Per què t’interessa el que passa amb el lloguer a Barcelona, tot i que no hi visquis

“Quan en l'àmbit nacional parlàvem d'una mitjana de creixement del 12,5%, ens sorprenia que a Barcelona era només d'un 5%”. Així recorda Lázaro Cubero la sorpresa amb què el departament d'anàlisi i informes del grup Tecnocasa, del qual és director, va rebre un dels seus últims informes estadístics sobre l'evolució del mercat immobiliari. “Barcelona sempre encapçalava aquest grup de ciutats”, justifica. Segons les dades de compravenda que gestiona el grup, la capital catalana ja va ser el 2014 de les primeres on els preus van començar a remuntar després de l'esclat de la bombolla… fins l'any passat.

Más información

Els veïns de cinc edificis amenacen a fer una vaga de lloguer

La bombolla del lloguer arriba a edificis de barris benestants

Els ajuntaments posen límits a la proliferació del lloguer turístic

Però no són només les dades de Tecnocasa, altres estudis i les estadístiques oficials apunten en la mateixa línia. “Això ens porta a induir que el període de creixement [de preus] estarà limitat a només uns anys i que anem cap a més estabilització”, vaticina Cubero. Però la seva anàlisi en aquest punt ja no se cenyeix a una sola ciutat, ni als preus de compravenda. “En lloguers també veiem el mateix”, refereix en al·lusió, altre cop, a estadístiques pròpies, “el mercat de Barcelona està en un moment en què no creixen els preus i això es pot reproduir segurament en altres ciutats d'aquí a uns mesos”.

La hipòtesi del contagi no és gens forassenyada. Carme Trilla, directora de l'Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, és una de les persones que en sap més del mercat de l'habitatge en una ciutat que, des del seu punt de vista, “es pot considerar un referent respecte a d'altres que tenen característiques similars, per exemple d'atracció turística o inversió immobiliària”. Aquests factors són dos dels que habitualment citen els experts per explicar que, a diferència del que passava durant la bombolla immobiliària de principis de segle, l'actual cicle de creixement de preus està marcat per una forta asimetria entre llocs.

Però aquestes diferències, visibles sobretot en els preus de compra (en algunes petites ciutats el mercat encara cau 11 anys després que esclatés la bombolla), es redueixen per a Trilla en parlar d'arrendaments. “Barcelona sí que marca tendència en el mercat dels lloguers”, assegura, perquè un dels factors que pressionen les rendes a l'alça és el creixement de la demanda de pisos de lloguer, un factor “més traslladable” a altres llocs.

Ritmes diferents entre ciutats

Es tracta, doncs, d'una bona notícia per als llogaters a Espanya, ja que les últimes tendències a la capital catalana apunten a una congelació de les rendes. Així ho ha recollit l'últim informe presentat per l'Observatori, que Trilla resumeix: “Anem veient que els preus tenen un límit, no en els preus punta perquè hi ha demanda que ho pot pagar, sinó en els rangs mitjans”. És a dir, que deixant al marge el que es consideren pisos de gamma alta i luxe, la resta es comencen a frenar o, directament, a baixar.

Quan es traslladarà aquesta tendència a altres ciutats? La resposta a aquesta pregunta no és senzilla perquè també depèn de l'evolució de cada mercat. Beatriz Toribio, cap d'estudis del portal immobiliari Fotocasa, recorda, per exemple, que Barcelona i Madrid “van començar a registrar pujades de preu gairebé al mateix temps el 2014”. No obstant això, Toribio detalla que “els increments de preus a Barcelona han estat molt més intensos, cosa que explicaria que ara els preus ja apuntin a certa estabilització, mentre que a la capital continuen registrant pujades molt fortes”.

L'experta de Fotocasa hi afegeix un altre mercat del qual cal estar pendents. “Cal destacar que Balears va ser la primera comunitat autònoma que va començar a mostrar dades positives [en els preus de lloguer després d'anys de caigudes per l'esclat de la bombolla]”, assenyala. El motiu també es pot aplicar a Barcelona: “El fet de ser zones costaneres i amb un gran pes del turisme estranger explicaria en part aquesta davantera respecte a Madrid”.

Cubero, de Tecnocasa, detalla a grans trets tres ritmes diferents del mercat a Espanya. “Barcelona és el primer, on s'avancen els indicadors, a més de Madrid i la seva àrea”. En el segon situa ciutats com València i Màlaga, “on els preus encara són molt atractius i atreuen un volum important d'inversors”. El tercer són ciutats “on les coses es comporten d'una manera més moderada”, entre les quals cita Saragossa i Sevilla. La capital aragonesa és un exemple del que es pot reproduir en altres ciutats. “Té menys demanda interna i gairebé no té demanda externa”, sosté Cubero, “per la qual cosa es repetirà el cicle amb menys intensitat [que a Madrid o Barcelona]”.