Àngel Llàcer i Manu Guix, una parella més enllà d’‘Operación Triunfo’

Veure'ls recorda a aquelles parelles que fa tota una vida que estan junts. Amb només una mirada saben el que pensen i en més d'una ocasió l'un acaba la frase de l'altre. No és gens estrany, si es té en compte que fa més de 20 anys que treballen plegats. El truc, admeten, és que la seva amistat està per sobre de tot. Àngel Llàcer (Barcelona, 1974) i Manu Guix (Barcelona, 1979) tornen a ajuntar-se, si és que alguna vegada s'han separat, per presentar La jaula de las locas, el musical de Broadway amb què van triomfar a Barcelona l'any passat. Ara també esperen arrasar amb el mateix espectacle, però al Teatro Rialto de Madrid a partir del 3 d'octubre.

La comèdia explica la trobada entre dues famílies molt diferents: la parella homosexual d'Albin i Georges, propietaris del club nocturn La Cage aux Folles de Saint Tropez i el fill de Georges, Jean Michel, que es va a casar amb la filla d'un diputat ultraconservador i defensor dels valors més tradicionals de la vida familiar. “És un espectacle molt potent amb la increïble capacitat de transmetre felicitat”, diu Manu Guix, encarregat de la direcció musical, que es conté per no tocar el piano on s'asseu per a l'entrevista. “Hem descobert que aquest musical fa feliç la gent, tant a qui el mira com a qui el fa. Et reconcilia amb tu mateix, amb la teva professió i amb qui ets”, afegeix Àngel Llàcer. Un espectacle recomanat per a tots els públics. Els seus directors animen també a tots els polítics a veure'l. “Qui vulgui venir que vingui. Cal tenir en compte que es diu La jaula de las locas i que el cartell és rosa, per tant, a qui no li agradi aquest color que no vingui”, remata Llàcer.

Llàcer és el director de l'obra i també el protagonista. Es tracta d'una doble tasca i per això s'ha de preparar molt intensament. Des que es lleva a les sis del matí segueix rigorosament els exercicis que l'entrenador personal li dona per mantenir-se en forma; ho fa amb cura, perquè s'està recuperant d'una recent operació d'una hèrnia. També fa classes de cant i és un alumne aplicat amb el ball. Per a Guix és una mica més complicat per altres factors: la seva família, ja que és pare de dos nens petits; i la resta de compromisos professionals que té, com la recent estrena d'un altre musical del qual tots dos formen part, La tienda de los horrores.

No obstant això, les piles sembla que són inesgotables per a aquests dos professors que es van donar a conèixer a Operación Triunfo. A ningú li importa portar aquesta etiqueta, i Àngel reconeix que ell n'acumula unes quantes més, com la de Tu sí que vales, quan va treballar a Telecinco, o més recentment a Tu cara me suena.

Li falla la memòria quan no recorda per què va decidir marxar d'OT, cap al 2011. “Jo me'n vaig anar? No, es va acabar l'edició”, diu, no gaire convençut. “No, no. Tu te'n vas anar”, li recorda molt segur Manu, que no oblida que llavors el talent show s'emetia per Telecinco per cinquè any consecutiu i que es haver de precipitar la fi del programa per les baixes dades d'audiència. Després d'això, el programa va acabar guardat en una mena d'armari d'on no va tornar a sortir fins al cap de sis anys, amb l'èxit del triomfal retorn d'OT 2017. “No ens esperàvem l'èxit de la resurrecció. Aquestes dues últimes edicions han estat meravelloses; és un regal que m'ha donat la vida”, reflexiona Manu, que continua sent un dels professors més estimats de l'Acadèmia. Igual que un pare no pot triar entre els seus fills, Manu Guix no es mulla a l'hora de destacar el seu concursant preferit, sinó que parla de la feina i la professionalitat de tots.

El fenomen Rosalía

Com a experts musicals també estan sorpresos amb el fenomen Rosalía. Especialment Àngel, que com a membre del jurat de Tú sí que vales li va parar els peus quan als 15 anys es va presentar al concurs de talents. Llavors, l'afinació no era el punt fort de la intèrpret de Malamente, però Llàcer, a qui li torna a fallar la memòria, només recorda el moment gràcies als vídeos que circulen per internet, destaca que l'evolució de Rosalía ha estat “brutal”. “Tenia un gran potencial, però no era el seu moment”.

Acostumats a ser els que dirigeixen el camí dels altres, ara ells són els que es miraran amb lupa. No els fa por, però sí que estan nerviosos. “La tele és molt diferent. El teatre, especialment el gènere musical, és molt exigent i cada actuació és diferent”, asseguren tots dos, il·lusionats pel que ha d'arribar. Ara sí, Manu Guix es llança a tocar el piano i Àngel Llàcer l'acompanya a la veu.