Contra el partidisme per poder pensar

Suprimir els partits polítics. Amb aquesta idea, amb aquesta proposta, acabava Simone Weil (1909-1943) un text escrit durant la Segona Guerra Mundial, pensant en els mals de les nostres societats i com es podien resoldre. Weil estava profundament preocupada pel fet que l’operació de prendre posició a favor o en contra havia substituït l’obligació de pensar. I tenia dubtes que es pogués posar remei a aquesta situació sense suprimir els partits polítics.

L’anàlisi de Weil sobre els partits polítics és clar i alarmant. Ens presenta tres característiques essencials d’aquestes organitzacions: “Un partit polític és una màquina de fabricar passió col·lectiva. Un partit polític és una organització construïda de tal manera que exerceix una pressió col·lectiva sobre el pensament de cadascun dels éssers humans que en són membres. La primera finalitat i, en última instància, l’única finalitat de tot partit polític és el seu propi creixement, i això sense límit.”

Quan Simone Weil escriu Nota sobre la supresión general de los partidos políticos va voler plantejar una reflexió sobre un gran mal per a les persones i les societats. Un gran mal que considero sobre el qual avui hauríem de continuar pensant i buscant maneres de resoldre'l. Els comportaments habituals dels nostres partits polítics entenc que així ho evidencien.

M’aturaré en dos dels motius pel quals Weil va considerar el partidisme un mal. Primer, el partidisme porta a la manca de veritat, a la mentida. Segon, el partidisme porta a la imposició de la part, fins i tot per sobre del pensar.

No sembla d'esperar que tota aquella gent que menteix deixi de fer-ho de manera immediata, potser no ho faran mai

La veritat és una necessitat humana, així ho va considerar Simone Weil quan enmig de la guerra pensava en una societat que superés un món de tracte inhumà. Serà llavors quan també escriurà Estudio para una declaración de las obligaciones respecto al ser humano. La necessitat humana de la veritat implica l’obligació d'evitar que ningú visqui en la mentida i els mals que això suposa.

Weil ens planteja que les responsabilitats a les quals obliguen les necessitats humanes no afecten tothom de la mateixa manera. Si volem deixar de viure en mentides ens cal, per exemple, que algú no ens les digui. Tothom té alguna cosa per fer en relació amb aquest objectiu. Però hem de ser conscients que la responsabilitat és més alta entre les persones que constantment emeten missatges per al conjunt de la societat: partits polítics, mitjans de comunicació, publicitat... Necessitem menys opinions per assumir acríticament i més instruments per poder pensar.

No sembla d'esperar que tota aquella gent que menteix deixi de fer-ho de manera immediata, potser no ho faran mai. Els partits decidiran actuar o el partidisme que els porta que siguin ells la seva principal finalitat es continuarà imposant?

Passem al segon motiu que ens mostra el partidisme com un gran mal: el partidisme porta a estar amb una part, amb totes les limitacions i les imposicions que això comporta.

Al final de Nota sobre la supresión general de los partidos políticos, Weil escriu:

“Fins i tot a les escoles ja no se sap estimular d’una altra manera el pensament dels nens si no és convidant-los a prendre partit a favor o en contra. Se’ls cita una frase d’un gran autor i se’ls diu: ‘Hi esteu d’acord o no? Desenvolupeu els vostres arguments’. A l’examen, els desgraciats, atès que han d’haver acabat la dissertació al cap de tres hores, no poden passar més de cinc minuts preguntant-se si hi estan d’acord. I seria tan senzill dir-los: ‘Mediteu aquest text i expresseu les reflexions que se us acudeixin”.

Nota sobre la supresión general de los partidos políticos està dedicat als partits polítics, però va molt més enllà... El problema del partidisme no és un problema només dels partits polítics. Té a veure amb la necessitat constant de posicionar-se a favor o en contra, d'estar amb nosaltres o contra nosaltres.

Estar amb una part o altra passa per sobre del pensar, s’imposa al pensar. Massa vegades es confon la part amb el tot. Ho fan els partits polítics, però no només. La diversitat i la pluralitat de les nostres societats representen una extraordinària riquesa. Necessitem tenir present que més enllà de la nostra part, de la nostra posició, hi ha idees, propostes i arguments que poden ser necessaris i desitjables. Parlem del que parlem, discutim del que discutim. Necessitem prendre partit contra el partidisme per poder pensar amb el (propi) cap.

Jordi Mir Garcia és professor d'Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra.