Benvinguts a la gran festa de Messi

UNA PILOTA BLANCA amb rombes vermells. Aquest va ser el regal que va rebre Lionel Messi el 24 de juny de 1991, just el dia que celebrava el seu quart aniversari. I aquest va ser el dia que va néixer el mite perquè, en agafar-la, va començar a fer uns malabarismes inimaginables. “Ens vam quedar  de pedra quan vam veure tot el que sabia fer perquè mai havia jugat a futbol”, recorda el seu pare, Jorge, al llibre Messi, el nen que no podia créixer, de Lucca Caioli. Unes filigranes inigualables que mai es cansava de practicar i que el van portar a fer-se famós abans d'hora. Amb prou feines un metre d'alçada, i a la mitja part dels partits del primer equip del Newell’s, anunciaven el seu nom i baixava les escales de l'estadi Coloso del Parque fins arribar al centre del camp sense que li caigués la bola dels peus. Una ànima d'artista que el Cirque du Soleil representarà a Barcelona des del dia 10 d'octubre amb el seu brillant espectacle Messi10. “Leo és el millor del món i volem representar les seves habilitats al camp, com la força, la determinació…”, diu Mukhtar Omar Sharif, director del xou. “Però seguim sent el circ i és un espectacle per a tothom, no només per als amants del futbol”.

L'origen d'aquest espectacle remet a José Manuel Pinto, exporter del Barcelona i fundador de la discogràfica Wahin Makinaciones, també artista de Sony i gran amic de Leo. “Sempre he pensat que hi havia molta similitud entre la música i l'esport, que es retroalimentaven”, recorda Pinto, que avui exerceix d'enginyer de so. “I si fem un espectacle i el barregem amb futbol?”, va preguntar Pinto a Afo Verde, president de Sony a Llatinoamèrica, Espanya i Portugal, que ja havia treballat amb el Cirque du Soleil en algun projecte. “Es pot explicar una història com la de Michael Jackson o la dels Beatles…”, es va animar el CEO de Sony. “Doncs tinc un amic que és el més gran de tots i que està viu. Seria genial fer-ho amb algú en vida”, va replicar l'exporter. “Seria genial!”, va acceptar Verde, que amb el pas dels dies es va apropar al Camp Nou juntament amb els directors del Cirque du Soleil per veure alguns partits de Leo i idear l'espectacle.

Leo és el millor del món i volem representar les seves habilitats en el camp de futbol com la força, la determinació...

Aquí va començar a agafar color i forma un xou que, no obstant això, necessitava l'aprovació de Messi. “Vaig anar a visitar-lo i li vaig explicar el projecte. Sabia que li agradaria perquè havíem anat amb les famílies a veure alguna actuació”, revela Pinto. “M'encanta!”, va respondre Leo, orgullós però una mica inquiet perquè no sabia com es podien barrejar les dues arts. “Messi ha estat molt pendent en tot moment de l'espectacle i els seus avenços”, explica el director creatiu, Sean McKeown, a la seu del Cirque du Soleil a Mont-real, on els artistes treballen de sol a sol i contra rellotge. “Hem fet uns cinc check-points [trobades] amb ell, i només ens ha demanat un parell de coses: que hi sortís la seva família, perquè entén que sense ella no hauria arribat a l'elit [però sense utilitzar en excés el seu festeig del gol, aquell gest íntim d'aixecar els índexs cap al cel en record de la seva àvia], i que es fessin coses abans mai vistes al circ”. Repte acceptat. “Ell ha trencat i continua trencant tots els rècords, per la qual cosa ens tocava fer una actuació memorable”, assumeix McKeown, “i ho farem perquè aquests tios [en referència als artistes] estan bojos. És increïble el que aconsegueixen simplement pel fet de proposar-l'hi”. Mèrit també del procés de captació del Cirque du Soleil, que ha escollit 46 artistes de nacionalitats diferents (Taiwan, Etiòpia, Xina, Ucraïna, Regne Unit, Rússia, Kazakhstan, Espanya, Estats Units…). Tots són atletes de primer nivell que es barregen en l'espectacle, referents, cadascun, en la seva especialitat, com la corda, el trapezi, el diàbolo, contorsionisme o banquine, que són unes torres humanes en què es puja o se salta.

