L’emergència del CAP Raval

No poden esperar més, repeteixen veïns i treballadors del centre d’atenció primària (CAP) Raval Nord. L’ambulatori, un antic dispensari d’antituberculosos del barri, cau a trossos, i no hi ha més tiretes per tapar les ferides d’una infraestructura obsoleta que té 25 anys. Tampoc hi ha temps ni paciència per lluitar contra la pugna política que s’ha generat al voltant de l’única alternativa viable, a ulls del Departament de Salut, per emplaçar un centre sanitari nou.

El govern de l’alcaldessa Ada Colau va oferir a Salut la Capella de la Misericòrdia per construir el CAP nou i el Departament va donar-hi el vistiplau. El problema és que aquestes instal·lacions ja s’havien cedit al Macba per ampliar el museu. La disputa continua oberta al Consistori i al carrer. Els veïns alerten que la situació del CAP és insostenible.

“A mi tant me fa on sigui. Només vull un espai perquè es construeixi un CAP digne i de seguida”, afirma Anna Romagosa, directora del CAP. El centre té una població de referència de 22.000 persones i rep unes 165.000 visites anuals. Els treballadors fa molts anys que adverteixen que està deteriorat. Es pot veure des de l’entrada: la porta pesada, que impedeix que una persona en cadira de rodes accedeixi de manera autònoma, passadissos estrets, humitats, degotalls i consultes petites. “Un home es va desmaiar davant d’una infermera a la consulta i quan van anar a buscar el carro de parades cardíaques, no entrava per la porta”, exemplifica Romagosa.

Però els professionals no són els únics que reclamen. Els veïns s’han posicionat al seu costat i han muntat una plataforma conjunta per reclamar que la Capella de la Misericòrdia aculli el CAP. A finals de gener van lliurar a l’Ajuntament 6.500 signatures amb aquesta demanda. “Està per enderrocar-lo”, sentència Mercè Cendra, veïna del barri. “El CAP necessita aquest canvi per estar en millors condicions. Ho necessita més que el Macba. La salut és primordial”, coincideixen Alicia Farnos i Mari Carmen Hernández, després de visitar el seu metge.

El veterà activista del Raval Iñaki García, resumeix així la pugna entre el Macba i el CAP: “És la història d’un menyspreu. El CAP està en una situació insostenible, d’extrema emergència, de no complir estàndards. I el Macba funciona amb normalitat”.

La setmana passada, en la comissió de l’Ajuntament de Barcelona, en què l’oposició va forçar d’ajornar un mes la decisió sobre qui ocuparà l’espai de la capella, García va esclatar i va fer una intervenció contundent. Tots els partits excepte la CUP acabaven de jurar a la plataforma que són conscients de la urgència de fer un centre nou, però alhora acabaven de votar per endarrerir la decisió. García va esclatar: “Els veïns del Raval estem farts, fa 17 anys que suportem unes condicions que vostès ni es poden imaginar ni es trobaran mai i ara ens diuen que la víctima és el Macba. Ja n’hi ha prou”.

El veí es desespera cada vegada que a l’Ajuntament el govern de l’alcaldessa Ada Colau i l’oposició s’acusen mútuament d’actuar amb raons electoralistes en aquest cas i d’utilitzar els veïns: “Les institucions han reaccionat quan hem alçat la veu els veïns, ja n’hi ha prou de parlar-nos com si fóssim nens. Venen eleccions. Fa 17 anys. Estem farts i ja no ens els creiem. És ara o caldrà esperar quatre anys més”, va advertir.

I repeteix com un mantra que Salut va dir al novembre que l’únic emplaçament apte per al CAP és la capella, que el conveni que va signar l’exalcalde Xavier Trias amb el Macba el 2013 per cedir-los la capella tenia una clàusula que afirmava que s’extingiria si no s’hi intervenia en cinc anys (que ja han passat) i que la Generalitat té els diners per fer el CAP nou.

Romagosa insisteix que la decisió “no es pot ajornar més”. Si finalment es queden amb la capella, ja compta amb cinc anys d’obres i permisos per estrenar el centre nou. “És una situació crítica a nivell de dignitat”.

Una de les qüestions que més molesten els veïns és que el debat es plantegi en termes de confrontar el dret a la salut i el dret a la cultura. “No són incompatibles les dues coses, no has de triar entre elles. El que cal fer és prioritzar, i el CAP és urgent”, apunta Romagosa. García coincideix: “Ens presenten com a egoistes, com si no ens interessés la cultura. Ens indigna l’arrogància i el paternalisme classista i ranci que fan servir. Com si l’única cultura del Raval fos el Macba. També hi ha rapers, grafiters… No és presentable que la prioritat sigui el Macba. La prioritat és el CAP. Estem parlant del Raval”, assenyala. L’esperança de vida al barri és gairebé tres anys inferior que la mitjana de la ciutat: 81,4 anys respecte a 84,1.