El conte somiat de Love of Lesbian

Com si es tractés d'un esdeveniment més del programa de festes de San Isidro, els catalans Love of Lesbian van aterrar al Teatro Español per oferir, del 14 al 19 de maig, el que probablement és l'espectacle més especial de la seva carrera. Espejos y espejismos és la nova proposta de la banda, un concert teatralitzat que viatja per la memòria de Santi Balmes, Julián Saldarriaga i companyia, un homenatge als més de 20 anys de trajectòria de la banda. Coincideix, a més, amb el desè aniversari de 1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna) (2009, Music Bus/Warner), el disc que els va catapultar i els va transformar en una de les agrupacions més importants i influents d'Espanya.

Espejos y espejismos acabarà amb una traca final de deu concerts (del 28 de maig al 9 de juny) al Teatre Comtal de Barcelona, casa seva. Han estat més de sis mesos en què la banda ha omplert els teatres de Gijón, Valladolid, Santiago o Màlaga. Les entrades de Madrid es van esgotar en poques setmanes, cosa que certifica l'especial complicitat amb el públic de la capital. El seu triomf destaca per la premissa de l'espectacle: molt allunyat d'aquests concerts de festival als quals ens tenen tan acostumats. El mateix Balmes feia broma amb la seva abundant presència en els cartells dels macroesdeveniments i avisava: “Avui ho tindreu complicat si només us sabeu els hits. Ho sento”.

Es tracta de l'actuació més intimista i personal de la banda. El rerefons és un viatge cap al record i els somnis, a com han evolucionat i totes les coses que han passat pel camí, també a les que no han arribat a passar. La idea ja els planava sobre el cap des de molt abans que milers de persones coregessin les tornades. Si Espejos y espejismos no ha nascut abans probablement ha estat perquè els camins de Love of Lesbian encara no havien coincidit amb els de l'artista i escenògraf Guillem Albà, que aconsegueix captar amb un talent insòlit l'imaginari que envolta la banda i les seves cançons, i donar-los forma a través d'objectes com caixes de fusta buides, ombres xineses, titelles, una immensa bossa inflable i fins i tot un zepelí gegant. Albà i el seu equip fan màgia.

Balmes, amb mirada penetrant cap al públic que passa bona part de l'espectacle sota una llum tènue, prepara d'entrada els espectadors per a un viatge diferent. El que Love of Lesbian fa en aquesta gira és explicar un conte, una cosa que és a l'arrel creativa del grup. No és casualitat que el seu líder ja hagi publicat cinc llibres. El relat comença amb Nada, en un escenari que recrea un magatzem ple de records, i acaba en un terrat ple d'estels que podria ser la de l'emotiva Domingo astromántico o d'Oniria e Insomnia. Balmes parla amb el seu públic, els mira als ulls i fins i tot replica. Se senten alguns clàssics i d'altres que no ho són tant: Cuestiones de familia, Carta a todas tus catástrofes, Planeador, o Los días no vividos. Cançó a cançó, l'escenari es va buidant. Per Love of Lesbian, revisar la memòria és una teràpia per netejar les emocions.

En el concert del 18 de maig el Teatro Español viu un dels moments més emotius amb l'aparició casual d'uns símbols de la unió entre la banda i els seus fans. A ritme de Segundo asalto —l'únic gran hit d'una vetllada en què no toquen Club de fans de John Boy, Allí donde solíamos gritar o Incendios de nieve—, gairebé despullada d'instruments, Balmes assalta —valgui la redundància— des del pati de butaques Marina Francisco, la imatge de la portada i de tots els videoclips del 1999, que no només va marcar la vida dels músics, sinó també la de molts dels assistents. Tot el pati de butaques canta la cançó però mirant de no aixecar gaire la veu. Després aplaudeix ben fort.

La gira s'acaba a Barcelona, on encara hi ha entrades. Madrid era la penúltima parada: “Hem fet tot el que cal fer a San Isidro”. Algú crida des de la platea: “I el xotis?”. Balmes somriu: “Doncs tot menys el xotis”.