El Palau de la Música ‘celebra’ els deu anys del desfalc de Millet i Montull amb un documental

La programació per a aquesta temporada al Palau de la Música de Resurrecció, la simfonia número dos de Mahler amb el director d'orquestra Gustavo Dudamel va ser el detonant perquè els responsables de la institució musical catalana pensessin a “celebrar” els 10 anys del desfalc en mans de Fèlix Millet, omnipresent president del Palau durant anys, i el seu soci, Jordi Montull. El resultat ha estat un documental, Palau de la Música. Resurrecció, en el qual intervenen una vintena de persones, testimonis i protagonistes al voltant d'un dels escàndols més notables de Catalunya des que va començar el segle. El cas Palau, pendent del recurs davant del Tribunal Suprem, es va tancar amb una sentència que va condemnar Millet i Montull a nou i set anys de presó, respectivament, per l'espoli del Palau, calculat en uns 23 milions d'euros.

“En la documentació hi apareixia un tal Daniel, que era Daniel Osàcar, tresorer de Convergència (CDC). De seguida que vaig començar a demanar papers, van començar els problemes”, explica a càmera Joan Llinares, que va succeir Millet i persona clau en l'esclariment de la trama que va enriquir els condemnats i va servir de finançament al partit nacionalista, que va haver de retornar 6,6 milions d'euros arran de la sentència.

A la cinta hi ha testimonis de treballadors que reconeixen que “ja se sabia” que passava alguna cosa i el de Mariona Carulla, actual presidenta de la Fundació del Palau de la Música, afirmant que quan els Mossos van entrar al Palau el 23 de juliol del 2009 “estava convençuda que era un error”. El  documental no utilitza imatges històriques del cas, sinó el making of i el concert que es va fer el 27 de juny. La Resurrecció de Mahler ha estat un dels plats forts de la temporada que ara s'acaba, amb Dudamel –el famós director veneçolà que ha esdevingut tot un talismà per al Palau i que també declara en el documental– al capdavant de la Müncher Philharmoniker i l'Orfeó Català. La productora ha estat Prodcaster, que ha treballat en el projecte en els últims mesos. El documental té una durada de 55 minuts i s'emetrà el 23 de juliol –l'aniversari de l'entrada dels Mossos– al web del Palau. “Estem en converses perquè es pugui emetre en una cadena de televisió”, ha explicat Carulla. La cinta segueix els moviments musicals de la simfonia, tota una metàfora del renéixer del Palau post-Millet.

“Teníem la possibilitat d'ignorar-ho o de fer un concert de celebració, però al final vam pensar en un documental no per explicar què va passar, sinó per donar veu a les emocions i sense fugir dels temes delicats”, ha afegit Joan Oller, director general del Palau de la Música, que ha matisat que la productora ha tingut “completa independència” per muntar-lo.

Documental al marge, Carulla i Oller han presentat el nou pla estratègic 2019-2022 del Palau de la Música. La definició d'objectius i projectes d'una institució que va estar a punt de fer fallida amb el desfalc. Deu anys després, el Palau exhibeix múscul amb les seves xifres: una mica més de 14 milions d'euros d'ingressos en la temporada passada i la projecció de créixer més. Ingressos que procedeixen principalment de les entrades dels concerts (3,8 milions), visites (2,9), lloguer de sales (2,8), mecenatge (1,9), subvencions públiques (1,7) i altres ingressos (1,1). En el capítol de despeses, des que es va iniciar el cas Palau les minutes d'advocats i auditories han suposat 4.500.000 euros i la institució ha hagut de reintegrar subvencions públiques –falsificades pels condemnats– per 1.400.000 euros.

Musicalment, el pla vol ampliar els concerts propis, explorar altres músiques i “controlar” la qualitat dels promotors externs que programen al Palau.