No té res d'estrany si es té en compte que el Cirque du Soleil té 60 persones a l'equip de càsting, més de 20 caçatalents arreu del món. “Jo vaig veure que hi havia una prova, ho vaig intentar i em va sortir bé”, resumeix durant un descans i amb un somriure a la cara Catalina Vega, que va arribar a jugar a la selecció de futbol de Xile, però que ho va deixar tot per dedicar-se al futbol freestyle, modalitat en què es fan tota mena de petits jocs amb la pilota i en què el xou hi pren molt de protagonisme. “Aquesta és una oportunitat que no es pot deixar passar perquè pot durar uns 10 anys”, afegeix, “tot i que això implica treballar moltes hores perquè no només som freestylers, sinó que fem de tot”. D'això en dona fe el francès Gautier Fayolle, set vegades campió del món en la modalitat i tota una eminència a les xarxes socials, fitxat pel Cirque du Soleil. “Adoro aquesta experiència perquè per primera vegada tinc un entrenador que m'orienta i perquè puc provar moltes coses noves que no podria fer a casa”, diu tot esbufegant, perquè just uns segons abans estava suspès en l'aire provant els trucs. Una experiència comuna, en qualsevol cas, la de mirar cap amunt quan es passeja per les gegantines instal·lacions de la seu de Mont-real i els escenaris adaptats per a aquest espectacle. Com els salts i les tombarelles de Jimmy, un jove que competia en gimnàstica de trampolí [llits elàstics] i que va guanyar el campionat d'Europa amb França, fitxat a través de Facebook després de dos intents. “Tenia dos somnis: anar als Jocs Olímpics i entrar al Cirque du Soleil, ambició que em va sorgir després de veure fa molts anys l'espectacle Alegria”, explica. “Per sort, vaig poder fer realitat un d'aquests dos somnis”.

Estem tan acostumats a aquesta rutina que fins i tot ens semblen normals les coses que fem. La profunditat en tot és clau: el detall marca la diferència

Després d'hores de pràctiques i patacades, d'estiraments i exercicis, tots els artistes es reuneixen al menjador. “Com ens veus?”, pregunta Noé Chemel, campió belga de trampolí i tercer d'Europa el 2014, que s'hi va dedicar perquè la seva mare no aguantava més la hiperactivitat del nen i el va enviar a fer salts sobre un llit elàstic. “Què et sembla l'espectacle?”, demana Malik, contorsionista etíop, que porta la contrària al raciocini amb els seus moviments i que necessita traductor per més que intenti defensar-se en anglès. “Creus que el recinte estarà ple cada dia?”, se suma un jove xinès que executarà amb el seu millor amic un número sobre uns pedestals que també posen a prova Newton i la seva teoria de la gravetat. Tots estan impacients per rebre notícies i inputs que no siguin els dels seus entrenadors. “Estem tan acostumats a la rutina que fins i tot ens semblen normals les coses que fem”, exposa Nacho Ricci, un argentí especialista en disciplines de corda establert a Barcelona desitjós de començar les funcions perquè podran anar a veure'l els seus amics. Després d'anys de diàlegs i correus electrònics, li va arribar una proposta sempre que superés la prova del vídeo. “Em van demanar que mostrés les meves habilitats específiques i, de passada, que també ballés hip-hop, cosa que no havia fet en la meva vida. Però em sembla que em vaig sortir amb la meva…”, recorda.

Un cop superat el primer obstacle, el Cirque du Soleil engega la maquinària. “Ho fem tot en profunditat perquè sabem que el detall és el que marca la diferència”, exposa McKeown. Així, un cop arriben els artistes a la 'fàbrica de talent' de Mont-real, els fan exàmens de tota mena per comprovar el seu estat físic, si necessiten alguna petita intervenció, com respondran davant l'estrès i la pressió, els seus trets psicològics… Fins i tot els prenen les mesures de tot el cos per elaborar vestits, botins, màscares o qualsevol element tèxtil: el Cirque du Soleil té el seu propi taller de costura amb 300 treballadors en nòmina. “Fem 16.000 vestits i 1.200 parells de sabates a l'any”, resumeix James Lavoie. “Tot i que per a aquest espectacle només utilitzarem 165 peces diferents. Crec que estem creant la nostra pròpia versió de l'univers futbol a través de la roba”, afegeix, alhora que mostra orgullós i presumint el vestit que estarà fet de gespa natural, a més dels pantalons que es posarà un espontani que saltarà a l'escenari i que transmet la impressió de pixelat, com passa a la televisió. “Messi ens diu quin li agrada més, però sabem que els aprova tots”, apunta.

