La Beatriz, el temps i la seva obra
L'editora va bolcar la seva personalitat en la confecció d’un extraordinari catàleg de prop de 3.000 llibres, amb els quals va saber captar l’aire del seu temps i de tots els temps
El 1967 es va presentar a Barcelona el llibre de Mario Vargas Llosa Los cachorros, editat per Lumen en la seva col·lecció Palabra e imagen. Va coincidir amb el dia en què la policia impedia la celebració d’un acte universitari en homenatge al venerable Jordi Rubió i Balaguer, bibliotecari i filòleg que acabava de fer 80 anys, net del poeta i catedràtic de Literatura Rubió i Ors, i fill, al seu torn, d’Antoni Rubió i Lluch, catedràtic d’Història, amic i company d’estudis de Menéndez y Pelayo. Els Rubió: una reconeguda nissaga d’erudits i acadèmics.
Coses d’aquells anys finals del franquisme, l’homenatge al doctor Rubió va ser considerat pel governador de torn un acte subversiu. En realitat ho era: quan la cultura s’expressa en llibertat, dins d’un marc polític que no la tolera, qualsevol cosa la subverteix. Doncs bé, els qui van intervenir en aquell acte van ser cridats a declarar davant la policia. Entre ells, l’editor Carlos Barral, que, a més de ser una persona de gran cultura, poeta i escriptor, es convertia amb només dues copes de més en un histrió considerable.
Aquella mateixa nit se celebrava un sopar informal d’amics, per celebrar la publicació de Los cachorros, a casa de Beatriz de Moura i Óscar Tusquets, a l’avinguda que llavors es deia de l’Hospital Militar, al nord de Gràcia i prop del Carmel. Jo treballava a la revista Destino, em van encarregar entrevistar Vargas Llosa, vaig trucar a la Beatriz i em va dir “vine a sopar a casa, aquí hi podràs xerrar tranquil·lament”. La Beatriz era llavors, amb diferència, la dona més guapa, intel·ligent, divertida i simpàtica del món cultural barceloní. Treballava a Lumen, dirigida per la seva cunyada Esther Tusquets, poc dotada per a la simpatia.
El sopar, un pica-pica generós, va ser memorable. A Carlos Barral, un dels convidats, l’esperava la policia a la porteria de casa seva per detenir-lo i la seva dona li trucava amb insistència perquè hi anés, cosa a la qual ell es negava mentre engolia un whisky, i un altre, i un altre. Escoltàvem les seves converses enmig de constants riallades de tots, frases cultes i enginyoses, “egos revueltos”, que diria Juan Cruz, amb la Beatriz d’encantadora amfitriona, Gabriel Ferrater en el seu estat etílic habitual estenent amb distensió els seus llargs braços cap a tota dona que se li posés a l’abast i un Vargas Llosa content però una mica desconcertat davant l’espectacle. Jo era un simple observador, un jovenet marginal al grup, al·lucinat i divertit pel que estava contemplant i molt preocupat per la meva entrevista. Al final vaig poder fer un breu apart amb el futur premi Nobel, que em va atendre amb la seva acostumada bona educació ja gairebé de matinada.
Dos anys després, la Beatriz i l’Óscar van abandonar Lumen i van fundar Tusquets Editores, que aquests dies ha celebrat els 50 anys. Allà la Beatriz va poder desplegar tota l’energia, vitalitat, cultura i imaginació que portava dins. Amb una mica de sort en els seus inicis –la sort és molt important però només l’obté qui la cerca– i la inapreciable ajuda en la faceta empresarial de Toni López Lamadrid, el seu nou marit, Beatriz de Moura va bolcar la seva personalitat en la confecció d’un extraordinari catàleg de prop de 3.000 llibres, amb els quals va saber captar l’aire del seu temps i de tots els temps, respectar la tradició dels Rubió i recollir l’esperit burleta d’aquell sopar. Mitjançant unes edicions cuidades, de disseny exquisit i uns fidels autors addictes a una editora tan rigorosa com simpàtica i divertida, ràpidament va assentar el prestigi de la seva editorial.
Hem d’estar sempre molt agraïts, infinitament agraïts, als artistes i escriptors, que ens han fet passar tan bones estones, que tant han contribuït a omplir-nos la vida, a construir la nostra pròpia identitat, a impedir que ens avorríssim. Però aquest agraïment ha d’estendre’s també als editors, agents literaris, marxants d’art, representants musicals, comissaris d’exposicions: també són creadors en la mesura que sense ells mai ens arribaria l’art dels creadors primigenis.
Confeccionar un catàleg editorial amb imaginació i personalitat no és una tasca fàcil. Beatriz de Moura, aquella jove divertida, brillant, simpàtica, curiosa, intel·ligent i guapa, no va perdre mai aquests dons naturals però hi va afegir tenacitat, voluntat, treball i, sobretot, passió pels llibres. Tusquets Editors és la seva contribució, des d’una certa Barcelona, a la cultura, que sempre és universal.
