“No sé quanta gent seguirà Torra en la confrontació”

Amb la proximitat de la sentència pel judici del procés, els agents socials de Catalunya es preparen per buscar una resposta comuna. La UGT, que amb CCOO va participar de l'anomenada “aturada de país” del 3 d'octubre del 2017, avisa que els partits polítics no aconseguiran una reacció de consens si utilitzen de manera partidista la sentència per avançar en el projecte independentista. El secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros (Vallromanes, Barcelona, 1972), aposta també per unes noves eleccions a Catalunya per tancar el cicle electoral i afrontar els reptes polítics i socials.

Pregunta. Com afecta la falta de Govern a Espanya?

Resposta. Fins a l'últim moment pressionarem perquè hi hagi un Govern i que sigui d'esquerres, les diferències no són insalvables. No ens podem arriscar a tenir noves eleccions i a tenir un Govern de Salvinis. Quan hi hagi Govern, caldrà engegar totes les mesures que han quedat pendents en el tema laboral. Diuen que entrem en una nova recessió, però fa tres anys que les administracions i les empreses tenen cada vegada més recursos. Això s'ha de repartir millor. Nosaltres diem des de fa un any que necessitem pressupostos a Catalunya i a Espanya. Sembla que si no hi ha pressupostos no passa res, i és una eina principal.

P. A Catalunya tenim els del 2017. Qui és el responsable?

R. Aquí seguim en una política de blocs, com és evident perquè no podem oblidar que hi ha gent a la presó esperant una sentència. Però nosaltres entenem que aprovar uns pressupostos no vol dir beneir una línia política concreta.

P. Si tampoc s'aproven el 2020, seria raó suficient per reclamar eleccions?

R. La qüestió de les eleccions cal separar-la del tema de la resposta a la sentència. Nosaltres ja vam dir que cal tancar els cicles polítics per obrir-ne altres i recuperar les polítiques públiques. Si no hi ha pressupostos, seria un altre argument més per dir que aquest Govern té moltes dificultats per governar.

P. Queda poc per a la sentència i des d'algunes institucions s'ha fet una crida a la mobilització, sense descartar una vaga general. Què farà UGT?

R. Si la resposta a la sentència es fa amb un debat només mediàtic i sense buscar els punts de consens, no ho aconseguirem. El que calen són més reunions discretes per trobar una resposta conjunta. I ha de ser una resposta a la sentència, no que la sentència s'utilitzi per a altres finalitats. Els exemples de consens són clars: la manifestació del 10 de juliol del 2010 [contra la sentència de l'Estatut] i l'aturada de país del 3 d'octubre del 2017, contra les càrregues policials. Ara la resposta ha de ser a la sentència, res més. Hem de treballar perquè la imatge sigui conjunta: amb la frase “la presó no és la solució, la solució ha de ser política”, molta gent hi està d'acord. Si intenten utilitzar la sentència per a objectius partidistes, no s'arribarà al consens. I crec que ara a molta gent li falta cintura.

P. El president Torra va dir que aposta per la confrontació.

R. Doncs no sé quanta gent ho seguirà. Ara és la part més difícil, la de la política en majúscules, que és buscar el punt mitjà i córrer el risc de fer discursos que no seran ovacionats. El que toca és això, i la política s'ha d'arriscar a buscar nous horitzons.

P. Organitzacions independentistes com la Intersindical-CSC o la candidatura de l'ANC a la Cambra de Comerç s'han aprofitat d'aquest context per créixer. Els preocupa?

R. Sense desmerèixer que han crescut, la Intersindical continua tenint un impacte relatiu, poden arribar a l'1% de la representació sindical, mentre que els dos grans sindicats tenim el 40% cadascun. Mostra que la gent ha votat en un sentit més polític que no pas sindical, però no és una tendència. I la Cambra, caldrà veure si es dediquen a fer les funcions de la Cambra i no d'altres. Forma part del moment polític en què vivim.

P. En aquestes circumstàncies, es plantegen més unitat d'acció o fins i tot una fusió amb CCOO?

R. Tenim unitat d'acció amb les dificultats que tenim, però en les coses importants ens posem d'acord. Més que la fusió, el tema sindical prioritari és com arribem a defensar la gent que treballa en aquestes feines noves però absolutament precàries.