Cinc catxalots treuen el cap a la costa del Garraf

El Projecte Foto-Identificació de l'associació Cetàcea, que té per objectiu l'estudi de les comunitats de cetacis que freqüenten la costa catalana central, ha documentat l'albirament d'un grup de cinc catxalots durant la sortida a mar obert de dissabte passat. Es va produir a 22 milles mar endins, davant la comarca del Garraf i en una zona de 1.400 metres de profunditat. El Projecte Foto Identificació de Cetàcia és en col·laboració amb el Club Nàutic Garraf i cerca la catalogació d'individus cetacis a partir de l'anàlisi de les aletes de l'animal. Montse Valls, coordinadora de Cetàcea, afirma que fotografiar les aletes de les balenes és la millor manera d'identificar-les: "Les marques que tenen a les aletes ens ajuden a distingir-les, són les seves marques dactilars, i en el cas del catxalot, el tret distintiu és la cua".

Després de cada sortida d'albirament, a Cetàcea aglutinen totes les imatges capturades, mitjançant càmeres i drons, durant la jornada. Un cop seleccionades les fotografies que permetin millor la identificació dels individus, seleccionen les imatges dels cetacis que han albirat per primer cop i les afegeixen al seu catàleg. "Això ens permet guardar la pista dels membres de la població cetàcia que habiten les nostres costes i conèixer els seus moviments", afegeix Valls, que admet que la quantitat de fotografies que tenen en espera retardarà la identificació dels catxalots albirats aquest dissabte un parell de mesos.

El catxalot és el segon cetaci més gran del Mediterrani i un dels més difícils de veure, fet que es deu al fet que normalment habiten a gran profunditat i es mouen amb periodicitat. Tanmateix, actualment la seva població en aquest mar està en perill d'extinció, a causa de la ingesta de plàstic i altres materials contaminants, els accidents a causa de les prospeccions de petroli o les col·lisions amb vaixells. "El catxalot, com que té un llom pla, pot passar desapercebut fàcilment i pot morir atropellat si les persones que porten una embarcació no se n'adonen" explica Montse Valls. Estudis recents mostren que l'espècie s'ha reduït en els últims 20 anys, i estimen que actualment hi ha al voltant de 400 catxalots habitant la conca oest del Mediterrani, freqüentant sobretot àrees com la costa oest i nord-oest de les Illes Balears, el Mar de Ligúria i l'estret de Gibraltar. Aquests fets denoten la importància d'albiraments com aquest, que tot i ser casos puntuals, poden ajudar a entendre millor la distribució de l'espècie.

A la sortida també es va produir l'albirament de vuit grups de dofins llistats, una espècie comú a la costa del Garraf a partir de les deu milles de la costa, que en total van sumar un total 50 dofins observats durant la jornada. Montse Valls assegura que, mentre que el catxalot és un dels cetacis més difícils d'observar en la zona, els dofins llistats són infinitament més fàcils: "Normalment, en cada sortida veiem dofins llistats, són molt sociables i sovint s'apropen a la proa". Altres de les espècies comuns de la zona són els dofins mulars, els cap d'olla grisos o el roncual comú.

La fundació Cetàcea es va fundar l'any 2012, i va iniciar les seves exploracions a mar oberta el 2013. En l'actualitat, l'associació ja té 16 membres, a més de les col·laboracions externes que tenen amb fotògrafs i tripulants puntuals. Cetàcea no té ànims de lucre, però està oberta a donacions voluntàries, i per formar part de la tripulació exploradora de cetacis cal contribuir amb una dotació de 50 euros per persona, que serveix per cobrir el lloguer de l'embarcació, combustible i, si s'escau, nous materials per millorar la investigació de les espècies.