L’arribada de menors estrangers a Catalunya creix un 36% a l’inici d’any

L'arribada de menors estrangers no acompanyats a Catalunya manté el seu creixement. En els dos primers mesos del 2019, van arribar 429 joves, un 36,6% més respecte al mateix període de l'any anterior, segons les dades de la Generalitat. Després de veure's sobrepassat el 2018, amb nois dormint a comissaries, el Govern admet haver après dels errors, assegura tenir disponibilitat de places i promet millorar la comunicació amb els municipis on ubica els menors.

La Generalitat estima que al voltant de 5.500 menors que viatgen sols des del seu país —la majoria són nois marroquins— arribaran enguany a Catalunya, la segona comunitat autònoma en acolliments. És un 50% més que les 3.659 arribades l'any passat. En els últims anys, les xifres s'han anat duplicat anualment: 377 el 2015, 684 el 2016 i 1.489 el 2017.

“Catalunya sempre ha estat terra de destinació dels nois migrants no acompanyats. No és un fenomen nou a Catalunya, però sí en aquestes dimensions. Les del 2018 no eren xifres esperades”, admet Georgina Oliva, secretària d'Infància, Adolescència i Joventut del Govern. Assegura que aquest any es compta amb una “major planificació” i que es pretén impulsar la inclusió.

El gran temor d'autoritats i experts és precisament aquest: que nois vulnerables que acumulen el trauma d'un viatge dramàtic i poden veure's decebuts en la seva arribada a Espanya tinguin problemes d'adaptació. “El risc hi és, per això estem preocupats. Som molt conscients de la complexitat de la situació”, reconeix Oliva. En aquest sentit, defensa l'enfocament del seu departament de fomentar la inclusió: no només subministrar allotjament i educació, sinó oportunitats laborals i d'oci.

Els pitjors temors s'han avivat en les últimes dues setmanes amb els atacs, per part d'integrants de la població local, a centres d'acolliment a Castelldefels i Canet de Mar. “Condemnem fermament els fets, basats en actituds racistes”, subratlla la secretària d'Infància, que insisteix en la necessitat de tendir ponts amb la població local.

“La societat en general no és del tot acollidora amb aquest col·lectiu. Es veuen des d'una mirada de marginalitat”, denúncia Caterina Pons, responsable del projecte de suport a joves migrants de la Fundació Bayt al-Thaqafa, que dona assistència a 120 nois.

“Malgrat que la situació s'ha vist agreujada pel fort augment de les arribades, hi ha una problemàtica estructural. Els nois es troben immersos en un circuit molt complicat, amb protocols que no faciliten la integració i els criminalitza”, agrega Pons. Adverteix que “si la societat i la normativa no permeten la integració, es perd talent”.

La cap d'Infància de la Generalitat reconeix que, per la “situació d'emergència” viscuda l'any passat, es va avisar en ocasions amb un dia d'antelació a municipis on s'enviaven a menors a albergs, la qual cosa, admet, va crear “moltes disfuncions”. L'objectiu ara és fer un repartiment més equitatiu al territori, respondre a les necessitats de cada lloc i tenir coordinadors locals.

La Generalitat no concedeix ajudes directes als municipis, però sí preveu reforçar els serveis públics si així se sol·licita. Un 95% dels menors arriba a l'àrea metropolitana de Barcelona i Oliva destaca la importància de distribuir-los per “no crear guetos”.

A 28 de febrer, l'últim dia amb xifres disponibles, hi havia en el sistema de protecció català 3.593 menors estrangers, que suposen un 35% del total de nens i adolescents atesos. La immensa majoria són homes (96,4% del total) i del Marroc (69,1%). Per edats, predominen els de 16 anys (39,7%) i de 15 (34%). La Generalitat diu tenir capacitat per acollir tots els nens, encara que declina donar xifres exactes. Des de juny del 2017, s'han creat 2.655 noves places en 168 centres de diferent tipologia, des d'albergs externs, llocs d'emergència o pisos compartits per a estrangers sense família que compleixin 18 anys. Els centres són de titularitat pública, però gestionats per entitats del tercer sector i acostumen a acollir només a nois estrangers, la qual cosa la Generalitat defensa com un enfocament adequat perquè, al·lega, les seves necessitats són molt diferents a la dels nois autòctons tutelats.