“El govern de Barcelona és un pacte de ferro”

En el seu penúltim dia com a alcalde accidental —mentre l’alcaldessa Ada Colau és de vacances— el socialista Jaume Collboni esmorza amb dos apunyalaments a Ciutat Vella en un estiu que està resultant convuls pel que fa a la seguretat, una qüestió que el 37% dels barcelonins perceben com el principal problema.

Pregunta. Què es fa per revertir aquesta situació?

Resposta. Més presència policial al carrer: 139 guàrdies urbans i 325 mossos a partir del setembre. Objectivament la ciutat tenia menys efectius dels que necessitava i esperem que amb el desplegament aprovat se superi la crisi de seguretat. Hi ha dues batalles, la de la percepció i l’objectiva. La crisi de seguretat de Barcelona està relacionada sobretot amb els furts i amb una sensació d’inseguretat instal·lada a molts barris, sobretot els més vulnerables. Estem convençuts que abans d’un any superarem aquest moment. Però no serà ni senzill ni ràpid.

P. El PSC és la quota d’ordre del govern municipal?

R. Crec que sense ordre no hi ha progrés. Nosaltres no podem abordar polítiques ni de reducció de la desigualtat ni de promoció de la ciutat, ni culturals ni esportives sense la prèvia, que és que hi hagi seguretat a la ciutat. Nosaltres no hem vingut a posar ordre, sinó polítiques de transformació.

P. El seu discurs i el seu pla en seguretat s’assemblen als de Manuel Valls, que va facilitar la investidura de Colau.

R. Jo no sé si s’hi assemblen o no. Sé el que fan els governs democràtics amb polítiques progressistes que asseguren la seguretat pública, que a qui més protegeix és als més vulnerables perquè els barris rics ja es paguen la seguretat.

P. El top manta és l’altra pota d’aquest pla de seguretat.

R. En absolut. El top manta no té a veure amb la seguretat. És un fenomen d’ocupació il·legal de la via pública. Jo no barrejo mai una cosa amb l’altra.

P. Des que és al govern, hi ha un canvi en l’abordatge del top manta.

R. No hi estic d’acord. Tornem a les percepcions. En el mandat anterior es va resoldre la situació del mercat de les Glòries. El que cal enviar és el missatge que no es poden fer activitats il·legals a l’espai públic. El problema és la cronificació d’una activitat irregular, normalitzar-la i conviure-hi a Barcelona. Això és el que havia passat en els últims temps. I això es resol amb polítiques socials. Ens hem reunit dos tinents d’alcalde amb ells i no sé si això passa a gaires ciutats.

P. Colau i vostè han superat el clima de desconfiança?

R. Completament. La confiança es construeix amb el temps i es pot perdre en segons. El procés de negociació del govern va ser exemplar.

P. Aguantarà quatre anys?

R. És el govern més fort que té Barcelona des dels últims deu anys, amb 18 regidors. Ben pensat, ben plantejat, avalat per les bases dels dos partits. És un pacte de ferro.

P. En qüestions com la simbologia, el llaç groc, pensen i voten diferent.

R. Són temes que superen la ciutat. Hem pactat que en les qüestions que estan per sobre de la ciutat, cada grup polític marcarà la seva posició. En el cas del llaç groc, estem en contra que els espais públics institucionals mostrin símbols que divideixen.

P. El llaç segueix al balcó.

R. No hi estic d’acord, però així ho va votar la majoria de la Junta de Govern. És la democràcia.

P. Durant la campanya va dir moltes coses contra Colau…

“Sense una confiança personal mínima és molt difícil arribar a acords polítics”

R. Sí, però després de les eleccions és el moment de posar el comptador a zero.

P. I això és possible que ho puguin fer Pedro Sánchez i Pablo Iglesias?

R. No, ni els partits són similars ni les circumstàncies. No té res a veure el Govern de l’Estat amb l’Ajuntament de Barcelona. I crec que sense una confiança personal mínima és molt difícil arribar a acords polítics.

P. Hi haurà investidura al setembre?

R. Ho espero pel bé d’Espanya i per l’estabilitat. Cada vegada és més evident l’aposta que fan el PSC i el PSOE per l’estabilitat, ho hem fet amb els pactes a Catalunya que han trencat la dinàmica de blocs. Els socialistes estem llançant un missatge positiu a l’hora d’abordar els Pressupostos de la Generalitat i hem demanat el mateix per a l’Ajuntament.

P. En el cas de l’Ajuntament buscaran el suport d’ERC?

R. Sí. Un govern progressista com el nostre s’ha d’adreçar en primer lloc a la força progressista que és ERC. Encara que no és excloent, parlarem amb tots.

P. Recorreran contra la sentència del TSJC que anul·la el pla d’hotels?

R. Veurem què diuen els serveis jurídics. El que no volem és la falta de planificació ni la barra lliure que hi va haver en l’etapa que la dreta va governar Barcelona —en al·lusió al govern de Xavier Trias— quan es van descontrolar els apartaments turístics i no es va planificar el creixement hoteler. Ara tenim un problema d’imprevisibilitat i això no és bo ni per a l’economia de la ciutat.

P. Què opina de la crisi de l’Open Arms?

R. Sento una profunda vergonya com a europeu de la política migratòria de la Comissió i crec que va en contra dels valors fundacionals de la UE.

P. I del paper d’Espanya?

R. És el paper del que és possible fer. El servei marítim d’Espanya ha salvat 60.000 persones l’any. És lògica la posició que defensa Espanya.

P. Barcelona es prepara per a una tardor convulsa?

R. Espero que hi hagi sentit comú, i que es pensi més en l’interès general que en el dels partits, que s’aconsegueixi més estabilitat i que s’aprovin tots els pressupostos que es pugui i que superem aquesta etapa del bloqueig polític que han viscut Espanya, Catalunya i Barcelona. Ens ho mereixem.