Jordi Puigneró: “Espanya es va equiparar a la Xina i Turquia amb el tancament de webs per l’1-O”

El seu objectiu és construir una república digital. El seu model, Estònia. Va viatjar a Dublín fa uns dies per acompanyar Carles Puigdemont. Després va passar per les Illes Fèroe, regió autònoma de Dinamarca, i va arribar a un acord amb el seu Govern per impulsar solucions basades en tecnologies digitals avançades. Jordi Puigneró (Sant Cugat, 1974) és enginyer i conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública pel PDeCAT. És l'únic conseller de l'actual Govern de la Generalitat que està imputat per l'organització de l'1 d'octubre. Denuncia que el que va passar abans, durant i després d'aquell dia va ser “una autèntica repressió digital”. Rep aquest diari a la sala de reunions del seu departament presidida per dues fotos, una de Quim Torra i una altra de Carles Puigdemont.

Pregunta. Com pretén construir la república digital quan Uber i Cabify abandonen Barcelona i la T-Mobilitat no està en marxa?

Más información

La ‘República digital’ només aconsegueix el 5% de les adhesions previstes

El Govern aposta per una República digital fins que pugui “controlar el territori físic”

El conseller de la “república digital”, al punt de mira per l’1-O

Resposta. Les societats que progressen són aquelles que aborden les revolucions tecnològiques. Treballem per fer de Catalunya un país digital. No es tracta només d’Uber o Cabify o la T-Mobilitat, sinó de temes de cultura i identitat digital, vot electrònic, desplegament de xarxes. Avançar cap a una república digital és també un procés polític i no ens n’amaguem. Volem ser un Estat independent, una república. El camí digital va en paral·lel. I encara que no volguéssim ser república, un Estat, aquells que volen pertànyer a Espanya també haurien de tenir el seu projecte per convertir-se en país digital.

P. No creu llavors que, com denúncia l'oposició, el Govern ha cedit al xantatge del taxi.

R. No parlaria de xantatge. Si entenem el pacte i el diàleg com a xantatge, també a nivell del que està passant al país, no avançarem.

P. Però, com a conseller de Polítiques Digitals, l'anunci de la marxa d’Uber i Cabify no li haurà agradat.

R. No m'agrada que marxi cap empresa. En el camp tecnològic, les empreses no fugen de Catalunya. Tot el contrari, no deixem de tenir inversions. El decret es va discutir al Govern i es va arribar a una solució de compromís de totes les parts. Quan parlo amb el sector del taxi, els dic: “El vostre problema no és Uber i Cabify, serà el cotxe sense conductor”.

“Avançar cap a una república digital és també un procés polític”

P. Un dels seus projectes és la creació d'una identitat digital per a cada català per relacionar-se amb l’Administració. Quan serà una realitat?

R. Si podem tenir una legislatura normal, ho veurem abans que s’acabi. Si la legislatura acaba per altres motius abans del previst, és evident que serà difícil. A Espanya, per exemple, la identitat sempre s'ha entès sota un concepte de control. La identitat la desplega el Ministeri de l’Interior amb el DNI. Nosaltres treballem com Estònia, des del punt de vista dels serveis. El ciutadà és actor i propietari de la seva identitat digital i la fa servir per a tot un ventall de serveis, no només per relacionar-se amb l'administració. Estònia ha desvinculat el concepte de ciutadania digital al de nacionalitat. Treballem amb aquesta idea.

P. Què es podrà fer amb aquesta identitat?

R. Per exemple, si el Barça accepta aquesta identitat, es podrà utilitzar per fer-se’n soci.

P. Com si fos Facebook, que et permet accedir a altres aplicacions?

R. En aquesta línia, però complint la normativa europea. Tot legal, que el ciutadà sigui l'amo de la seva identitat. He viatjat diverses vegades a Estònia i els pregunto: “Per què esteu fent un projecte de república digital si sou un Estat? Estònia ja té un Estat físic”. La resposta que em dona el secretari de govern és que el país ha patit al llarg de la seva història cinc invasions russes, i que n’hi hagi una sisena és qüestió de temps. Per això es preparen perquè els seus ciutadans puguin estar connectats i prenent decisions sobre la voluntat de la nació, independentment que no tinguin un control físic sobre el territori.

P. Però la situació d’Estònia no és la nostra.

“Les empreses tecnològiques no fugen de Catalunya. Tot el contrari”

R. Jo li parlo del que estan fent a Estònia, un Estat núvol. També ho fan moltes empreses. Estem parlant de com ens organitzarem i com serà la governança del XXI.

P. Quan parla de la hipotètica república digital, fa pensar en el que està fent el Consell de la República de Carles Puigdemont. No es difumina aquest Consell amb el projecte del Govern?

R. Nosaltres estem treballant amb una proposta del Govern. El que està fent el Consell de la República va més orientat als òrgans de participació del mateix Consell. Són eines que no són incompatibles.

“Treballem com Estònia, des del punt de vista dels serveis digitals”

P. Les adhesions al Consell no arriben al milió que esperaven.

R. Tot comença ara. Em sembla que ja té més de 100.000 inscrits.

P. Són uns 58.000.

R. Teniu la xifra actualitzada?

P. Sí. És menys d'un 6%. Si va a aquest ritme, trigarà molt a arribar al previst.

R. S’han plantejat una sèrie d'objectius. Si ja n’hi ha 58.000, d’aquí a sis mesos n’hi haurà més. És veritat que es va plantejar l'objectiu d'un milió, però també es va dir que no era un objectiu imprescindible.

P. Nova edició del Mobile. L'any passat va rebutjar assistir a un sopar perquè hi havia Felip VI. Ajuden aquestes situacions al futur del país?

R. En aquell moment la Generalitat estava representada pel Govern del 155. Sota aquest concepte jo vaig entendre que no s'havia d'anar a aquest sopar. Aquest any el Govern ja ha pres una decisió. El que no farem és convidar el Rei a cap acte, ni les parts de parafernàlia monàrquica.

P. Busca evitar situacions com el tancament de webs de l'1-O amb la xarxa de fibra òptica de la Generalitat que vostè impulsa?

R. Xarxa Oberta no és un servei finalista. És un instrument per a tots els operadors. Però és curiós que algunes ordres de tancament de webs les van aplicar Telefónica, Vodafone, Orange i d'altres. Si tu eres usuari, per exemple, de Fibracat o Iguana Comunicacions, podies accedir a les pàgines.

P. Però hi havia una ordre judicial que demanava el bloqueig.

R. En alguns casos sí, en d'altres es deia que s'havia de tancar tot el que tenia a veure amb el referèndum, sense especificar el web. Els procediments que va fer servir Espanya han estat equiparats a pràctiques de Turquia o la Xina. Organitzacions digitals europees i americanes han dit que Espanya es va saltar directives europees.

P. Però això no ho ha dit la Comissió.

R. Ens ha dit que no és competent per investigar-ho, però que anem a la justícia ordinària. Però, per carta, [el comissari Andrus Ansip] ja ens indica que hi ha indicis molt clars que va haver-hi alguna cosa estranya.