Mirar l’ou de la serp

Olivia Laing
Traducció d'Albert Fuentes
Alpha Decay
128 pàgines. 17,50 euros

Quan el camí de l’experimentació semblava barrat, arriba l’autora britànica per donar una sacsejada a l’autoficció i a alguns postulats modernistes, combinant un joc de miralls identitari amb la fracturació temporal i retorçant el fil de la consciència (portant-lo fins al límit per copsar la velocitat i la neurosi en què vivim). Partint d’experiències pròpies i agafant en préstec elements de l’escriptora punk i activista contracultural Kathy Acker, Laing es fica en la ment a mil per hora de la Kathy, una dona de 40 anys a les portes del matrimoni i temorosa de la deriva amenaçadora del món. En temps de saturació informativa i atomització salvatges, proposa un frenesí de moments i pensaments sense cap jerarquia ni ancoratge. Brillant intent de desxifrar el ritme del present.

Anna Burns
Traducció de Maia Figueroa
AdN
352 pàgines. 19 euros

Una noia caminant pel carrer mentre llegeix Tristram Shandy o Madame Bovary (amb llanterna quan arriba la foscor) ja és una imatge prou suggeridora, però si a sobre es troba en un país on l’esclat de bombes i les protestes violentes són el pa de cada dia (tot i que mai s’expliciti, som al polvorí de la Irlanda del Nord dels setanta) la idea adopta un caliu amenaçador. Si s’hi suma una xarxa de rumors maliciosos sotjant la criatura i un polític perillós que l’assetja sexualment s’entén que Milkman és una novel·la que no pren ostatges i que fuig de referents a l’hora d’interpretar-la. Un fil de consciència que tendeix a la dispersió, a estones lúcid i a estones esgotador, un brogit que s’endinsa en les relacions de poder; un sac de gosadies que ha merescut els darrers premis Man Booker i el del National Book Critics Circle.

Alice Munro
Traduccions de Dolors Udina / Eugenia Vázquez
Club Editor / Lumen
320 / 308 pàgines. 19,90 euros

A l’obra de la Nobel canadenca hi batega el despertar de la dona al dret a l’emancipació, pas previ a una lluita durant la qual la vida va adquirint el seu sentit, negat durant temps, si bé les arrels sempre deixen marca. En deu salts temporals, Munro retrata la vida de l’humil Rose, un esperit inquiet entestat a desafiar les limitacions de classe i a desempallegar-se de l’ombra de la seva madrastra. “Els nois podien sortir-se’n, d’una manera o d’una altra. Per a les noies era fatal. La pobresa no és atractiva en les dones si no va combinada amb certa dolcesa de noia fàcil, amb ruqueria. La intel·ligència no és atractiva si no va combinada amb certs signes d’elegància, amb classe”. El procés de superació d’aquest malentès sintetitza una trajectòria que Munro il·lumina amb la mirada de la saviesa.

Leila Slimani
Traducció de Malika Embarek
Cabaret Voltaire
288 pàgines. 19,95 euros

Amb Una dulce canción —Premi Goncourt 2016—, l’experiodista Leila Slimani (Rabat, 1981) va superar el desafiament d’angoixar el lector tot sabent des del principi el desenllaç luctuós de la història, a banda de mostrar coratge i talent per servir-se de l’espinós tema de l’infanticidi per assenyalar la putrefacció d’un ampli grapat dels valors i conductes de la societat occidental benestant. La recuperació ara de la seva òpera prima, En el jardín del ogro, amb la contradictòria addicció sexual de la protagonista com a demolidor motor del relat (“Madame Bovary X”, va batejar la novel·la la mare de Slimani), mostra que el seu projecte literari ja va néixer amb l’objectiu (com Elfriede Jelinek) de mostrar els inferns burgesos a partir d’un despullament estilístic que amplifica el desassossec del missatge.

José Eduardo Agualusa
Traduccions de Pere Comellas / Claudia Solans
Edicions del Periscopi / Edhasa
304 / 288 pàgines. 18,50 euros

Els mecanismes mentals que necessita l’individu per sobreviure a les atrocitats del seu país són al centre de la narrativa de José Eduardo Agualusa —una de les veus més personals de les lletres africanes recents—, on sembla resolta la qüestió de com es plasma estilísticament aquesta lluita interna en decantar-se per una poesia d’inspiració sensorial. Si a Teoria general de l’oblit (Premi Llibreter 2018) la reclusió física i l’amnèsia voluntàries servien de materials aïllants davant d’una realitat social esfereïdora, aquí els somnis dels personatges esdevenen els refugis o les cuirasses on un grapat de persones troben un punt de fuga a la història de violència i dolor que ofega l’Angola actual. En la insubmissió onírica (una forma d’imaginació radical) l’ésser humà troba la veritable llibertat.