_
_
_
_

L’abat de Montserrat admet que coneixia possibles abusos del frare Soler des dels anys setanta

En un vídeo gravat amb càmera oculta el 2015 el religiós contradiu la versió oficial i reconeix que van donar credibilitat al cas del primer denunciant

Josep Maria Soler, abat de Montserrat. En vídeo, l'abat de Montserrat declara que coneixia possibles abusos des dels anys setanta.Vídeo: JAIME CASAL
Íñigo Domínguez
Más información
Els dos darrers abats de Montserrat van encobrir els abusos d’un monjo denunciat el 1999
Montserrat admet que avui hauria denunciat els abusos
L’abat de Montserrat demana perdó a les víctimes dels abusos sexuals del germà Soler

L’abat del monestir de Montserrat, Josep Maria Soler, admet en un vídeo gravat el 2015 que, al contrari del que ha dit públicament, als anys setanta ja coneixia rumors sobre possibles abusos del frare Andreu Soler, fundador i director del grup escolta del santuari. És més, reconeix que ell mateix en va informar el superior que hi havia aleshores, Cassià Just. Aquest escàndol va ser destapat pel PAÍS al gener amb la denúncia pública d’una víctima, Miguel Hurtado, i fins ara ha tret a la llum nou víctimes més. De fet, una d’elles situa el seu abús el 1971, el cas més antic conegut fins ara.

El vídeo, al qual ha tingut accés en exclusiva aquest diari, el va gravar el mateix Hurtado amb una càmera oculta en la conversa que va mantenir amb l’abat el 2015. Després de reconèixer que fa més de 40 anys que sospitava del frare, l’abat confessa el que va pensar quan va rebre la seva denúncia el 2000: “Quan la teva família es posa en contacte amb mi és la primera vegada que jo soc responsable de la comunitat i no m’agafa per sorpresa perquè tenia... m’havien arribat aquests rumors d’una altra època”. EL PAÍS va preguntar el mes passat a portaveus de Montserrat per tots aquests detalls, als quals es referia Miguel Hurtado d’aquella reunió, però l’abat els va negar. Ara aquest vídeo ho desmenteix.

Aquestes són les paraules de l’abat de Montserrat, quan Hurtado li pregunta què va passar a Santa Cecília, un recinte del santuari: “Em van dir que potser hi podia haver... hi havia rumors que hi havia relacions homosexuals. Però eren rumors. Els anys setanta i tants (...). Abans, Santa Cecília era un lloc dels caps de setmana. Una vegada al mes o així hi havia unes trobades de joves de Santa Cecília”. La víctima que situa l’abús el 1971 recorda, precisament, que va tenir lloc en una ermita on es feien activitats els caps de setmana.

Després, Soler li relata que ho va posar en coneixement de l’abat d’aquell moment, Cassià Just”. Li va dir “que ell buscaria, que investigaria, però no en sé més”. D’aquesta manera, queda patent que fins a tres abats de Montserrat van tenir notícia de possibles abusos d’Andreu Soler: Just, abat del 1966 al 1989; Sebastià Bardolet, fins al 2000, a qui Hurtado va denunciar en primer lloc el seu cas i el qual no va prendre cap mesura, i Josep Maria Soler, l’actual, que només el va apartar i va indemnitzar la víctima.

Si coneix algun cas d'abusos sexuals que no hagi vist la llum, escrigui'ns amb la seva denúncia a abusos@elpais.es

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Íñigo Domínguez
Corresponsal en Roma desde 2024. Antes lo fue de 2001 a 2015, año en que se trasladó a Madrid y comenzó a trabajar en EL PAÍS. Es autor de cuatro libros sobre la mafia, viajes y reportajes.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_