Un mini-Prado al Garraf

La nit del 31 de gener del 1981 Vilanova i la Geltrú va viure una de les jornades més negres de la seva història recent: Erik el Belga va entrar a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer encapçalant un grup de lladres armats amb cúters amb què van tallar d'arrel unes seixanta pintures del museu, vuit de les quals pertanyien al dipòsit de pintures del Prado, que des de feia gairebé un segle eren en aquesta ciutat del Garraf. Aquestes peces, grans obres del Segle d’Or espanyol, havien consolidat la rica col·lecció de pintura i escultura reunida per Víctor Balaguer (Barcelona, 1824-Madrid, 1901), poeta, dramaturg i insigne polític espanyol, per a la seva biblioteca museu, que va obrir les portes l'octubre del 1884, en un moment en què els museus es comptaven amb els dits d'una mà. Per sort, no van robar l'obra mestra d'aquest dipòsit, L’Anunciació del Greco, ja que els lladres van creure que tenia un dispositiu de seguretat que en realitat era un simple control d'humitat.

El passat 31 de gener, 38 anys després del robatori i 135 de l'obertura del museu, Mercedes Orihuela, responsable dels dipòsits del Prado a tot Espanya i Karina Marotta, coordinadora general de conservació de la pinacoteca madrilenya, es passejaven en companyia de Mireia Rosich, directora del museu de Vilanova, entre les 38 obres que formen part del dipòsit actual. Les obres donen cos a l'exposició La presència del Prado. Episodis d'una història (fins al 13 d'octubre), en la qual es poden veure pintures des del segle XVI fins a finals del segle XVIII signades per autors com Juan Pantoja de la Cruz, Bartolomé Murillo, Josep de Ribera, el Greco, Vicente Carducho, Jan Brueghel, Francisco de Goya, Luis Meléndez, Ramón Bayeu, Juan Bautista Maíno i una del taller de Rubens, que representen les escoles barroques castellana, valenciana i andalusa.

“Les obres que va robar Erik el Belga es van recuperar pocs dies després en un camió de transport a la frontera i el Prado les va portar a Madrid, però al cap de poc temps, després de la insistència des de Vilanova, el director Alfonso Pérez Sánchez va renovar el dipòsit i va enviar un conjunt nou d'obres. No va retornar L’Anunciació, però al lot sí que hi havia dues obres més del Greco”, explica Orihuela. De fet, des de l'any 2008 la sala on s'exposa el conjunt porta el nom de Sala Prado perquè no hi hagi dubte d'on provenen aquestes joies de la pintura. Ara, coincidint amb la celebració dels 200 anys de la pinacoteca madrilenya, s'exposa per primera vegada tot el conjunt, ja que les obres que custodia aquest museu vilanoví no paren de viatjar i de deixar-se  en préstec a altres centres per participar en exposicions. “Una de les peces més destacades, La Sagrada Família del Greco, és a l'exposició dels 200 anys del Prado de Madrid”, apunta Rosich.

EL GRECO, RUSIÑOL I SITGES

Quan la Biblioteca Museu Víctor Balaguer va obrir l'octubre del 1884, tenia una biblioteca amb més de 20.000 volums i el dipòsit del Prado en el qual destacava la impressionant L'Anunciació del Greco, que havia arribat amb un segon dipòsit del Prado efectuat el 18 de juliol del 1883. Anys més tard, quan el 1891 Santiago Rusiñol es dirigia a visitar el Museu Balaguer per contemplar-la es va aturar a Sitges i va descobrir aquesta localitat, on acabaria construint la seva residència, el Cau Ferrat, i on el 1884 va traslladar dues obres del Greco, Maria Magdalena i Les llàgrimes de Sant Pere, que havia comprat a París poc abans.

Després de la fusió el 1872 de les col·leccions del Museu de la Trinidad, format a partir de les obres desamortitzades, amb les col·leccions reials, el Prado, davant la saturació d'obres als magatzems, va començar una política de dipòsits per tot Espanya que encara continua. Avui són més de 3.000 obres, 250 de les quals són a Catalunya en una vintena de centres, com la Universitat de Barcelona, que té un conjunt de 60 obres. “De tots els dipòsits, el de Vilanova és un dels més antics, dels de més categoria i dels que millor representen l'esperit del Prado, sobretot després de les últimes reformes de les sales, de donar a conèixer l’Escola Espanyola amb el seu context internacional”, explica Orihuela.

Erik el Belga recorda el robatori que va cometre a Vilanova com un dels més difícils de la seva vida delictiva: “El museu era al costat d'una caserna de la Policia, d'una altra de la Guàrdia Civil i d'una estació de tren, on sempre hi havia molta gent”, va explicar recentment. Al Museu Víctor Balaguer tampoc obliden l'espoli que van patir, però només el recorden com una nit negra de la seva brillant història. Perquè no s'oblidi mai preparen un catàleg que detalla, després de tant temps, tots els detalls de la llarga història d'aquest conjunt d'obres. “Es publicarà a l'octubre coincidint amb el bicentenari de l'obertura del Prado”, assenyala Rosich, que no amaga la seva alegria per disposar d’aquestes obres: “És una sort per a una localitat com la nostra tenir una col·lecció així”, explica. L'any passat 17.000 persones, la majoria vilanovines, van visitar el centre.