_
_
_
_
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

L’imparable Arquillué

"Quan fèiem 'Julio César' fins i tot ens emportàvem el gos. En arribar la crisi es va acabar l'alegria. Avui seria impensable”

Marcos Ordóñez
Pere Arquillué, a 'Jerusalem'
Pere Arquillué, a 'Jerusalem'David Ruano

Em diu Pere Arquillué: “A mesura que em faig gran més m'atreu allò patètic, que, com saps, ve de pathos, o sigui, que commou profundament. Per mi és tan patètic Cyrano com el meu personatge d'Arte, però aquest és en clau de comèdia. Algun dia faré el rei Lear, que per mi és el més patètic de la història del teatre. Últimament m'han ofert tres grans patètics: Roy Cohn d'Àngels a Amèrica, de Tony Kushner; Ian, de Blasted, de Sarah Kane, i ara Johnny "el gall", de Jerusalem, de Jez Butterworth. Vaig baixar dues ampolles de vi llegint Jerusalem. Estava fascinat. Curiosament, Roy, Ian i Johnny són tres grans nihilistes units per la mort. Per cert, vaig deixar de beure fent El Gall. Són tres hores sense parar, i actuarem molt, per Catalunya, al Valle-Inclán.... I després Les veus de dintre, de De Filippo, al TNC”.

Más información
Tornada a ‘Casa de nines’
Records instantanis

Em diu després: “Quan vaig començar feia cinc obres per any: quatre i un Grec. Això era normal en l'època. També vaig tenir molta sort: d'amater ja n'havia fet nou. Les gires amb Rigola al Lliure eren mítiques, irrepetibles. Vaig començar passant dos dies fora i nou a casa, i vam acabar fent onze dies fora i un dia a casa per rentar la roba i tornar a marxar. Vam actuar al Berliner i giràvem per Espanya amb repertori. Vam fer Julio César, Ricardo III, Europea House i Santa Juana de los Mataderos. Al final ho vam deixar estar perquè era car. A la companyia érem 25, sumant road managers i tècnics. Quan fèiem Julio César ens emportàvem fins i tot el gos. En arribar la crisi es va acabar l'alegria. Avui seria impensable”.

Em diu: “Crec que he tingut molta sort, i n'hi ha que pensen que parlo per parlar. Entre els 25 i els 30 vaig aprendre de les millors actrius. De l'Espert, que encara em diu "el nen" (i les seves filles també). Aquesta dona és un portent d'intel·ligència. M'enlluerna cada vegada que la veig. Àngels Poch va ser una segona mare per a mi. Rosa Maria Sardà també és un altre monstre, que, a més, em va dirigir. Amb la descomunal Anna Lizarán és amb qui més m'identifico a nivell de joc teatral. L'últim que va fer, ho vam fer junts: un recital poètic. Hi ha moltes actrius a la meva vida, però no puc oblidar Flotats. Ni els regals que et dona la professió, com la meravella d'haver fet Qui té por de Virginia Woolf? a les ordres de Veronese, amb dues companyes superbes: Emma Vilarasau i Carmen Machi. Era com veure dues cares de Martha. I amb totes dues funcionava igual de bé: l'Emma és fantàstica, i la Carmen és tot un personatge. Em passaria hores parlant-ne. O de més regals que et dona la professió, com la meva primera feina a la televisió, als 21 anys. Em va tocar amb el gran Rabal. Ell feia de general i jo de suboficial. Ens van obrir un bar tota la nit, perquè Don Paco ‘disposés del que necessités’. Era molt graciós, explicava històries estupendes. Llàstima que aquella nit se'n van esborrar unes quantes”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_