Deixa estar el Fortnite!

“Mama, puc jugar al Fortnite?” A les 8 del matí d’un diumenge fins i tot li donaria permís per subscriure’s a un canal 24 hores del futbol. Per què són tan espavilats? Per què aprenen tan aviat quan, a qui i com han de demanar les coses? Enyoro els diumenges en què la pregunta era sobre Bob Esponja.

El Fortnite fa temps que ha aterrat a casa i ho hem notat tots, sobretot perquè ja ni tan sols pots cridar. “Mama, el meu amic t’està sentint dir paraulotes, diu que no diguis joder”. Em vaig quedar blanca i vaig recordar la seva carta als Reis: uns auriculars que capten els sorolls de casa i ho comparteixen tot amb els amics. TOT.

Vaig descobrir el Fortnite fa poc. Aquest híbrid entre Els Jocs de la Fam i Minecraft s’ha convertit en el videojoc més popular del món amb més de 200 milions d’usuaris, aproximadament l’equivalent a la població de tot el Brasil. I jo el tinc a casa. Ara reduït als caps de setmana, diria.

“Mama, no et posis així, a la meva classe hi juga tothom. La cosa va de sobreviure i intentar matar. Hi ha gent que es gasta els diners en vestits i armes, però jo no. A més els balls molen, serveixen per humiliar quan mates algú. És un joc entretingut, i si algú et diu que no, és que ets al xat que no toca. Tots els meus amics hi juguen”.

El nen: “És un joc entretingut, i si algú et diu que no, és que ets al xat que no toca”

La sortida de l’escola és el xat analògic de les mares. Allà intercanviem problemes i possibles solucions. “Al meu fill li generava molt d’estrès”, explica la mare del Pau. “I sempre hi havia problemes quan l’havia d’apagar, perquè juga amb el temps limitat”.

La mare del Pablo sembla descansada, el Fortnite ha anestesiat els fills i, de passada, també el pare. “Jo era una mica reticent, però van començar a jugar amb el seu pare i vaig veure que no era, ni de bon tros, tan sanguinari. De fet, no deixa de ser una versió en videojoc del jugar a tocar i parar o a fet i amagar. Amb armes, això sí... En realitat, el que més els agrada a tots tres és quan ballen. Veure els personatges fent el pallasso els fa molta gràcia. Els meus ni es posen violents ni els canvia l’humor ni hi estan enganxats ni han deixat de fer altres coses pel Fortnite”. A casa de la mare del Pol, el joc encara no ha entrat. “A casa considerem que es tracta d’un joc per a nens més grans. El meu fill té 10 anys i té assumit que, de moment, no hi pot jugar. La veritat és que a ell li agradaria però tampoc hi insisteix, suposo que el seu entorn més proper tampoc hi juga. De moment amb el FIFA ja està content”.

L’expert Gonzalo Suárez, cofundador del congrés Gamelab, apunta les claus de l’addicció a aquest videojoc: “Al nostre esperit competidor li genera la il·lusió de desafiar els millors del món sense haver de fer interminables seleccions i hi afegeix el sentit d’impunitat, ja que perdre no té conseqüències; velocitat d’accés al joc i rapidesa en la resolució, però sobretot la sensació de pertinença a un col·lectiu, cosa que, per la seva difusió, ningú qüestiona. El Fortnite és dels primers jocs que generen aquest fenomen. En el futur, el 90% dels aficionats jugarà a un 5% dels jocs, ara és un 10%”.

L’experta: “La clau és el temps de joc, no el joc. Cal aprofitar l’hàbit per educar l’autocontrol”

Potser el problema no és què sinó quant, 24 hores de Bob Esponja o de Fornite? 24 hores de Peppa Pig? 24 hores, de res. “La clau és el temps de joc, no el joc”, assenyala Eva Millet, autora del blog Educa2. “Aquí és on entren la negociació i el sentit comú. Cal aprofitar aquest hàbit per educar l’autocontrol, una eina fonamental per als nostres fills en temps plens de temptacions a un clic de distància. El meu consell seria ajudar-los a adquirir aquest autocontrol, aprendre a gestionar el seu temps de pantalla, cosa que és una bona pràctica per a la vida adulta. Com? Amb límits, amb paciència i algun crit, per què no”.

Al web de Meristation expliquen que la vuitena temporada de Fortnite ha arribat aquest 28 de febrer carregada de novetats tant estètiques com temàtiques. Torno al menjador. Avui té festa i toca Fortnite, però només una estona.

“Corre, corre”, exclama el nen. “Soc aquí, ajuda’m, Álex. Dispara-li”. Silenci. Quan li demano que apagui immediatament la Play, em mira i em diu: “Et posaré una cançó mentre jugo i et prometo que no cridaré”. Al menjador sona Shallow, de Lady Gaga. Se m’ha guanyat i ha guanyat mitja hora de Fortnite.