, les comunitats i el país.

La Business Roundtable situa l’accionista al mateix nivell que els treballadors, els clients o les comunitats

Llàstima que no hi haguessin pensant abans perquè, ¿quantes empreses han decidit acomiadaments massius per augmentar els beneficis i dividends? ¿I quantes vegades la notificació d'un ERO ha provocat la pujada de les accions a la borsa? ¿Quantes externalitzacions i deslocalitzacions s'han fet per satisfer els accionistes? Va ser el Nobel de Economia Milton Friedman qui va teoritzar que “les corporacions existeixen principalment per servir els accionistes”. Si fos viu, patiria un sotrac perquè el comunicat el desautoritza clarament. Defensor vehement del mercat, la desregulació i l'empetitiment de l'Estat, Friedman és l'ideòleg del neoliberalisme més cru. Com explica Naomi Klein a La doctrina del xoc, les teories de Friedman i l'Escola de Chicago han causat estralls en l'Estat del benestar. Després d'una primera prova al Xile de Pinochet, es van estendre per tot Occident amb Ronald Reagan i Margaret Thatcher com a capdavanters.

Que el Financial Times o la Business Roundtable les posin ara en qüestió indica que detecten moviments a les plaques tectòniques del capitalisme. L'esclat de la crisi el 2008 va ser un cop psicològic tan gran que fins i tot Nicolas Sarkozy va proclamar que calia refundar el capitalisme. No li van fer gaire cas. Es va tornar a imposar la doctrina del xoc. La teoria de la crisi com a oportunitat. Així ho explicava el mateix Friedman: “Només una crisi —real o percebuda— dona lloc a un canvi veritable. Quan aquesta crisi es produeix, les accions que es duen a terme depenen de les idees que floten a l'ambient. Crec que aquesta ha de ser la nostra funció bàsica: desenvolupar alternatives a les polítiques existents per mantenir-les vives i actives fins que el que és políticament impossible es converteixi en políticament inevitable”. ¿Els sona? La crisi com a pretext per imposar contrareformes socials: polítiques d'austeritat per retallar l'Estat del benestar; reformes laborals per reduir els salaris i generalitzar la precarietat...

La riquesa es concentra de forma tan obscena que els rics ja no saben què fer amb tants diners

¿On porten aquestes polítiques? Economistes tan influents com Thomas Piketty, Joseph Stiglitz o Paul Krugman han advertit sobre el perill de l'augment de les desigualtats. La riquesa es concentra de forma tan obscena que els rics ja no saben què fer amb tants diners, mentre capes cada vegada més àmplies de la població queden a la intempèrie excloses del benestar. El model neoliberal trenca la cohesió social i deixa sense horitzó les noves generacions.

Els cavallers de la Business Roundtable comencen a veure’n les conseqüències: “Els Estats Units mereixen una economia que permeti a cada persona tenir èxit a través de l'esforç i la creativitat i portar una vida digna”. “Cal protegir el medi ambient” i “fomentar la diversitat, la inclusió, la dignitat i el respecte”. A aquest cor es va afegir fa dos dies la veu de Jeff Bezos, l'home més ric del planeta: “Fins ara hem estat al mig del ramat, però ara volem ser líders i models de comportament”, va dir en presentar el pla d'Amazon per reduir emissions. Mentre els gurus de l'economia parlen que ve una altra recessió, la marea de joves en defensa del planeta no deixa de créixer en un moviment global que impugna tot el model econòmic. ¿Serà que li han vist les orelles al llop?