Vols saber si el teu barri viu sota una moratòria de Colau?

A l’Ajuntament de Barcelona el que acaba és el mandat de les moratòries. El govern de l’alcaldessa Ada Colau ha recorregut en 14 ocasions a una suspensió de la concessió de llicències (per obrir establiments o per construir) amb l’objectiu de modificar plans d’usos o plans urbanístics. Ho ha fet per canviar les regles del joc on ha considerat que hi havia una concentració excessiva de determinada oferta comercial o d’oci i havien de prevaler uns locals sobre uns altres per preservar un equilibri; o bé per determinar què es podia construir i què no. Hotels, gasolineres, bars i restaurants, botigues de records, solars destinats a equipaments i fins i tot fàbriques del segle XVIII figuren entre els afectats per les moratòries.

De mitjana, en els 42 mesos que van de mandat, hi ha hagut una moratòria cada tres mesos. La primera va ser tota una declaració d’intencions: dues setmanes després d’estrenar govern, Colau va anunciar la suspensió de llicències per obrir nous establiments d’allotjament turístic. Des d’hotels fins a albergs passant per pensions. Els apartaments estaven suspesos des del mandat anterior. La polseguera que es va aixecar va ser insòlita: Barcelona en Comú acabava d’arribar al poder i frenava els poderosos hotelers. Fins i tot congelava els 28 projectes que havien demanat llicència.

La resposta de l’executiu sempre va ser que parava per fer una foto i decidir on podia créixer l’oferta i on no. El Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (el PEUAT) es va aprovar al cap d’un any i mig, el gener del 2017. La norma prohibeix obrir nous hotels al centre i centrifuga la nova oferta a la perifèria o a les zones de la ciutat que encara s’han d’urbanitzar.

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, defensa les suspensions de llicències com a “instrument bàsic per regular la ciutat previst a la Llei d’Urbanisme”. “Necessites una foto fixa per decidir cap on van els usos o el planejament”, assenyala, i recorda que després d’un any de tramitació de la nova regulació, quan s’aprova inicialment el nou pla, els projectes que compleixen obtenen llicència. “El que no seria normal és que la ciutat no pogués parar i dir ‘tenim un problema, hem de veure què permetem i què no”.

En aquest sentit, recorda les conseqüències de no suspendre llicències a petició d’ERC i el PSC durant la tramitació de la imposició als promotors de fer un 30% de pisos socials: les sol·licituds de llicència de constructors que han esquivat la nova norma es van triplicar. Sobre els recursos contenciosos d’empresaris que porten les suspensions als tribunals (sempre n’hi ha, governi qui governi), Sanz treu pit i afirma que “la presentació de contenciosos no vol dir que es guanyin”.

Més enllà del pla d’hotels, la majoria de moratòries del mandat s’han dictat per redactar plans d’usos en zones que l’Ajuntament creu que estan saturades d’oferta de restauració, oci i establiments per a turistes. O vol evitar que acabin saturades. El principal pla d’usos redactat ha estat el de Ciutat Vella, que prohibeix obrir noves discoteques, bars, prostíbuls, sales de joc, consignes o agències de viatge. En el cas de Sant Antoni, es va buscar evitar la desaparició de comerç de proximitat després de l’obertura del renovat mercat. A la plaça d’Osca i el seu entorn, al barri de Sants, es va optar per frenar la proliferació de bars i restaurants. Les moratòries del carrer Gran de Sant Andreu i el Paral·lel es van dictar en paral·lel a l’anunci de reurbanització de l’espai. Igual que, la setmana passada, el carrer de Girona i el seu entorn.

En altres casos el que s’ha buscat protegir ha estat el patrimoni històric: el del nucli històric de Gràcia (per analitzar si convé catalogar més edificis dels que ara tenen protecció, una moratòria vigent encara), o 26 cases fàbrica del barri del Raval del segle XVIII i XIX. També se n’han dictat per redactar nous planejaments a Vallcarca o els casos històrics del districte d’Horta-Guinardó.

I les moratòries més singulars han estat les que han afectat noves llicències per instal·lar gasolineres (es vol vigilar si encaixen amb el seu entorn urbà) o a l’obertura de botigues de souvenirs a les zones més turístiques, a les quals s’ha posat límit.

De les 14 suspensions de llicències, set s’han aixecat perquè els plans d’usos ja estan aprovats definitivament al plenari; tres s’han aixecat perquè hi ha hagut aprovació inicial però encara hi ha prohibicions fins que sigui definitiva; i quatre continuen vigents (avinguda del Paral·lel, carrer de Girona, nucli antic de Gràcia i noves gasolineres).