Colau quatre anys després: menys activisme, més policia al carrer

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va estrenar ara fa quatre anys en el càrrec amb un primer mes vertiginós. Gairebé cada dia va anunciar actuacions simbòliques o projectes importants: va enterrar la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern, va revertir la privatització de dues escoles bressol, va retirar el bust del rei Joan Carles I del Saló de Plens i va congelar les llicències de nous hotels. El segon mandat de Colau arrenca marcat per l’aliança amb el PSC i una actitud molt més pragmàtica en l’àmbit polític i més mà dura al carrer. Els comuns han vist, a més, com la justícia ha tombat un dels seus projectes estrella: el pla d’hotels.

Más información

Barcelona en Comú apuja un 40% el sou a Colau i un 27% als regidors

La investidura el 15 de juny ja va marcar la diferència. Va tenir un caràcter totalment diferent de la del 2015. De l’alegria de llavors al Saló de Plens i la plaça Sant Jaume, al regust amarg i les protestes al carrer pels vots de Manuel Valls que van fer alcaldessa Colau. Després del mal tràngol del segon dissabte de juny, aquestes són les principals decisions de l’executiu de l’alcaldessa.

Aliança de govern que refreda projectes dels comuns. L’acord de govern entre els comuns i el PSC (10 i 8 regidors, respectivament) permetrà a l’executiu municipal deixar enrere la difícil minoria del darrer mandat (11 en un Ajuntament de 41). Malgrat tot, l’acord de Colau amb els socialistes refreda projectes que eren clau per als comuns, com la municipalització de l’aigua o la revisió de l’ordenança de civisme. L’acord, a més, no aborda aspectes sobre els quals els socis discrepen, com els creuers o la prostitució.

La seguretat i el ‘top manta’, una prioritat absoluta. Quinze dies després que es formés el nou govern de Colau, la seva primera mesura mediàtica i visible va ser un dispositiu intensiu contra el top manta. 100 policies patrullant de 9.30 a 22.00, que van ser anunciats a so de bombo i platerets pel regidor de Seguretat, el socialista Albert Batlle. L’objectiu, va dir, era “erradicar” la venta ambulant a la ciutat com una de les prioritats del govern. Els manters acusen Colau i els seus socis de govern de trair-los i de buscar una solució policial, quan altres vegades havien optat per aplicar mesures socials. La policia va tornar a ser la solució del govern municipal per abordar un altre problema que la ciutat arrossega des de fa anys: la degradació de la zona del Port Olímpic. Després d’una baralla en què va morir un jove de 25 anys, Batlle va anunciar un nou dispositiu a la zona, amb més agents de la Guàrdia Urbana i amb els antidisturbis dels Mossos.

També de Batlle han estat les polèmiques declaracions en una entrevista a la SER en què va proposar “el retorn assistit” dels menors migrants als seus països. Un petit percentatge es dedica a cometre furts i robatoris violents al centre de la ciutat. El mateix regidor va corregir les seves paraules i es va referir a “vetllar pel dret a la tutela i l’educació” dels menors. Aquesta mà dura en temes de seguretat, que és la principal preocupació dels ciutadans de Barcelona, també s’aplicarà contra les patrulles ciutadanes. Batlle, el tinent d’alcaldia més visible aquest estiu, ja va avisar que combatria aquest tipus d’iniciatives. “No hi pot haver autoorganització en un tema tan sensible i responsabilitat de l’administració com és la seguretat”, va advertir.

Una emergència climàtica que trigarà sis mesos a declarar. Colau va convocar fa tres setmanes una cimera per preparar la declaració d’emergència climàtica l’1 de gener del 2020. Una trobada que es va celebrar en la solemnitat del Saló de Cent, amb un centenar de participants, però sense mesures contundents de manera immediata. El govern municipal insisteix que la seva principal aposta és la restricció de la circulació dels vehicles més contaminants al perímetre de les rondes a partir del gener i si no resulta suficient, implantarà un peatge urbà. Experts i entitats critiquen la poca contundència i la tardança d’aquestes mesures.

Mà estesa a Torra per aprovar els comptes. L’alcaldessa i el president de la Generalitat, Quim Torra, es van reunir al Palau al juliol i van plantejar una comissió mixta a l’octubre per desencallar temes concrets. Malgrat tot, hi va haver un desacord de base: la Generalitat no reconeix l’anomenat “deute social” que reivindica Colau, que és d’uns 280 milions d’euros. L’alcaldessa creu, a més, que el Govern hauria d’incrementar en 30 milions d’euros les seves transferències anuals a la ciutat. Tots dos líders, tot i això, van mostrar mà estesa per aprovar els seus respectius pressupostos.

Sous més alts. El partit de Colau, Barcelona en Comú, es va dotar el 2015 d’un codi ètic que limitava el sou dels electes i alts càrrecs en 2.200 euros. Una xifra que els comuns s’han adonat que resulta insuficient per a una feina que exigeix jornades molt llargues i que, a més, contradiu el mateix codi ètic, perquè impossibilita la conciliació amb la vida personal. Per això han decidit augmentar els sous dels càrrecs que són a primera línia de govern. Un 40% per a l’alcaldessa, un 27% als regidors i un 13% als comissionats.

La sentència que tomba el pla d’hotels. El pla urbanístic amb el qual el govern de Colau va intentar delimitar el nombre d’hotels ha tingut el mateix destí que els seus antecessors, promoguts per socialistes i convergents. Diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) (que no són fermes) anul·len totalment o parcialment el Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (Peuat), entre altres coses, per no disposar d’una memòria d’impacte financer. El govern municipal ha anunciat que sol·licitarà un aclariment al Tribunal.

Amb informació de Clara Blanchar, Dani Cordero, Camilo S. Baquero i Rebeca Carranco.