_
_
_
_

El procés alimenta el lideratge de TV3 a Catalunya

El seguiment dels informatius entre els partidaris de C's, PSC, Comuns i PP ha caigut de mitjana un 32% des del 2012

Cristian Segura
Vicent Sanchis entrevista a Quim Torra a TV3.
Vicent Sanchis entrevista a Quim Torra a TV3.TV-3

TV3 ha apostat per omplir la graella amb política, i la jugada ha sortit rodona. L’audiència de la televisió pública es va disparar, el 2018, de l’11,8% al 14% de quota mitjana de pantalla. La seguien Tele5 i Antena3, amb un 9,8% de share. TV3 és la televisió més vista a Catalunya des del 2009 tot i que el seu domini havia anat perdent bous i esquelles de manera constant, una caiguda que es va aturar al setembre del 2017: l’audiència es va disparar en el moment clau de la carrera unilateral independentista i la cadena va tancar aquell any creixent per primer cop des del 2012.

TV3 va assolir, al setembre del 2017, un 13% de share, davant del 10% dels mesos anteriors. Des d’aleshores només ha caigut per sota del 13% durant un mes. El seu rècord va ser el 17,5% de l’octubre del 2017, amb què gairebé va doblar el seu immediat seguidor. “Són números de domini com de fa 20 anys, de quan no hi havia tants canals”, diu Reinald Besalú, professor del Departament de Comunicació de la UPF. Les dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat sobre la preferència dels catalans a l’hora d’informar-se corroboren el creixement de TV3 a partir del votant independentista. El CEO calcula que el total de partidaris de la independència que s’informen habitualment amb TV3 va passar del 70,4%, a principis del 2017, al 81,3%, a l’últim baròmetre del 2018. El percentatge entre els contraris a la independència només va augmentar del 16,3% al 17,1% en el mateix període, i el dels indecisos, del 32,9% al 37%.

Un 40,6% dels enquestats pel CEO a l’últim baròmetre del 2016 preferien TV3 per informar-se; la xifra va pujar al 47% el 2017 i al 48,9% a finals del 2018. Des del 2012, quan comença el procés amb la primera Diada massiva, el seguiment dels informatius de TV3 per part dels potencials votants d’ERC, CiU —ara Junts per Catalunya— i la CUP ha augmentat un 9%, segons dades del CEO. En canvi, el seguiment dels informatius de TV3 entre els partidaris de Ciutadans, PSC, Comuns i PP ha caigut un 32% de mitjana. El descens més notable el protagonitzen PSC i Comuns: un 24% dels simpatitzants socialistes preferien els informatius de TV3 el 2012, però el percentatge va baixar el 2018 al 15,5%, segons l’últim baròmetre del CEO. Un 50% dels votants d’ICV preferien informar-se amb TV3 el 2012, mentre que un 27,7% dels partidaris de Catalunya Sí Que Es Pot així ho feien l’any passat.

Jordi Català, el director d’anàlisi i explotació d’audiències de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), assegura que una mitjana de 5 milions de persones —el 67% de la població catalana— van sintonitzar mensualment TV3 el 2018. Aquesta estadística demostra, segons la CCMA, que l’audiència de la cadena no depèn de posicionaments polítics. El creixement ha estat a tots els programes i més enllà dels moments de més tensió política, diu Català, tot i que confirma el pes més gran que progressivament assumeix l’actualitat informativa “És una tendència a totes les televisions. Apostar per formats que no ofereix la competència de plataformes com Netflix. També és normal que si hi ha interès per uns fets informatius, els reportatges de Sense Ficció o una entrevista amb Carles Puigdemont siguin del que s’ha vist més”, afirma Català. TV3 va situar 33 dels seus programes entre els 40 moments televisius més vistos del 2017 a Catalunya, segons dades de la CCMA: un 63% d’aquests 33 programes eren de contingut polític. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ofereix dades diferents que eleven el percentatge al 76%. El 2018, la política va ser la protagonista en el 51% dels 23 programes de TV3 al rànquing de més seguits, segons la CCMA.

Besalú corrobora l’explicació de Català: “El creixement de TV3 es deu a espectadors que havien desconnectat de TV3 i que s’hi van reenganxar amb l’actualitat política. El contingut polític continua sent important, però la resta de programació, també, perquè aquelles persones que hi van tornar per la política, s’han sumat a la resta de programes”. “Sembla clar que TV3 es va tancant cada cop més amb els partidaris de la independència”, observa, en canvi, Àngels Pont, la directora de l’empresa d’estudis d’opinió GESOP, a partir de les dades del CEO. Un monogràfic del CEO del 2012 sobre la qüestió independentista ja assegurava que “informar-se a través de TV3 està relacionat amb probabilitats més altes de suport a la independència”. “Els mitjans de comunicació operen i fomenten un marc cultural de referència que contribueix a generar unes idees concretes. Informar-se a través de TV3 reforçarà la probabilitat de tenir identitats més catalanes”, destacava l’estudi del CEO.

Besalú considera que la nova audiència independentista té un pes significatiu, tot i que no s’atreveix a determinar que sigui la principal raó de l’èxit de TV3: “El ciutadà independentista no té cap altra alternativa, no hi ha altres cadenes que tinguin veus favorables al seu posicionament”, opina Besalú. TV3 també s’ha beneficiat de la caiguda de 8TV. La televisió privada del grup Godó havia mantingut una quota d’audiència des del 2009 que oscil·lava entre el 3,2% i el 3,6%. Entre el 2017 i el 2018 ha anat prescindint de programació pròpia i el share de 8TV ha caigut a l’1,5%. Català explica que s’ha produït un transvasament d’espectadors, sobretot amb la desaparició del programa d’actualitat que dirigia Josep Cuní, però que ha estat una xifra petita en el còmput global.

Política a tota hora

La informació política és present a gairebé totes les franges horàries de TV3. A les vuit del matí comença el programa d'actualitat Els Matins, després d'aquest arriben els telenotícies, l'edició comarques i el general per a tot Catalunya. A la tarda se succeeixen el magazín d'actualitat Tot es mou, un altre magazín, Està passant, i el Telenotícies Vespre. Els dimarts, després d'aquest informatiu, s'emeten els reportatges del Sense Ficció —aquesta setmana està dedicat a presos polítics d'arreu del món—, i els dijous la sàtira de Polònia. La nit dels dissabtes està protagonitzada per Preguntes Freqüents i la dels diumenges, pels documents de 30 Minuts. Per acabar la jornada, cada matinada es reemet per TV3 el programa d'informació Més 324.

Al marge dels percentatges d’audiència, la televisió perd espectadors a favor d’Internet de manera progressiva. Besalú calcula que un punt percentual de share el 2012 a Catalunya equivalia a 12.200 espectadors, mentre que el 2018 el seu valor era de 10.600 espectadors, un 13% menys. A partir de les dades del CEO, Pont calcula que, durant els darrers deu anys, mig milió de catalans han deixat de tenir la televisió com a principal font per informar-se, sobretot les persones d’ entre 18 i 34 anys. Besalú destaca que l’envelliment de l’audiència és generalitzat, tot i que es detecta de manera especial a televisions públiques com TVE i TV3.  

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_