_
_
_
_

La salut del Barça

Valverde ha gestionat molt bé els esforços d’una plantilla més àmplia i s’ha beneficiat de les renúncies de Piqué, Messi i Luis Suárez a les seves seleccions

Ramon Besa
Valverde (d'esquena) saluda Messi a la Ciutat Esportiva.
Valverde (d'esquena) saluda Messi a la Ciutat Esportiva.ALBERT GEA (REUTERS)

No se sap encara què passarà amb la Champions ni tampoc amb la final de la Copa del Rei, però si guanya els quatre partits que queden de les dues competicions, el Barça aconseguiria el triplet per tercera vegada després dels de 2009 i 2015. Abans, de moment, caldrà que l’equip blaugrana elimini el Liverpool a les semifinals de la competició europea, un repte majúscul si tenim en compte la categoria del rival i que l’estadística li va en contra: ha perdut les tres eliminatòries que ha jugat contra el club d’Anfield. En qualsevol cas, no cal esperar el resultat per dir que el Barça ja ha completat una gran temporada després de guanyar la Lliga i d’estar en disposició de competir per la Copa i la Champions.

Al voltant del joc del Barça sempre hi haurà debat, discussió pròpia d’un club que ha fet bandera del seu estil des de l’arribada de Cruyff al Camp Nou. Cal no oblidar de totes maneres la feina prèvia de Laureano Ruiz i Rinus Michels, ni l’admiració que ja tenia Gamper pels equips centreeuropeus que tocaven bé la pilota, com tampoc convé ignorar el futbol exquisit del Barça de les Cinc Copes. El Barcelona ha evolucionat també amb Valverde després del trident que es va fer famós amb Luis Enrique i de l’etapa daurada amb Guardiola. L’entrenador actual té molt de mèrit en l’èxit, i molt especialment per haver implicat tota la plantilla en el bé comú a partir del lideratge de Messi.

El 10 ha estat un jugador cabdal, com correspon al millor del món, de la mateixa manera que es podrien significar les aportacions de Piqué i Ter Stegen, sense menystenir cap titular ni suplent, futbolistes com ara Arturo Vidal, que encomana el seu caràcter irreductible, sempre al servei d’un col·lectiu més ric i ampli que el de la temporada passada, abatut mentre anava d’excursió a Roma. A diferència d’aleshores, quan el tècnic va ser utilitzat de paraigua per dissimular la mala forma d’algunes figures, ara hi ha competència per jugar contra el Liverpool. Les rotacions i el descans han funcionat molt bé fins ara, un cop jugats 54 partits, i falta veure com anirà ara a Europa.

Qualsevol errada es paga molt cara a la Champions, mentre que a la Lliga es pot corregir, com ja es va veure després de perdre 3-4 amb el Betis, o quan es va empatar amb el Girona, l’Athletic i el València, i entremig es va caure a Leganés. El Barça es va saber sobreposar a l’adversitat i ara se suposa que ja està escarmentat a Europa des de Roma. L’eliminatòria contra el Liverpool exigirà segurament la millor versió dels blaugrana i, especialment, dels jugadors que marquen les diferències, sobretot Messi, que ha reposat més que mai, mil minuts si s’hi compten els cinc partits que es va perdre per la lesió que es va fer al braç contra el Sevilla al Camp Nou.

Messi ha jugat menys i tampoc ha anat amb la selecció argentina fins que al març va viatjar a Madrid per jugar contra Veneçuela. Va trigar vuit mesos a tornar a l’albiceleste. Piqué va renunciar a la selecció espanyola després del Mundial de 2018. També ha estat molt prudent amb l’equip del seu país l’uruguaià Luis Suárez. I, en contrapartida, el jugador que més ha acusat la fatiga física i mental que comporta ser internacional pel Brasil ha estat Arthur. No es tracta pas de dir que els futbolistes renunciïn a les seves seleccions, sinó de poder regular les convocatòries i comptar amb el criteri dels clubs com ara el Barça, que són els que paguen figures com Messi.

El calendari es carrega cada cop més per interessos comercials i no pas esportius, i les federacions també necessiten capitalitzar-se amb amistosos que es paguen bé a Àsia o als Estats Units. Però no és casualitat que el rendiment de Piqué, Messi i Luis Suárez hagi estat excel·lent fins ara amb el Barça. Valverde ha pogut gestionar molt millor els esforços, hi ha hagut menys lesions que de costum i ha augmentat el rendiment d’un equip que ha comptat amb més efectius implicats que en temporades anteriors, circumstàncies que li permeten afrontar amb salut la semifinal contra el Liverpool. Ara s’ha de veure si el rendiment futbolístic és també el que requereix la Champions.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_