_
_
_
_

La justícia confirma una multa a Òmnium per un sondeig que permetia identificar independentistes

L'entitat sobiranista presidida per Jordi Cuixart va recaptar 82.800 respostes a tot Catalunya l'octubre del 2014

Fernando J. Pérez
Seu d'Òmnium Cultural.
Seu d'Òmnium Cultural.Wikipedia

L'Audiència Nacional ha confirmat la sanció de 200.000 per infracció molt greu que l'Agència Espanyola de Protecció de Dades va imposar l'abril del 2016 a Òmnium Cultural per fer una enquesta a tot Catalunya sobre la independència que, per la manera en què es va dur a terme, permetia identificar personalment partidaris o contraris a la secessió d'aquesta comunitat de la resta d'Espanya. L'entitat sobiranista, presidida llavors per Muriel Casals, va fer l'anomenada Gigaenquesta entre l'octubre i el novembre del 2014, en plena campanya "Ara és l'hora", de mobilització per a la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014, que va organitzar la Generalitat malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional.

Más información
L’Audiència multa Òmnium i l’ANC per abús de dades ideològiques
L’Agència Tributària embarga 110.000 euros a Òmnium Cultural per una sanció de Protecció de Dades

La Gigaenquesta es va fer per correu postal i amb 30.000 voluntaris de l'organització, que van recórrer tota la comunitat amb visites porta a porta amb l'objectiu d'arribar a tres milions de domicilis. Finalment van obtenir 82.814 respostes. Segons la sentència de la secció primera del contenciós administratiu de l'Audiència Nacional, Òmnium va fer un tractament de les dades dels enquestats que permetia associar les dades a un domicili concret.

L'Agència de Protecció de Dades va obrir una inspecció i va accedir a l'aplicació informàtica desenvolupada on figuraven les enquestes, que incloïen tant respostes com dades personals dels enquestats. Els inspectors van verificar que les respostes i les dades personals dels enquestats s'introduïen en la mateixa pantalla simultàniament. El tribunal conclou que Òmnium sí que va fer un tractament de dades dels enquestats que permetia associar les dades a un domicili concret, “per la qual cosa es pot dur a terme la identificació sense fer grans esforços”.

Òmnium en el seu recurs plantejava que en l'enquesta no es recullen dades d'ideologia. Aquest argument és rebutjat pel tribunal, que considera provat que que calia partir prèviament i acceptar implícitament “el posicionament ideològic que deriva de tal formulari, que no és un altre que el favorable a la independència de Catalunya respecte de l'Estat espanyol”. L'enquesta, segons els jutges, s'inclina clarament a favor d'una concreta posició ideològica, “com és la independència de Catalunya, amb la qual necessàriament s'hi ha d'estar conforme, ja que en cas contrari no és possible contestar la mateixa, o almenys en la seva integritat”.

La sanció de l'Agència de Protecció de Dades per infracció molt greu es trobaria compresa entre els 300.001 i els 600.000 euros. Els magistrats consideren proporcionada la xifra de 200.000 fixada per l'òrgan governamental, que va tenir en compte que Òmnium i l'ANC van eliminar la informació obtinguda quan se'ls va ordenar deixar d'utilitzar il·lícitament les dades. A més, després del requeriment de l'Agència, van separar en les enquestes la part relativa a les respostes i la referida a les dades personals de l'enquestat i el seu consentiment. La sentència pot ser recorreguda en cassació davant del Tribunal Suprem.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Fernando J. Pérez
Es redactor y editor en la sección de España, con especialización en tribunales. Desde 2006 trabaja en EL PAÍS, primero en la delegación de Málaga y, desde 2013, en la redacción central. Es licenciado en Traducción y en Comunicación Audiovisual, y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_