El ‘serial de la vaca’

Si no hi ha sorpreses ni contratemps, dimarts que ve s'arribarà al final del serial de la vaca, el contenciós que té l’aire de resoldre’s amb el trasllat del reviscut Doctor Music Festival de les terres campes d’Escalarre a una ubicació més propera a Barcelona, al circuit de Montmeló, si no hi ha canvis d’última hora. Només faltava el segon informe negatiu emès aquesta setmana per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En aquesta proposta de resolució elevada a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (a les seves oficines ja s’havia rebut divendres) es fa constar que l’organització del festival en les seves al·legacions a un primer informe de l’ACA (també desfavorable) “encara manté ocupades zones inundables i de flux preferent”. Segons l’escrit, aquest seria el cas de part de l’escenari Guingueta, l’escenari Esterri/Alt Àneu, espais públics de restauració i zones de pas, principalment.

El nus gordià que els organitzadors no han aconseguit desfer té l'origen en l’evolució del reglament de domini públic hidràulic, concretament la modificació del 2016. Si bé aquesta no introdueix conceptes nous, ja que anteriorment el reglament ja recollia limitacions d’ús, sí que concreta amb detall el que no es pot fer en zones inundables i en zones de flux preferent, de manera que allibera els tècnics de fer interpretacions. Per això l’ACA ha emès una segona proposta de resolució que la Confederació Hidrogràfica, que resoldrà d’acord amb les propostes de l’ACA, farà seva i prohibirà, doncs, la celebració del certamen.

La negativa ha generat una resposta irada dels alcaldes de la zona, que divendres passat, en un ple extraordinari i monogràfic del Consell Comarcal, van amenaçar de no pagar a l’ACA el cànon de l’aigua. El president del Consell, Carlos Luis Isus, es va mostrar molt molest amb l’organisme, ja que “el risc es pot gestionar, i és, a més, mínim, ja que el festival es fa només tres o quatre dies i en l’estació més seca de l’any”. Isus assenyala que és “un projecte del territori que sorgeix del territori, i els riscos d’inundació no suposen la inacció a l’hora de buscar solucions”. Visiblement molest, Isus apunta que “l’ACA no arreglarà el planeta, el planeta ja ens l’hem carregat, i no el farà funcionar amb normatives idiotes. Ha faltat voluntat per solucionar els problemes”, conclou, abans de donar per descomptat que el Doctor Music no es farà al Pirineu i de remetre’s a una nova reunió extraordinària del Consell que tindrà lloc demà, en la qual s’estudiaran les mesures que adoptaran els municipis per manifestar el seu enuig.

El record de Biescas

En la mateixa línia s’han manifestat els promotors del festival, Doctor Music, quan han acusat l’ACA de fer “una interpretació normativa exagerada dels riscos teòrics d’inundació en una vall que no s’ha inundat mai a l’estiu, almenys des que se’n conserven dades, la qual cosa es tradueix en uns nivells d’exigència molt per sobre del que és habitual”. En sentit contrari es manifesta Joan Vázquez, el secretari general d’IPCENA (Institució de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural), ja que assenyala que “els riscos no són elevats, però recorda que la tragèdia de Biescas va tenir lloc a l’agost, i amb el canvi climàtic ningú pot garantir que no es produeixin tempestes sobtades”, subratlla, i es felicita perquè “han prevalgut els criteris de prevenció i seguretat. En definitiva, els interessos públics sobre els interessos econòmics. La llei ha d’estar sempre per sobre dels negocis”.

A més, indica Vázquez, que “el problema no és el riu, sinó els barrancs i els torrents amb els seus desnivells pronunciats”, i es mostra escèptic davant les amenaces dels 15 municipis de la zona de no pagar el cànon de l’aigua: “Per rebre qualsevol subvenció s’ha d’estar al corrent de tots els pagaments a les institucions públiques”, fa constar.

A banda dels problemes provocats per hipotètiques avingudes d’aigua, l’impacte ecològic del festival a la zona no aniria més enllà de convertir en terra i herba trepitjada les pastures on es col·locaria el públic, segons algunes fonts consultades, que recorden que en les tres primeres edicions (entre el 1996 i el 1998) la promotora del festival ja va ser detallista i escrupolosa amb l’entorn, fins al punt que es van utilitzar gots que no s’esberlaven, per no deixar partícules de plàstic pel terra.

Segons el secretari general d’IPCENA, aquest no seria pas el problema, sinó les aigües negres dels assistents, les quals, “tot i que estan desproveïdes de residus sòlids, s’acabarien filtrant als rius, algun dels quals són reserves naturals d’espècies endèmiques de truita, a més d’afectar els aiguamolls de l’entorn”.