Les alcaldesses metropolitanes del PSC es consoliden com a valors a l’alça

Molt de carrer, contacte amb la ciutadania, feina ben fet i vent a favor de la victòria de Pedro Sánchez en les eleccions generals. És la recepta que han aplicat les alcaldesses socialistes que han guanyat majories absolutes o han reforçat les que tenien al Baix Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. Uns resultats que les confirma com a polítiques a l’alça en l’estructura del PSC. Noves capitanes que han aconseguit uns registres que els socialistes havien deixat enrere en el cinturó vermell de Barcelona i que han col·laborat al “final de la travessia del desert”, com ho va definir el líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta.

No és que només siguin les alcaldesses les que milloren els resultats, perquè en els 200.000 vots que van guanyar els socialistes a la província de Barcelona també estan implicats alcaldes com Antonio Balmón (Cornellà de Llobregat), que va recuperar la majoria absoluta, o el de Mataró, David Bote, que ha doblat els resultats de fa quatre anys i s’ha quedat a un de la majoria absoluta.

“La realitat és que hi ha bons alcaldes i alcaldesses perquè hi ha una escola de fer política municipal que se centra a governar per a tots, anteposar els interessos de la ciutat, dibuixar un projecte i buscar un marc d’estabilitat al més transversal possible”, explica Salvador Illa, secretari d’organització del PSC. “S’ha treballat bé i per la convivència”, subratlla.

Núria Marín, l’alcaldessa de l’Hospitalet des del 2008, que ha aconseguit la majoria absoluta en les darreres eleccions, afegeix un element més a l’equació de la pujada socialista: “S’ha demostrat que les alcaldies del canvi no podien donar lliçons i el PSC ha sabut superar una època que el va afectar molt negativament després del 15M i la crisi política”. Marín està convençuda que l’esforç que es fa des dels ajuntaments per posar en el centre a tots els ciutadans, sense distinció ideològica, enmig de la tempesta del procés, també ha estat recompensat i s’ha traduït en vots.

Però, per sobre d’aquestes circumstàncies, Marín creu que es tracta de fer carrer, carrer i més carrer: “Una campanya no es fa en 15 dies. Jo tinc reunions amb veïns i entitats cada setmana, trobades petites: primer, escolto, i després, contesto”. I ser dona és un aspecte a tenir en compte: “No es pot dir que és qüestió de sexes, però sí que és cert que les dones tenim més empatia i ens costa menys posar-nos en la pell de l’altre”.

“Això va d’Esplugues”. El lema de la campanya de Pilar Díaz, l’alcaldessa d’aquesta població des del 2006 i amb majoria absoluta des de diumenge passat, no va deixar cap dubte del sentit del seu programa: “Esplugues, Esplugues… i més Esplugues”, resumeix. Díaz, una enginyera de telecomunicacions que va deixar la universitat per dedicar-se a la cosa pública, sí que afirma que en la proximitat les dones es desenvolupen millor que els homes: “És que s’imposa la radicalitat domèstica”.

Hi ha altres majories absolutes socialistes que tenen cares de dona; la de Lluïsa Moret a Sant Boi de Llobregat, Raquel Sánchez a Gavà o Lourdes Borrell a Sant Feliu de Llobregat. Una capitalització de vots per part del PSC que també s’ha nodrit de l’electorat que fa quatre anys va optar per les confluències de l’univers dels comuns i Podem i que ara ha “tornat”.

A ciutats com Sabadell, els socialistes han doblat el nombre d’electors: dels 13.000 del 2015 als 29.000 del 26-M. Aquesta pujada l’ha protagonitzada Marta Farrés, la cap de llista —col·locada en una situació òptima per ser l’alcaldessa d’aquesta ciutat amb 10 regidors, quatre menys de la majoria absoluta—, que ja va ser regidora en l’època convulsa de Manuel Bustos. El seu equip està format, en la seva majoria, per menors de 40 anys: “És molt important el canvi de generació i també que el lideratge sigui de dones, perquè ja ens toca i perquè la nostra política és diferent: la del pacte i la negociació. La de no tenir por a no saber d’alguna cosa i aprendre, una cosa que costa més en els lideratges masculins”.

El rècord de batre’s a si mateixa el té Núria Parlón, l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet des del 2009, que ja partia de la majoria absoluta del 2015, amb 14 regidors, els quals ha ampliat fins a 17. “Em prenc els bons resultats a una política de compliment del programa municipal i també a una recuperació generalitzada del vot socialista”, explica.

Parlón creu que les dones estan “contaminant” de forma positiva una manera de fer política: “Més capacitat de teixir xarxes informals, d’estar més al carrer i de propiciar la participació directa, cosa que facilita la tecnologia”. I també introduir la pedagogia en la política: “En tots els ajuntaments de qualsevol ciutat cal prioritzar els projectes i les inversions i això també s’ha d’explicar”.