La Sydney Dance Company enlluerna al Mercat
El grup australià presenta 'ab (intra)', una peça del seu director, el català Rafael Bonachela
Amb la Sydney Dance Company van començar, dimarts al vespre, les actuacions de dansa de la programació del Grec 2019. Un inici esplèndid, que va reunir un públic nombrós a la sala MAC del Mercat dels Flors de Barcelona. Significava el retorn a la seva terra de l'actual director artístic de la companyia des del 2009, Rafael Bonachela (la Garriga, 1972). Al final, nombrosos espectadors van aplaudir dempeus i calorosament els intèrprets i el coreògraf.
Els 15 ballarins que formen la companyia australiana tenen una complexió forta i atlètica, alguns semblen surfistes més que ballarins. No obstant això, els cossos s'entronquen, es modulen i s'expressen amb una força imparable. La tècnica i execució són nítides i precises. En la immensitat de l'escenari de la sala MAC, entre una suau boira i unes adequades llums, van brillar com a intèrprets.
Els 15 ballarins que formen la companyia australiana tenen una complexió forta i atlètica, alguns semblen surfistes més que ballarins. Però els cossos s’entronquen, es modulen i s’expressen amb una força imparable
La peça que van ballar, l'última creació del director, es titula, en llatí, ab (intra) (des de dins) i explora l'interior i exterior de l'ésser humà, les seves emocions, els seus anhels i la seva relació amb els altres. A través del treball d'improvisació dels ballarins, el coreògraf aprofita el fèrtil cabal d'energia que desprenen els cossos per crear un treball coral escultòric en què les figures es desfan i es formen a una velocitat vertiginosa. Visceralitat, tendresa, fredor i indiferència són les emocions que esculpeixen els cossos dels ballarins. Tot i que el millor d'aquesta peça són els apassionants i embriagadors passos a dos. Són d'una expressivitat i força inoblidables. El millor va ser l'interpretat pels virtuosos Charmene Yap i David Di Giovanni, que van aconseguir accelerar el cor de l'espectador per la bellesa de les seves figures i l'amor i tendresa que desprenien.
Aquesta peça recorda el treball de Bonachela del 2008, Square map of Q 4, que va presentar en aquest mateix espai escènic amb el grup que liderava llavors. A ab (intra) tornem a trobar les seves peculiaritats creatives, l'intens treball arran de terra i aquest gest rude i ferotge que emana una bellesa salvatge. El coreògraf sap combinar el gest tècnic amb el primitiu creant un bell contrast.
Un encert d'ab (intra) és la música contemporània de Nick Wales creada per a aquesta peça, que combina amb la partitura de violoncel de Peteris Vasks, Klãtbutne (Presència), que aconsegueix una atmosfera que, igual que el ball, combina fredor i lirisme.
Ab (intra) té un únic però: que al final –aquest afany que tenen els creadors d'allargar les seves obres– els últims minuts esdevenen reiteratius i resten màgia a la peça.
