_
_
_
_

L’enfonsament de la macrocausa contra la corrupció policial

Un jutge manté imputats sis mossos durant vuit anys, fins que es veu obligat a sobreseure la investigació

Rebeca Carranco
La central dels Mossos, el complex Egara, a Sabadell.
La central dels Mossos, el complex Egara, a Sabadell.efe

El cas Macedonia és com un record borrós, gairebé una anècdota, comparat amb els nous fronts judicials que planen sobre els Mossos pel procés. Però quan el 2011 el jutge Joaquín Aguirre va signar una interlocutòria en què acusava d’omissió de perseguir delictes, ocultació de documents a l’autoritat judicial, revelació de secrets, falsedat documental, encobriment o, si escau, tràfic de drogues a investigadors de la policia catalana, l’escàndol va amenaçar de destruir la carrera dels implicats i el prestigi de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos, que llavors liderava Josep Lluís Trapero. Sis mossos han estat imputats vuit anys pel jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona en el que semblava el cas de corrupció més important en la policia catalana. Al febrer, el jutge, sol en la causa, es va veure obligat a sobreseure-la.

El primer any, la pressió sobre els investigadors va anar creixent i va culminar amb l’entrada del jutge Aguirre a la seu central dels Mossos el juliol del 2012 per buscar l’original d’unes escoltes telefòniques que creia que li amagaven. Tot, sostenia, per encobrir un confident policial, Manuel Gutiérrez Carbajo, que havia servit als Mossos el cas de la seva vida: una trama de policies nacionals corruptes que protegien dos prostíbuls, el Riviera i el Saratoga. Gutiérrez Carbajo era, en realitat, segons la instrucció judicial, un narcotraficant que dirigia una xarxa de traficants, i els Mossos, quan ho van saber, van decidir ocultar-ho.

El jutge va recórrer a diverses unitats i cossos policials per demostrar-ho —en el cas hi ha tres peces separades, en què van investigar la Policia, els Mossos i la Guàrdia Civil— i es va basar en l’acusació particular que exercia el sindicat ultra Manos Limpias. “Els que exercim càrrecs de responsabilitat hem d’assumir decisions doloroses i convulses per a la societat”, va escriure en la seva interlocutòria d’imputació dels mossos. El comandament de més rang investigat era el sotsinspector Antoni Salleras, a més de dos sergents, dos caps i un agent ras. Però l’amenaça sobrevolava el cap del seu cap, el comissari Trapero.

El cas va amenaçar el prestigi d’una divisió de Mossos liderada per Trapero

“La investigació principal va ser sempre dels Mossos”, expliquen fonts coneixedores del cas. Girava al voltant d’un decomís de 29 paquets que semblava que era cocaïna, que va acabar sent una estafa entre narcotraficants. La sospita del jutge és que Juan Miguel Bono, el detingut amb aquesta droga, treballava en realitat per Gutiérrez Carbajo. Els Mossos “van subvertir l’ordre jeràrquic Autoritat judicial-Policia Judicial amb la finalitat d’eludir la imputació judicial sobre determinades persones”, va escriure el jutge, que es va quedar sol amb Manos Limpias.

Els Mossos tenien el suport de la Fiscalia. “No sembla gaire intel·ligent voler ocultar la vinculació amb una persona començant per donar el seu nom”, va escriure el ministeri fiscal en el recurs en contra de les imputacions policials, sobre Gutiérrez Carbajo, que constava en els escrits dels Mossos al jutge i del qual, segons fonts del cas, havien dit verbalment al jutge que era el seu confident. El ministeri públic va sostenir que no hi havia “elements amb fonaments” per afirmar que els agents havien amagat converses al jutge per protegir-lo.

Per la brigada patriòtica

“La Fiscalia va fer d’advocat de la defensa”, assegura vuit anys després l’advocat Alex Zaragüeta, del despatx Zaragüeta Reina, que representava Manos Limpias. Al seu parer, els Mossos “es van riure a la cara del jutge”, però el sindicat no ha pogut seguir en el cas perquè està en liquidació, acusat de pertànyer a una trama de corrupció i suborns. Fonts policials sempre han criticat que els advocats de capçalera del Saratoga, Zaragüeta Reina, lideressin l’acusació en el Macedonia a través de Manos Limpias. “En el judici no els vam defensar nosaltres”, subratlla Zaragüeta, que nega cap conflicte d’interessos.

El 2015, l’Audiència va començar a donar presses a Aguirre perquè conclogués la investigació. Però el jutge va declarar la causa complexa i la va mantenir quatre anys més. Fins i tot va recórrer a la polèmica Brigada d’Anàlisi i Revisió de Casos de la Policia Nacional, batejada com a brigada patriòtica, que va acabar desmantellada. El 2017, amb el zenit del procés i els Mossos, ja dirigits per Trapero, en dubte, el Macedonia va recobrar vida a les pàgines de mitjans com OK Diario. Un any després, sense Manos Limpias i sense la Fiscalia, el jutge es va veure obligat a sobreseure les actuacions. En el seu breu escrit subratlla que l’Audiència de Barcelona va avalar que hi havia indicis que els Mossos li van ocultar informació.

El desacord inicial

El cas Macedonia va començar amb un desacord entre el jutge i els Mossos, segons diverses fonts. El magistrat va ordenar a Trapero i al seu segon, Antoni Salleras, que li demanessin intervenir en l'Equip de Crim Organitzat de la Guàrdia Civil, del qual l'avui tinent coronel Daniel Baena era el sotscap. Sospitava que es podien haver quedat amb droga confiscada. Els Mossos van al·legar que si ell l'hi ordenava per escrit, ho farien, però que no l'hi podien demanar ells perquè no tenien prou proves. Allà va néixer la desconfiança. La casualitat fa que avui Baena sigui instructor de la causa en la qual Trapero està acusat de rebel·lió.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_