Trapelles

Trapologia és un llibre ple d’interferències, de xivarri, i no pel tema del llibre: el trap, l’estil musical que ho peta entre el jovent i no tan jovent. Max Besora i Borja Bagunyà investiguen el fenomen des d’un angle molt efectiu: la perplexitat. No són estudiosos ni van d’experts, no ofereixen el fruit ja madur d’una perllongada investigació, sinó que ens conviden a acompanyar-los en directe, a trepitjar carrer, discoteques, centres d’atenció mèdica, descampats patibularis... en un joc constant d’estupor i d’intents d’explicació que generen nous estupors i nous intents d’explicació... La primera escena revela el mètode dels investigadors: Besora assisteix a un concert de trap: subversió, sexualitat desfermada, culte als diners... Molt bé, que fan allí tants adolescents acompanyats dels seus pares? Com és que el concert acaba a les onze? És el trap una presa de pèl? I qui pren el pèl a qui?

TRAPOLOGIA

Borja Bagunyà i Max Besora
Ara Llibres
280 pàg.
18,50 euros

Els autors compleixen la primera tasca que s’autoimposen: esbrinar d’on ve el trap; n’ofereixen un arbre genealògic, laberíntic, perquè el trap és també una retòrica de l’autenticitat, que funciona esborrant pistes i deslegitimant els adversaris (ja sigui rap, hip-hop, gansta; l’angeologia és més austera...), on cada artista oficia de sant Joan anunciant-se a si mateix com a redemptor.

L’autenticitat és la clau de volta del llibre i permet a Besora i Bagunyà endinsar-se en tres disquisicions d’interès. La primera afecta el vessant social. Els trapistes presumeixen de classe baixa, però el seu propòsit no és revoltar-se contra el capitalisme, sinó conquerir-lo: fer tanta pasta com sigui possible, i que el món els vegi gastar. La segona aborda el paper del cos, del ball i de la sexualitat: dins d’un ambient obertament masclista i entreobertament violent, quin paper poden jugar les traperes? Quan copien l’estil masculí, les nais es revolten contra la submissió patriarcal o s’enfonsen en un espai de violència degradant accelerada? No estripem la resposta, es llegeix com una novel·la d’espies!

La tercera disquisició recorre la dimensió estètica del trap: després d’analitzar vídeos i de fer un repàs a la banalitat de les rimes i a la roba de mercadillo que s’estila, els autors es pregunten si és una estètica de la lletjor o bé un tirar-se el rotllo a l’espera d’un èxit que permeti augmentar els recursos de gravació i comprar vestits de marca, o fins i tot d’alta costura.

La investigació, dèiem, és plena de xivarri: un blurb inventat, la fotografia trucada dels autors, l’índex sobreimprès a la contra com si cada capítol fos el tall d’un vinil, disposicions tipogràfiques elaborades, composicions poètiques en trap catanyol, la reproducció d’una mena de fanzine, la impostació (espero) de la mort de B&B... Trapologia és un llibre trapella.

Escrit en un evident clima de complicitat, Trapologia té vocació còmica, de vegades la cosa trempa (el self-deprecating, la deliciosa i contundent andanada que endinyen a la filosofia llepafils, en una aposta gairebé emocionant per la inventiva lèxica i les desviacions bastardes de la gramàtica), però l’acumulació de cops de colze còmplices que es rep dels autors amenaça de desllorigar-nos l’espatlla. Tanta parodia autosaboteja un propòsit secundari però explícit i prometedor: emmirallar en el món desacomplexat del trap la misèria econòmica i la timidesa combativa de la comunitat literària catalana. A Trapologia li acaba passant el que B&B expliquen tan bé a propòsit d’un “combat musical” entre els Manel i P.A.W.N. Gang: que la sofisticada disposició irònica dels veterans (els Manel, o la gent de lletres) estova tant el tall del bisturí que només fa ferides cosmètiques.

Els perills hi són, però el talent s’imposa. El lector surt del llibre ben orientat pel que fa al trap, satisfet per la notabilíssima capacitat analítica de Bagunyà i per les múltiples audàcies del talent de Besora, un prosista insòlit en el millor sentit. Ves a saber si Trapologia és útil per als amants del trap, però no hi ha dubte que és molt recomanable per als fanàtics de la literatura.