Menors migrants contra polítiques “racistes”

L’associació Exmenas —formada per joves que van arribar a Espanya des del nord de l’Àfrica quan eren menors— acusen el PSC, el PP i ERC d’intentar obtenir vots amb els joves migrants que passegen pels carrers de Barcelona. L’entitat titlla l’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez (PSC), de “racista” per oposar-se a la instal·lació d’un centre per a menes (menors estrangers no acompanyats) al municipi. El mateix qualificatiu reserven al candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona, Josep Bou. Una de les joves de l’entitat, Lamiae Abassi, de 20 anys, lamenta l’escena d’Ernest Maragall jugant amb menors tutelats en un acte amb mitjans de comunicació. “Els joves no van entendre res. Van veure un home gran que els passava la pilota i els feien fotos”, denuncia.

Després de les protestes dels veïns a Rubí i els assalts a centres de menors de Castelldefels o Canet de Mar, els exmenes —antics menors tutelats que ja tenen la majoria d’edat— lamenten que els polítics no treballin “per solucionar problemes” sinó que siguin especialistes a crear-los. “Heu vist alguna vegada menors espanyols dormint al carrer? Els recollirien de seguida”, adverteix una altra de les joves, Iman el Antit, de 22 anys. “Nosaltres sabem què és el que passa. Ja n’hi ha prou de parlar de nosaltres sense nosaltres”, denuncia Lamiae Abassi.

“No parleu de nosaltres sense comptar amb nosaltres”

Qui són i què fan els membres de l’associació Exmenas? D’entrada, Abassi creu que cal canviar el nom de l’entitat perquè la denominació mena s’usa “de manera despectiva”. El 2016 van començar a aparèixer notícies en què s’alertava que hi havia menors estrangers —normalment marroquins— malvivint als carrers de Barcelona. Se’ls va batejar com els “nens de la cola” i se’ls va situar al barri de la Ribera, sobretot al Forat de la Vergonya. Se’ls va dibuixar com a menors estrangers que esnifaven dissolvent i es va apuntar cap a ells com a causants de gran part de la inseguretat a Barcelona.

Les associacions veïnals i els polítics van denunciar la situació, però sense saber gaire bé què fer. Mentre discutien sobre això, unes dones del barri d’origen marroquí van començar a donar menjar a aquests menors. No sabien com solucionar el problema però almenys es preocupaven d’alimentar els adolescents. Lamiae Abassi i Iman el Antit són veïnes del barri i les seves mares eren les que cuinaven cuscús per a aquests nois. De manera instintiva, van començar a ajudar els joves que tenien gairebé la seva edat i que confiaven en elles perquè sabien l’idioma. Aviat es van integrar en l’associació improvisada dos nois que, després de viure al carrer, havien aconseguit remuntar les seves vides. Ja eren mitja dotzena de joves amb ganes de desviure’s per arreglar un problema. Necessitaven ajuda i la van aconseguir de l’Espacio del Inmigrante. La mateixa entitat d’on va sorgir el Sindicat Manter, que s’ha convertit en l’interlocutor dels venedors ambulants il·legals.

A partir d’aquí, ara el principal objectiu és ajudar i desmuntar falsos rumors: “Els menes no són drogoaddictes. Alguns consumeixen cola, però no cal oblidar que viuen al carrer, sols, sense família, amb fred i gana”, assenyala Abassi. Un dels objectius és intentar fer xerrades al Marroc. “Els que venen, per no preocupar les seves famílies, asseguren que Barcelona és poc menys que el paradís. Aquí topen amb el racisme. Volen treballar però no tenen permís, no els donen papers i acaben malvivint i fent cursos de català perquè amb els anys puguin arrelar-se. Mentrestant, no cal oblidar que són joves amb Facebook i actuen com l’edat que tenen”, assegura El Antit. La jove recorda que el 82% dels menors que viuen en centres d’acollida no ha comès cap delicte.