Els Mossos s’obren a utilitzar gas pebre davant d’una tardor de protestes

Els Mossos d’Esquadra es preparen per a una tardor que preveuen conflictiva als carrers de Catalunya per les previsibles mobilitzacions ciutadanes contra la sentència del procés. A partir de l’1 d’octubre, segon aniversari del referèndum, les unitats d’ordre públic estaran «actives al 100%» i comptaran amb eines inèdites per abordar les protestes. La policia catalana disposa de noves tanques de contenció reforçades per evitar el contacte amb manifestants. La Brigada Mòbil (antiavalots) sospesa fer servir, a més, gas pebre —que causa molèsties i sensació d’ofec— en cas necessari.

La Comissaria General d’Informació dels Mossos avalua els riscos en manifestacions. Era seu l’informe presentat al Govern dies abans del referèndum de 2017 en què alertava d’una «escalada de violència». Informació sospesa els possibles escenaris per a Catalunya durant aquesta tardor, plena de jornades compromeses: el segon aniversari de l’1-O i, sobretot, la resposta a la sentència contra els 12 acusats pel procés, que el Tribunal Suprem donarà a conèixer la primera quinzena d’octubre. La coincidència temporal amb el Dia de la Hispanitat afegeix desafiaments i posa els Mossos en alerta.

Els responsables de l’ordre públic provaran de minimitzar possibles incidents durant les mobilitzacions. Fonts policials admeten que la proposta que surti del Govern, dels partits i de les entitats (ANC, Òmnium) per fer front a una eventual condemna condicionarà la intensitat i durada de les protestes. I, en conseqüència, el desplegament policial. Un dels escenaris que estudien és tallar carreteres. «Hem de fer compatible el dret a la manifestació amb l’ordre públic», assenyalen.

A partir de l’1-O, els Mossos reactivaran el dispositiu Minerva, que van idear la primavera de 2018 per controlar els anomenats Comitès de Defensa de la República (CDR). Minerva significa, entre altres coses, que la Brigada Mòbil no descansa. En condicions normals, el 80% de la plantilla està operativa. De cara a les mobilitzacions, tots els efectius estaran disponibles. «Anirem a màxims», apunten aquestes fonts.

Sobre la necessitat de fer servir recursos d’altres cossos policials (Guàrdia Civil i Policia), els Mossos no ho descarten, tot i que assenyalen que la seguretat ciutadana és competència seva. La delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera, ja ha descartat un dispositiu especial a l’estil de l’1-O. «No hi haurà un Piolín 2», va dir en al·lusió al vaixell que va allotjar els policies desplegats a Barcelona. Va admetre que «s’haurà de reforçar allò que pugui tenir una possibilitat que hi hagi un enrenou més fora del normal».

Dirigit per Xavi Pastor, expert en mediació, els antiavalots dels Mossos busquen anticipar-se al conflicte i resoldre’l amb un ús de la força mínim. La teoria és que, com més s’eviti el contacte directe amb els manifestants, menys possibilitats hi ha que algú resulti ferit. En protestes estàtiques que es prolonguen hores, la tensió pot explotar en qualsevol moment. Per a aquestes situacions, els Mossos disposen d’un nou tipus de tanca —diferent de les tradicionals de metall, que acaben fent-se servir com a «eina llancívola» contra la policia— que eviten les «escomeses», expliquen fonts policials. Les tanques mesuren 1,50 metres d’alçària i dissuadeixen un xoc amb la línia policial. Una empresa pot instal·lar-les «en menys de 24 hores» allà on ho sol·licitin els comandaments de policia.

Des de fa uns tres anys, la Brigada Mòbil disposa com a dotació reglamentària aerosols de gas OC, compostos per aigua i pebre. El gas pebre «causa molèstia a la mucosa i sensació d’ofec» que «dura 20 minuts», segons les mateixes fonts, que el consideren «menys lesiu» que, per exemple, el cop d’una defensa. Els caps d’ordre públic dels Mossos són conscients de la «mala reputació social» d’aquest tipus d’esprais, però s’obren a utilitzar-los de forma puntual en cas de situacions greus. Recorden que tenen «un ús dirigit i no indiscriminat» i que les policies d’altres països —com França i Alemanya— els fan servir de manera habitual.

La Policia Nacional els van utilitzar durant l’1-O a Aiguaviva (Girona). Els Mossos els van fer servir el 2012 per contenir els greus incidents ocorreguts al centre de Barcelona durant la vaga general del 29 de març, quan els manifestants van cremar un establiment Starbucks.