Messi contra el vertigen d’Anfield

Anfield espera entusiasmat el seu Liverpool. A les portes de l'estadi, el record del memorable partit del Camp Nou alimenta encara la crida red a la Champions. No es recorda tampoc una disputa de punts tan històrica a la Premier com la que sostenen els jugadors de Jürgen Klopp amb el City de Pep Guardiola. I, no obstant això, de retorn al seu mític estadi, pot ser que el Liverpool més admirat dels últims temps no guanyi la Lliga ni la Copa d'Europa. Aquest dimarts (21.00, Movistar Lliga de Campions) li espera un repte titànic, raonablement impossible, com és remuntar un 3-0 al Barça de Messi, el mateix que, per cert, va protagonitzar una remuntada mai vista contra el PSG. No es dubta de la condició de favorits dels blaugrana, excepte a Liverpool. Anfield no es rendeix mai i els seus jugadors no tiren mai la tovallola, ni tan sols després d'arribar baldats de Newcastle i Barcelona, lesionats Firmino, la clau ofensiva del seu futbol, i el desgraciat Salah, barallat definitivament amb la Champions.

Fins i tot sense les seves figures, amb el seu trident reduït a Mané i tocat fins i tot l'elegant Van Dijk, la trajectòria red en el seu campionat convida el Barça a la prudència. Ha sobreviscut a les situacions més adverses i ha sumat una dotzena de punts en moments límit de certs partits, com al Saint James Park. I amb jugadors menys famosos, com Origi. El Liverpool ha guanyat molts partits per una diferència de tres gols i fins i tot Mané va aconseguir el 2015 un triplet en dos minuts i 56 segons contra l'Aston Vila quan militava al Southampton. La roda de la fortuna el va esquivar, en canvi, en el partit de Champions al Camp Nou. Tot i que va jugar un partidàs, es va quedar a zero i va encaixar tres gols, dos de Messi. La sensació va ser que el Liverpool és un senyor equip que es bat contra el millor jugador del món, protagonista dimecres d'un tir de falta prodigiós: el 10 del Barça.

Messi sembla que funciona ara com Cristiano. Ha estat l'únic blaugrana fiable en les eliminatòries en camp contrari des de Berlín 2015. No hi ha més gols barcelonistes que dos de l'argentí a l'Arsenal i un al Chelsea, a més del que es va marcar Shaw a Old Trafford. I, per contra, es recorden marcadors cruels al Calderón, París, Torí o el de la temporada passada a Roma. Messi i el seu equip sembla que ja van escarmentar llavors i se suposa que la contesa d'Anfield i l'eliminatòria durarà el temps que trigui a marcar Messi o qualsevol jugador del Barça. Més que gestionar un 3-0, o fins i tot guanyar, es tracta d'abatre Alisson per temperar Anfield. “Si ens donen una oportunitat, l'aprofitarem i si no intentarem donar-li un bon final a la nostra aventura a la Champions”, adverteix Klopp. Malgrat jugar tres partits en sis dies, el Liverpool vol tralla a Anfield.

Fins i tot la fatiga juga a favor del Barça, amb els seus titulars més descansats després de la derrota dels suplents a Balaídos. Malgrat l'absència de Dembélé, Ernesto Valverde es planteja diferents opcions, sobretot la d'ajuntar Semedo i Sergi Roberto mentre Vidal guanya pes respecte a Arthur i no se sap bé quina funció tindrà Coutinho.

Valverde assegura que plantejarà la tornada sense tenir en compte l'anada, “com si no hi hagués res abans ni després”, amb la intenció “de portar el joc al nostre terreny”, assenyala el tècnic del Barça. “Hem d'atacar, sens dubte. Si pensem a tenir el control serà un error perquè el Liverpool ens té apamats. Cal atacar”, acaba Valverde.

Passa que de vegades el Liverpool porta el seu rival a un escenari no conegut o no volgut, com va passar al Camp Nou. La diferència és que el Barça ja s'ha familiaritzat amb la defensa sense pilota i no li importa perdre registres abans molt seus —com la possessió, la freqüència de passades i les rematades— contra rivals com els de Klopp. Al Barça ja no es parla tant de passar-s'ho bé, sinó també de saber patir després del partit del Camp Nou. El Barça s'ha fet fort a les àrees amb Messi i Ter Stegen. L'argentí suma 26 gols contra equips anglesos i el porter ha mantingut el marc a zero en 22 partits, el menys batut també a la Champions: 5.

Invicte en el torneig, els blaugrana han estat fins ara un equip efectiu i fiable, capaç de resoldre els partits importants, també a la Lliga. Li queda un últim repte per aconseguir la final de la copa “linda y deseada” de Messi. No és un repte qualsevol, sinó que es tracta de sobreviure a Anfield. Cap equip té la intensitat i la velocitat del Liverpool. Ningú s'oblida tampoc que va igualar un 3-0 en sis minuts en la final d'Istanbul 2005 que li va guanyar al Milan. Luis Suárez i Coutinho poden donar fe com a exjugadors reds dels miracles que es produeixen en l'equip que avui dirigeix el volcànic Klopp, un tècnic que encaixa com anell al dit en l'apassionat club de Bill Shankly.

“No cal cometre errors, no podem concedir faltes ni perdre pilotes innecessàries perquè en aquest cas el Liverpool es ficarà en el partit”, avisa Luis Suárez. “Cal tenir molt de respecte cap a un planter ple d'internacionals i un estadi amb tanta història com Anfield. L'afició pressiona tant que sempre juguen amb un de més”, conclou qui va ser capità red, agraït amb l'equip que el va portar a l'elit i a fitxar pel Barça.

El Liverpool vol que avui passin moltes coses mentre el Barça pretén que no passi res que posi en risc la cita de l'1 de juny al Metropolitano de Madrid. “Nosaltres portem bé la sobreexcitació”, respon Valverde. “M'agradaria dir que estic levitant, i no”, replica quan se li pregunta per la possibilitat de guanyar el triplet. “Potser aquest és el partit més important”, admet de totes maneres el calmat Valverde.

Encara que l'equip sembla destarotat i l'afició red dissimila amb la Premier, el Txingurri és conscient que Anfield s'aixeca desafiant per la visita del seu Barça. Els reds no caminen mai sols: You’ll never walk alone.