_
_
_
_

Les persones amb TDAH tenen vuit vegades més risc de consumir cànnabis

Un estudi internacional liderat per l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona constata la correlació genètica entre aquest trastorn mental i la probabilitat d'abusar d'aquesta substància

Jessica Mouzo
Una persona fent-se un porro de marihuana.
Una persona fent-se un porro de marihuana.Reuters

Les persones amb trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) tenen una predisposició genètica al consum —i abús— de cànnabis. Així ho ha constatat un estudi internacional encapçalat per l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona després d'analitzar el genoma de més de 85.000 persones. Els investigadors van concloure que les persones amb aquest trastorn del neurodesenvolupament tenen vuit vegades més risc de consumir cànnabis al llarg de la vida. L'estudi ha identificat quatre regions genètiques compartides entre el TDAH i el consum d'aquesta substància.

L'experiència a la consulta ja feia pensar en unes conclusions similars, però faltava un estudi científic rigorós que constatés el que ja fa temps que es trobaven els psiquiatres en les visites. "Vèiem que els pacients amb TDAH consumien més cànnabis que la població general. El 40% tenia addicció al cànnabis i en població general aquesta xifra és sobre el 13%. El que no sabíem era quins factors implicaven aquest alt risc", explica el doctor Josep Antoni Ramos Quiroga, cap de psiquiatria de Vall d'Hebron. El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta el 5% de la població durant la infantesa i es manté en la meitat dels pacients durant l'edat adulta. Es caracteritza per falta d'atenció, desorganització, impulsivitat i hiperactivitat, i implica un baix rendiment acadèmic, dificultat en les relacions socials i abús de drogues, entre altres problemes de conducta.

Partint de la premissa —validada per altres estudis científics— que el 75% del TDAH i al voltant del 40% del consum de cànnabis té una explicació genètica, els investigadors van analitzar el genoma d'unes 85.000 persones per trobar les variants genètiques compartides i la causalitat, a partir d'estudis matemàtics i estadístics, entre el trastorn mental i el consum d'aquesta substància. "Hi ha certa superposició genètica, al voltant d'un 30%, entre el TDAH i el consum de cànnabis. Són variants genètiques, canvis de nucleòtids simples, que confereixen més risc, una predisposició", explica la doctora Marta Ribasés, investigadora principal del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). 

Els canvis trobats es produeixen en gens que estan relacionats amb la formació de neurones. "Estem parlant de moltíssimes variables genètiques a diferents zones que participen en la formació del cervell. Modulen el cervell i el fan més vulnerable", explica Ramos Quiroga. El psiquiatre desconeix, no obstant això, la profunditat d'aquests canvis. "Hem de veure si aquestes diferències genètiques impliquen canvis en l'estructura cerebral", admet.

En qualsevol cas, aquesta troballa, que ha estat publicada a la revista científica Molecular Psychiatry, obre la porta a modificar la pràctica clínica per reforçar la prevenció en drogodependències. "Els pacients amb TDAH tenen més prevalença de consum i comencen abans, als 12 anys. Nosaltres no podem fer prevenció als 14 o 15 anys. No té sentit. Cal començar als 9", apunta Ramos Quiroga. A més, insisteixen els investigadors, aquest estudi també servirà per millorar la detecció precoç i ajudarà les famílies a entendre per què els seus fills amb TDAH consumeixen cànnabis.

Cànnabis i esquizofrènia

Aquesta no és la primera vegada que es constaten els vincles genètics entre un trastorn mental i la predisposició al consum de cànnabis. Precisament, Vall d'Hebron va participar en un altre estudi internacional amb 184.765 pacients que va revelar que el 24% de la base genètica que predisposa a consumir cànnabis és compartida amb la base genètica de l'esquizofrènia.

Així mateix, els llaços genètics també es creuen entre si entre els trastorns mentals. En el marc d'un consorci internacional, centenars de científics de tot el món van analitzar les bases genètiques de 25 trastorns cerebrals (psiquiàtrics i neurològics) a partir de l'estudi del genoma de 215.683 pacients i 657.164 individus control. El resultat va ser, entre altres conclusions, que l'esquizofrènia, el trastorn bipolar, la depressió major i el TDAH comparteixen entre ells al voltant d'un 40% de base genètica comuna.

"Hi ha aquest article del consorci internacional i ara s'està intentant relacionar amb les addiccions. Intentem validar les nostres hipòtesis. Quines funcions tenen aquests gens més enllà de les que estan descrites, en prediccions genètiques per personalitzar els tractaments...", assenyala Ramos Quiroga. L'hospital també està immers en un estudi amb 3.000 pacients del centre per explorar la relació genètica entre el TDAH i altres drogues, com la cocaïna. 

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_