Una obra de joventut de Dalí, última adquisició de la fundació del pintor

“Em sé de memòria tots els contorns de les roques i les platges de Cadaqués, totes les anomalies geològiques del seu paisatge únic i de la seva llum”, va escriure Salvador Dalí al seu llibre La Vida Secreta de Salvador Dalí de 1942. “Jo no soc l’home que va robar un paisatge. El paisatge em va robar a mi”, va dir al periodista que el va entrevistar per primera vegada després de tornar dels Estats Units el 1948. Pocs artistes del segle XX han viscut una simbiosi tan forta amb el paisatge de la seva infantesa i joventut com Dalí amb Cadaqués.

Darrere de l’habitatge d’Es Llaner de Cadaqués, en el qual la família Dalí-Domènech va començar a passar els estius, s’estenia un camp d’horts i oliveres de color verd plata dividit en terrasses per murs fets amb pissarra, sense cap tipus de morter o argamassa, parets seques. Salvador i la seva germana Anna Maria solien passejar entre aquests arbres després de les intenses jornades de feina i pintura del jove. Des de jove, Dalí va pintar en múltiples ocasions la casa paternal i els terrenys limítrofs. El 1923 va pintar diverses obres, les quals hi ha Cadaqués, El torrent de la Jorneta, La Jorneta, Paisatge amb figures (només coneguda per una reproducció d’una revista) i El molí. Paisatge de Cadaqués, l’última obra adquirida per la Fundació Gala-Salvador Dalí, que aquest dijous ha estat presentada al castell de Púbol, on es podrà veure fins al 2 de juny.

Pintada amb 19 anys, aquesta pintura al tremp i oli sobre cartró de 75 per 97 centímetres parla d’un jove que busca un estil propi. El mateix que es pot veure en una fotografia pintant al costat del mar que acompanya la pintura que ha estat adquirida a un col·leccionista particular el nom del qual no ha estat revelat. Segons el Catàleg Raonat, l’obra (que apareix amb el número 119) s’ha pogut veure només en dues ocasions: el 2004, en una exposició a Venècia, i l’any següent, en una altra del Museu de Filadèlfia.

El molí de vent, que dona nom a l’obra, apareix en primer terme, entre els bancals d’oliveres de fulles verdes i platejades. A la part inferior hi dibuixa la sèquia de la Jorneta, que mor a la platja del Llaner. Al fons, apareix el nucli de Cadaqués amb l’església característica i una mica de mar lluminós. A la part inferior, dues dones, rotundes com les que pinta en aquest moment, estenen la roba per assecar.

Aquesta pintura és, segons Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, una peça significativa d’un període en el qual l’artista es trobava “a la recerca d’un estil propi i experimentant”. Per a ella, l’obra és “una mostra de la passió-obsessió que Salvador Dalí tenia per la pintura. S’hi veu com Cadaqués és, una vegada més, l’excusa que li serveix per mostrar tot el que sap de pintura”. Entre les influències que apareixen a la pintura, destaca Aguer, hi ha Juan Gris o Picasso, “situats en l’àmbit del noucentisme”. L’obra està acompanyada a la mostra d’un audiovisual en què es destaquen les similituds entre les obres de principis dels anys vint: edificacions, personatges, horts i oliveres.