Jaume Collboni: “Diuen que ERC s’ha moderat. Perdó? En què?”
El candidat socialista denuncia que els republicans han estat els primers que han dit no a Iceta
Per al socialista Jaume Collboni (Barcelona, 1969) aquestes eleccions municipals són les segones a les quals es presenta. Ho fa després d’haver governat durant poc més d’un any amb l’alcaldessa, Ada Colau, una coalició que es va acabar trencant pel procés i el 155.
Pregunta. Encara se sent dolgut amb Ada Colau per haver trencat el seu pacte de govern?
Resposta. No és qüestió d’estar dolgut, és de desconfiança política. Colau va fer un gir ideològic el 6 i 7 de setembre quan va deixar a l’estacada Coscubiela i Rabell amb la seva posició al Parlament i va culminar aquell gir quan va trencar la coalició d’esquerres a l’Ajuntament. Aquesta és la meva decepció i la de molts barcelonins per la seva incapacitat de governar. No dubto de les seves bones intencions, però des del punt de vista de la gestió ha fracassat.
P. Per tant, aquesta anàlisi li impedirà arribar a un acord en el proper mandat?
R. Som l’única garantia de tenir un Govern d’esquerres no independentista. Sortiré a guanyar. Representem una manera de fer ciutat que ha tingut l’aval de la gent durant tres dècades d’alcaldes socialistes.
P. Cap enquesta el dona com a guanyador.
R. Les tendències de les enquestes és que pugem després de les eleccions generals.
P. No és una mica exagerat fiar-ho tot als resultats del 28-A?
“És una barbaritat que la dreta, Ciutadans i el PP, hagin blanquejat l’extrema dreta a Espanya i que continuïn parlant, encara ara, d’un 155 permanent”
R. No. El que ens donarà ales és que la gent pensi si està millor o pitjor que fa quatre anys. Segurament qui guanyi serà per la mínima.
P. Amb qui pactaria?
R. El que es planteja guanyar espera poder governar en solitari, sense hipoteques. Parlaré amb tothom excepte amb els extremistes.
P. Qui són?
R. Els extremistes són els extremistes. Hi ha partits antisistema que han condicionat la vida catalana i barcelonina, i no dic sigles, però hi ha opcions radicals i extremistes que han portat Catalunya al moment en què es troba. També és una barbaritat que la dreta, Ciutadans i el PP, hagin blanquejat l’extrema dreta a Espanya i que continuïn parlant, encara ara, d’un 155 permanent, com si no hi hagués hagut eleccions a Espanya. Aspiro a governar amb un govern d’esquerres, no independentista, que no depengui dels extremismes. L’alcalde ho ha de ser de tots.
P. És a dir, ni independentistes ni Ciutadans?
R. Apel·laré als votants d’esquerres, als qui van confiar en el 28-A, als moderats. No subordinaré la ciutat al procés independentista. No podem estar subordinats a res. Si Barcelona ha prosperat és perquè els seus alcaldes no van posar la ciutat al servei d’una causa.
P. L’any i mig que el PSC va governar amb Colau, va funcionar? No es tiraven els plats pel cap?
R. No en públic… Estic molt orgullós del que vam fer, vam apujar un 15% el pressupost de cultura, vam iniciar la cobertura de la ronda de Dalt, i més coses. El problema és quan supedites tot això a una altra cosa i Colau va decidir sotmetre la ciutat i el seu projecte polític a una altra cosa.
P. Els barcelonins votaran el 26-M en clau independentista?
R. Jo crec que hi ha aquesta intenció per part dels partits independentistes... ser la capital de la república. I això és el contrari de la nostra idea d’una ciutat amb identitat pròpia.
P. Unirà el tramvia de la Diagonal?
R. Ho hem defensat sempre, a diferència d’ERC. M’agradaria calmar el debat, centrar-lo i, sota la premissa de la connexió, veure quin és el millor traçat i quin model és el més eficient. L’actitud d’ERC a l’Ajuntament és el desgast, el curtterminisme. Em sembla molt revelador el que ha passat aquests dies amb ERC i Iceta. Diuen que ERC s’ha moderat. Perdó? En què? Van ser els primers que van tombar els Pressupostos de l’Estat, els primers que han dit que no a Iceta…
P. S’enfronta a molts exsocialistes. Han fet res malament?
R. Els alcaldes socialistes em fan costat en la meva campanya i donen suport a la meva candidatura (Serra, Clos i Hereu).
P. Aixecarà la veda sobre els hotels?
R. Estic a favor de descentralitzar els hotels. Hi ha zones per desenvolupar, com el 22@, la Sagrera, el polígon de Bon Pastor o la Marina de la Zona Franca. Els hotels són aliats del desenvolupament urbà. El que no avalo és la teoria del decreixement, que la reforma dels hotels vagi acompanyada de la reducció de places.
P. Ni tan sols a Ciutat Vella?
R. El que cal fer és créixer sosteniblement i els que estan consolidats s’han de poder renovar. L’objectiu de Barcelona és tenir un turisme respectuós amb la destinació.
P. La Sagrada Família ha de créixer més?
R. De moment la llicència és per acabar a l’illa que ocupa. S’ha pres una decisió d’esquena als veïns, i això és un error. El tema de si creix pel carrer de Mallorca cal abordar-lo amb consens.
P. Barcelona té un problema de seguretat?
R. Jo no crec que sigui insegura, però ara tenim una crisi de seguretat al metro, als carrers. Tothom ho diu i les estadístiques també: els furts han pujat un 22%. El problema és el negacionisme de Colau. No s’ha d’oblidar que les polítiques de seguretat són d’esquerres, són polítiques socials perquè els més perjudicats per la inseguretat no són els que se la poden pagar, sinó la gent més humil, els barris més vulnerables.
P. Té un gran projecte per a Barcelona per als propers anys?
R. La ciutat s’ha de comprometre a fons amb l’agenda de sostenibilitat 2030 de l’ONU i aprofitant el centenari de l’Exposició Universal del 1929 i la necessitat de renovar l’entorn de Montjuïc optarem a ser la seu de l’Exposició Universal del 2030, amb l’agenda 2030 de l’ONU com a eix central.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.