Tot esperant Messi

No es fàcil acostumar-se a l'absència de Messi al camp de futbol ni tampoc a la seva presència als mitjans de comunicació, segurament perquè es va guanyar la condició de millor futbolista del món jugant i callant, al Camp Nou i també a l'Argentina.

Ara mateix encara no se sap ben bé quan tornarà a jugar amb el Barça. No ho fa des de la final de Copa perduda a Sevilla contra el València i no trepitja un camp d'ençà que va ser expulsat el 6 de juliol a la Copa América. Acostumat com tenia el barcelonisme a voler jugar fins i tot els amistosos, capaç com va ser en el seu dia de demanar a l'entrenador que el convoqués per un partit que en principi no havia de jugar simplement perquè preferia estar al vestidor que al sofà, costa no veure'l als entrenaments que dirigeix Valverde.

Tot plegat s'està fent molt llarg, massa, més que res perquè aquella lesió que va patir el 5 d'agost, justament quan l'equip feia les maletes per anar de gira per Amèrica, va semblar poca cosa. Els descreguts fins i tot la van interpretar com una excusa per evitar el viatge a Miami. Al cap de pocs dies es van distribuir unes imatges en que se'l veia xutant una pilota i anunciant d'alguna manera una tornada triomfal contra el Betis. I després va resultar que la recuperació es va alentir i, pel que hem sabut per boca del propi Messi, se'n va ressentir tant que ningú pot assegurar si la seva reincorporació serà abans a la Champions o a la Lliga.

Més de cent dies sense posar-se la samarreta del Barça pesen com una condemna

Més de cent dies sense posar-se la samarreta del Barça pesen com una condemna, sobretot perquè l'equip ja s'ha deixat pel camí cinc punts a la Lliga i tothom sap que l'alineació i el pla de joc estan per fer mentre no torni Messi. El Barcelona s'ordenarà al camp en funció de què vulgui i pugui fer el capità, cosa que no està gaire clara, si tenim en compte els seus darrers partits amb l'albiceleste i les seves pròpies declaracions sobre el seu estat de forma després que aquest diari descobrís que es reserva la possibilitat de deixar el club el 30 de juny.

No és cap amenaça, sinó que Messi vol veure com es troba durant la temporada un cop ja ha fet 32 anys i també vol saber si jugarà amb un equip suficientment competitiu per guanyar la Champions. El mateix futbolista s'ha explicat en una entrevista al diari Sport que dona molt de joc i reflecteix la situació perquè la majoria de les seves afirmacions van seguides d'un "però": "Aquí es casa meva i no me'n vull anar, però vull guanyar". Messi explica que no sap si la directiva ha fet tot el possible per fitxar Neymar ―més aviat sembla que ho dubta―; entén, això sí, que amb el brasiler haurien sigut un millor equip. Es mostra força escèptic i distant amb Griezmann i es queixa per la falta d'una política esportiva clara a la secretaria tècnica, càrrec pel qual aposta decididament per la incorporació de Carles Puyol.

Vol que el club generi, al cap i a la fi, les millors condicions perquè es puguin guanyar títols, objectiu que, d'altra banda, no es fàcil ni està garantit, tal com es va poder veure la temporada passada a Anfield, i ha dit que la derrota va ser sobretot responsabilitat dels futbolistes i del cos tècnic i no pas de la junta, per més que la plantilla pogués estar mal feta. En qualsevol cas, les paraules de Messi, reivindicatiu a l'Argentina i a Barcelona, afegeixen pressió a la directiva i a també a ell mateix: totes dues parts han de donar la seva millor versió i sobretot coincidir en els seus interessos, sense cap recel.

Messi, al cap d'avall, no suporta perdre i actua com si fos un soci disposat a estripar el carnet, si les coses no es fan bé. Res més; no vol estendre un xec en blanc a Bartomeu. Fins ara es deia que el president acabava el seu mandat el mateix any que expirava el contracte del capità: el 2021. Doncs no necessàriament; Messi se'n pot anar el 2020. L'argentí, que no vol ser utilitzat electoralment, obliga la junta a fer-ho bé mentre vol ser l'amo del seu destí. Justament quan el barcelonisme es desviu des de fa temps per no posar terminis a l'adeu de Messi, i no dorm pensant com serà l'equip i el club sense el 10, l'argentí s'ha avançat dient: "no s'ha de descartar que pugui ser d'aquí nou mesos, com un part".

Acostumats a veure Messi a l'àrea contrària ara ha fet mitja volta i apunta a la pròpia sense que ningú sàpiga gaire què pensa fer ni com acabarà tot plegat.