El taller de costura no és, en absolut, una instal·lació que cridi l'atenció a la seu, atès que són 36.000 metres quadrats fets per crear-hi circ. Hi ha un aula de maquillatge que és més aviat una escola on s'imparteixen 60 hores de cursos. Hi ha sales de preparació per a tot tipus d'especialitats. Molts integrants són atletes que no han tingut formació còmica o teatral, no han participat en coreografies o mai han treballat l'expressió facial; gimnasos, salons de dansa i qualsevol cosa imaginable. Però per entrar al món Messi cal entrar per la porta dels Studios Gilles Ste-Croix. Un pavelló de 20 metres d'altura que resulten insuficients per muntar-hi tot l'escenari central –per això a Barcelona, per la falta d'espai, s'ha canviat d'ubicació i es farà al Fòrum–, que fa 40,4 metres de longitud i 27 d'ample: l'objectiu és representar un estadi de futbol on els espectadors s'asseuran al voltant com si fos una graderia. Tot un muntatge que va començar el 16 d'agost, quan els vaixells amb les estructures i materials van salpar del Canadà cap a Barcelona. I serà, com va exigir Messi, un espectacle únic.

“No som un circ tradicional, sinó que creem i demanem números que mai s'han fet”, reflexiona Igor, un dels entrenadors principals del xou. Igor va néixer al Circ de Moscou: ve de família circense. “La clau és barrejar el futbol amb les nostres arts i crec que ho hem aconseguit perquè, per mi, és el millor espectacle que he vist mai. Pel nivell d'exigència nostra i de resposta dels protagonistes”.

Alguna cosa possible també gràcies al director Mukhtar, apassionat del futbol i del Manchester United. “Quan em van proposar dirigir l'espectacle, la meva dona em va deixar anar: ‘Això només és per veure més futbol, no?”, explica divertit. “Jo li vaig respondre: ‘Sí, home! Aquest és el meu xou!’. Tot i que per dins pensava: ‘El més difícil serà crear l'espectacle a la mesura del millor futbolista del món”. Alguna cosa que no sembla inquietar els altres integrants de Messi10: “Quan mirem al voltant, tots són els millors en la seva especialitat. Estem jugant a les grans lligues”. Mukhtar afegeix: “El circ, com el futbol, és treballar molt. És equivocar-se i tornar a començar; es practica fins que surt perfecte. No s'arriba a ser el número u sense intentar-ho”.

No sempre, però, surt tot a la perfecció. Hi ha la possibilitat de patir una lesió. “Això és un risky business [negoci perillós]”, recorda Igor, que treballa amb els freestylers. “Això no ho pensem; si no, ni ho intentaríem”, postil·la Jimmy després de fer mil i un salts des d'un gronxador a una xarxa. “Jo em poso música per estar desperta i tenir la ment neta”, intervé la xinesa Yang Huang, que va començar a practicar equilibrisme als set anys perquè la seva mare no volia que jugués només a pilota. “Si no, cometo errors”. Quan això passa, el Cirque du Soleil ofereix resposta mitjançant un bon i nombrós grup de fisioterapeutes.

“És molt complicat que aquesta gent, que arrisca tant cada dia i que posa tan al límit el seu cos, no es lesioni amb el que fa”, resol Mariana, una fisio brasilera que va deixar per una temporada el Cirque du Soleil per acudir com a metge als Jocs Olímpics del seu país, però que ja ha tornat per fer l'espectacle de Messi. “Hi ha lesions de tota mena, però treballem molt per prevenir-les i, sobretot, perquè quan passin no siguin tan pronunciades i tinguin una durada menor”. Amb aquest objectiu han decidit innovar, i en aquest espectacle estan treballant amb RealTrack Systems, empresa amb base tecnològica a Almeria que desenvolupa Wimu, les armilles GPS que fan servir futbolistes com els de el Barça, també Messi. Serveixen per mesurar paràmetres i dades amb variables cinemàtiques com  l'acceleració, la velocitat i la distància recorreguda; i fisiològiques com a freqüència cardíaca, aptitud corporal, entropia, oxigen al múscul… “És nou i no sabem com funcionarà. Però sembla que sí que se'n podran extreure dades que ens facin millorar el rendiment dels artistes. Comprovarem quins resultats en treuen per veure si d'ara endavant treballem amb ells”, conclou Mariana abans de córrer cap a una altra sala on reclamen la seva presència.

“Sempre tenim un pla B per si algú es lesiona o es posa malalt, per exemple, el mateix dia de la funció”, prossegueix Sean McKeown. “Intentem tenir almenys un suplent per a cada número perquè mai saps quina lesió es pot fer un artista ni quant de temps estarà parat. Però si alguna cosa se sap en aquest món és que l'espectacle mai es pot aturar”.

I es tracta de Messi. “La història d'un jove amb ambició que li va fer saltar tots els obstacles per ser el millor 10 de la història”, resa la publicitat de la funció. “Però volem explicar que el 10 pot ser qualsevol. Un doctor, un advocat… Es tracta que algú que té un somni el vegi complert gràcies a la seva feina i dedicació”, conclou el director Mukhtar. Tot i que de Messi només n'hi ha un, com també només existeix un Cirque du Soleil. I junts han creat la millor festa del 10.