Messi, una Creu de Sant Jordi sota la repressió

L'auditori del Fòrum de Barcelona es va posar dempeus dijous a la nit quan han comparegut en fila de dos els guardonats d'enguany amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Els aplaudiments s'intercalaven amb les càmeres dels mòbils apuntant cap a un dels premiats, Lionel Andrés Messi Cuccittini. La cerimònia va destacar per la presència del "millor futbolista de tots el temps", segons el Govern, i també perquè els discursos van presentar Catalunya com una nació oprimida per un Estat autoritari. En nom de tots els premiats, també de Messi, es van pronunciar dures crítiques contra la justícia, contra la Junta Electoral i contra el Govern de la pèrfida Espanya.

Messi va seguir impertèrrit l'hora i mitja que va durar la cerimònia. L'estrella blaugrana va rebre l'emblema per les seves proeses esportives però també perquè “encarna uns atributs socials tan primordials com la humilitat, l'honestedat, l'aprenentatge, la creativitat, el sentit d'equip i el respecte”. No es deia res, en la informació distribuïda pel Govern, de la condemna a 21 mesos de presó que li va caure el 2016 per haver defraudat 4,1 milions d'euros a Hisenda. A la platea també hi havia un altre il·lustre investigat per presumpte frau fiscal, l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, i la seva senyora, Marta Ferrusola.

Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura, va lloar “els valors que encarnen els premiats”, i va acabar la seva intervenció incidint en el tema: “Som en un moment especial en què el vostre talent posat al servei de la societat ens recorda que la decisió, el bé comú i la pulcritud democràtica són els principals valors per afrontar un episodi històric tan delicat com el que vivim, en què les paraules es prohibeixen, en què hi ha demòcrates a la presó i a l'exili”.

El nom dels guardonats va prendre la paraula l'atleta Núria Picas, que va rebre la creu de Sant Jordi pels seus mèrits esportius i pel seu “compromís insubornable amb la defensa de la democràcia i les reivindicacions nacionals de Catalunya”. Picas va dir com a portaveu dels premiats que “la capacitat del poble català és tan gran que sabrà fer el que volem la majoria dels catalans” –Picas no va especificar què és el que volen fer “la majoria dels catalans”. L'il·lustrador Lluís Juste de Nin, també representant els condecorats, va lamentar la presó provisional i les causes judicials contra els líders independentistes: “No hi som tots, falten companys carregats de raó”.

Messi aplaudia tímidament els parlaments dels seus companys de creu, com Josep González, president de la patronal Pimec, però es va abstenir de fer-ho quan l'auditori va acomiadar l'acte cridant “llibertat presos polítics”. Un altre que va evitar posicionar-se va ser Albert Peters, president del Cercle de Directius de Parla Alemanya. El president, Quim Torra, va lliurar la distinció a Peters pel seu “respecte a les institucions catalanes” i per la seva “crida al diàleg polític i al sentit democràtic com a mètode de resolució de conflictes de naturalesa política”.

Torra va pronunciar unes breus paraules per tancar la cerimònia, i va aprofitar per dir allò tan èpic i repetit tantes vegades durant el procés que “els catalans farem possible l'impossible”. A la sortida de l'auditori, els cotxes oficials ja es preparaven en bateria per portar els seus herois nacionals a una nova missió per alliberar Catalunya de la repressió.