Menors migrants no acompanyats: el 18% delinqueix i són molt reincidents
Les dades analitzades pels Mossos revelen una mitjana de 3,9 detencions per persona
Un 18% dels menors migrants no acompanyats que han arribat a Catalunya en els últims tres anys, els coneguts com a MENA, han delinquit. És el que es desprèn de les dades analitzades pels Mossos d'Esquadra. Les xifres inclouen aquells menors que des de la seva arribada ja han complert la majoria d'edat. Un 12% cometen delictes greus, com furts i robatoris amb violència, i el 6% restant es queden en investigacions per qüestions menys greus.
Les dades tenen una lectura positiva: malgrat l'estigma que persegueix aquests joves, el 82% no comet cap delicte, i segueix els camins que ofereix l'administració per intentar integrar-se a la societat. Però el fenomen, sobretot al centre de la ciutat de Barcelona, ha desbordat tots els actors implicats. Fonts policials els atribueixen bona part dels furts i robatoris a Ciutat Vella, que han disparat les estadístiques a la ciutat.
Per intentar pal·liar-ho, els Mossos han creat un dispositiu específic, batejat com a Polièdric. L'objectiu és conèixer les lògiques dels menors que es resisteixen a formar part del circuit i que malviuen a la ciutat. La principal preocupació de la policia catalana són els majors d'edat que delinqueixen i que funcionen com una xarxa de suport per als menors. "Se n'aprofiten i exerceixen un mal model a seguir", lamenten fonts policials.
Les dades mostren que de les 5.622 persones arribades en els últims tres anys, 686 han estat detingudes un total de 1.939 vegades per delictes greus. En el cas de delictes lleus, 735 persones han estat denunciades un total de 2.528 vegades. La policia catalana detecta una evolució en alguns d'ells i també com els furts, que és el delicte que més cometen (1496 casos), estan degenerant en robatoris amb violència (709).
Els Mossos han detectat una desena de llocs on dormen a l'aire lliure, i tenen el seu principal lloc de reunió al centre de la ciutat. Es refereixen a "tribus" que actuen en grups que van de 4 a 15 persones, i sol haver-hi una combinació de majors i menors d'edat. Tota la informació que els agents recopilen la comparteixen amb la Generalitat, a través de la DGAiA, i amb la Fiscalia.
Segons dades de la Generalitat, 43 menors migrants viuen als carrers de Barcelona. La policia catalana assegura que és un nombre poc estable, que canvia diàriament. Els agents estan elaborant un rànquing dels joves més problemàtics, amb una elevada dificultat per integrar-se en el sistema. També ha detectat problemes entre ells i baralles, però no "grups amb sentiments de pertinença i rivalitat per l'espai públic", aclareixen. Tampoc possibles casos de radicalització.
La policia catalana va presentar les dades en l'última junta de seguretat celebrada amb l'Ajuntament de Barcelona, el 17 d'abril. Ni la DGAiA ni el conseller d'Interior, Miquel Buch, van assistir a la reunió a la qual estaven convocats.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.