Flam de gerds amb flor de llet

Havíem de provar-ho tard o d’hora. Conjugar dues disciplines tan aparentment allunyades que resultava difícil mesclar-les, a diferència del que ha passat a les darreres dècades, en què hi ha hagut esforços per abordar la cuina des de totes les esferes del saber, de la ciència a l’art, de la tecnologia a l’esport. I faltava l’abordatge de la cuina des de la llengua, o de la llengua des de la cuina, que en el joc d’influències recíproques no hi ha subordinacions. D’aquesta fusió d’interessos i de l’amistat atàvica amb Isaac Monzó, propietari i xef del restaurant Cal Trumfo, va néixer la idea d’elaborar un menú amb una trava lingüística pactada mútuament: tots els ingredients havien de ser monosil·làbics.

La idea primigènia era modesta: muntar un plat a partir d’una condició lingüística en la millor tradició de l’Oulipo (l’elaboració del plat era cosa del xef, és clar), condició que s’havia de reproduir en la redacció de la recepta (la qual ja era cosa meva). Però un bon dia t’emboliques, comences a enviar-te missatges amb menges d’una sola síl·laba, brou, lluç, porc, rap, llard, pop, cranc, crep, i quan te n’adones l’artista ha ideat no tan sols un plat, sinó tot un menú, i et diu que té la intenció de servir-lo pel segon aniversari del restaurant. I ja posats, muntarem una tertúlia sobre llengua amb Pau Vidal, Xevi Pujol, Míriam Martín Lloret i Magí Camps. La trobada serà diumenge vinent, 19 de maig, i el menú que se servirà (“El tast del xef”) inclourà: niu d’ou amb fruits secs i blau; rom amb suc de peix i col; tall de llom de bou amb ceps; i flam de gerds amb flor de llet.

No cal dir que les possibilitats d’abordar la cuina des de la llengua van més enllà de la curiositat o el passatemps. Les opcions són múltiples, només cal establir una condició per comprovar com es tanquen les portes a la combinació de certs ingredients i s’obren possibilitats menys intuïtives. Podríem fer un plat on tots ingredients comencessin per R, per exemple ravioli de rovellons amb ruca i romesco, i si tiréssim per la T, un tàrtar de tonyina amb tòfona i trompetes. Amb la P ens surt un bon puré de patata, porro i papada de porc, mentre que si busquem paraules accentuades podríem fer canapès de salmó amb tàperes i espàrrecs. I, per descomptat, ens trobaríem amb l’expressió més literal de la cuina catalana, en tant que les receptes resultarien impossibles amb altres llengües si volguéssim mantenir la trava.

Però el joc, recordem-ho, també és lingüístic, i l’esforç als fogons s’ha de reproduir així mateix al teclat. Oferim a continuació la recepta de les postres, per a tothom que vulgui jugar gastrolingüísticament amb nosaltres. Bon profit!

Flam de gerds amb flor de llet. Tot el que cal per fer sis flams: mig bric de llet; cent grams de gerds; uns quants brins de gerds secs; dos cops dos ous; cent vint més vint grams de mel; un xic més de mel, tot just un raig; flor de llet; gots de cer per fer els flams.

Per fer els flams, pren la llet, la mel i els gerds, i ho fots tot junt en un pot al foc fins que bull. A més, en un bol bats els ous i hi dus cap dins tot lo del pot, i quan ho tens tot junt, en fas un mix amb el giny que fa el fet, fins que ho tens ben fluid i sens cap tros de gerd pel mig. Pren els gots de cer per fer els flams. Fes un raig de mel al cul dels gots i, amb el mix d’ous, gerds, llet i mel, fes-los plens fins dalt. A part, pren un vas pla i baix, dels de forn, fes-lo mig ple del que beus quan tens set (i que no té gust) i el dus cap al forn, amb els gots de flam dins, per fer-ne el bany que té un nom sant que tot hom sap. Cou els flams a cent vint graus, uns tres quarts més o menys de temps, fins que se’t fa el quall i ho treus del forn. Ja als plats, fes el tomb als gots amb el flam que cau al mig, i clous el plat amb uns tous de flor de llet ben a prop i fent que plou amb els brins de gerds secs.