Fort Pienc, el veritable ‘barri xinès’ de Barcelona

El periodista Francisco Madrid va publicar el 1925 una col·lecció sobre els baixos fons del Districte V de Barcelona. Carrerons entre la Rambla i el Paral·lel amb bordells, tavernes, cabarets, pobresa i mala vida. Una zona que el periodista va batejar literàriament com a Barri Xinès, en comparar-lo amb el Chinatown de Manhattan. El nom, malgrat que en aquells carrers mai hi havia passejat un asiàtic, va fer fortuna i la zona no es va desfer del sobrenom fins que va ser rebatejada com el Raval.

Els xinesos encara van trigar uns anys a arribar a la capital. Va ser poc abans dels Jocs del 1992. I a un lloc del barri barceloní de Sant Pere: el carrer Trafalgar, on es concentraven els grans magatzems de venda a l'engròs. Aviat els va quedar petit i els xinesos van seguir obrint negocis a la Ronda Sant Pere.

La colònia va créixer. Necessitava vestir-se, menjar i tallar-se els cabells. I així va néixer el veritable barri xinès de Barcelona. “Els nostres veïns xinesos no viuen a Chinatown, això és un estereotip injust, viuen al barri del Fort Pienc”, corregeix Begoña Ruiz, mediadora cultural del projecte Xeix, un pla municipal per incorporar la població xinesa a la vida associativa del barri. Set anys després, els veïns xinesos són els veritables impulsors del teixit associatiu de la zona.

Al Fort Pienc amb prou feines hi ha locals amb les persianes baixades. Sorprenen els textos en mandarí. Hi ha supermercats exclusius de menjar xinès, perruqueries, parafarmàcies. “Una de les necessitats dels nostres primers veïns xinesos va ser que els seus fills no perdessin la llengua i cultura originària. Per això van recórrer a l'Heritage School”, diu Ruiz. Els menors van els caps de setmana, mentre els seus pares treballen, a un col·legi paral·lel on els ensenyen l'idioma i els costums familiars. Shufen Chen és la directora de quatre d'aquestes escoles a Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Boi. “A més de mandarí, busquem que coneguin tradicions catalanes com els castellers o els gegants”.

La perruqueria Xinfa Xian, a la cantonada del passeig Sant Joan amb Ali Bei, va ser la primera que va obrir a Barcelona per cobrir les necessitats dels comerciants de Trafalgar i Ronda Sant Pere. Des de llavors, els comerços d'estètica hi han proliferat. A la Xina, la prostitució està prohibida i en ocasions s'utilitzen aquest tipus de negocis per amagar el que s'ha batejat com a “final feliç”.

Una manera de camuflar la prostitució que, segons els experts, és minoritària però ha exportat l'estigma. Xinfa Xian no té res a veure amb aquestes pràctiques. “El problema és que hi ha clients que entren amb una expectativa que violenta les empleades”, diu Eva, mediadora del projecte Xeix.

La Comissionada d'Immigració de l'Ajuntament, Lola López, manté que un dels principals objectius de la seva àrea, juntament amb la de feminismes, és la lluita contra aquests i altres estereotips.

“Els nostres veïns xinesos són grans desconeguts. Hi ha un problema idiomàtic però només és una frontera de codis. Ells creuen exactament el mateix que nosaltres creiem d'ells: Que és difícil relacionar-se amb nosaltres”. De la lluita contra els estereotips sorgeix el grup Catarsia, un col·lectiu de joves “asiaticdescendentes” que lluiten a les xarxes socials contra l'estigma.

Al Fort Pienc hi ha una gran quantitat de parafarmàcies on els veïns xinesos compren cosmètics europeus i els envien, com a regal, als seus familiars. També bars com el Lleida, que abans pertanyia a catalans i els xinesos no li han canviat el nom, ni el diari al qual estan subscrits, ni el menú. “De vegades, entre diversos empresaris xinesos contracten un xef perquè els ensenyi a fer truita de patates o croquetes”, apunta Eva.

En ple passeig de Sant Joan, una família xinesa ha creat un petit imperi amb la venda de productes per a la construcció: Factotum, un Ikea oriental. A prop, Hsieh va fundar fa quatre anys la seva escola de cant, dansa, música i llengua espanyola Moz-Art. “Tinc 30 professors i només sis són xinesos. La resta són espanyols i alguns ja parlen xinès”, somriu Hsieh. En el número 67 del carrer Ausiàs Marc, desenes de vestits de núvia pengen de la botiga Romantic Núvia. La comunitat xinesa de Barcelona es casa entre setmana, que és quan menys clients van als seus negocis. En les celebracions, la núvia llueix tres vestits i Romantic Núvia els els lloga. El propietari de la botiga grava el vídeo i fa les fotos als nuvis junts als llocs més emblemàtics de la capital.

A Roger de Flor, l'empresa LinkChina fa les traduccions jurades per a la comunitat. En aquests carrers hi ha immobiliàries que ofereixen pisos de més de mig milió d'euros. Unes vendes que van aparellades a l'obtenció de la Golden Visa. Els xinesos saben com d'important és no tenir problemes amb la residència al país. Entre ells es presten diners per crear negocis dels quals són responsables. Així eviten posar en perill els seus permisos de treball i residència.