Brecht, homenatge a Carles Santos i grans actors

L’any escènic, amb el rerefons del gran morbo de qui dirigirà el Teatre Lliure després de la dimissió de Lluís Pasqual —la previsió és que el successor o més probablement la successora assumeixi el càrrec durant el primer quadrimestre, ja ho veurem—, ve ple de bons espectacles, tot i que dir quins triomfaran necessita no ja d’una bola de vidre sinó de la retorçada capacitat premonitòria de les bruixes de Macbeth. El que és segur és que aquests mesos que venen ens permetran acostar-nos a algunes creacions que ens podran donar un respir artístic a les agitacions polítiques que ens esperen. Encara que, per descomptat, en moltes de les obres que arriben bateguen de manera més o menys explícita les tensions i inquietuds del nostre temps.

Vet aquí Brecht, per exemple, que alguna cosa hi tindria a dir avui. Oriol Broggi torna amb ell de bracet (La bona persona de Sezuan) al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), amb Clara Segura i Joan Carreras. Un Shakespeare també aquest gener al TNC, Afanys d’amor perduts, per Pere Planella, ni més ni menys. Sense moure’ns del Nacional, al març, homenatge esperadíssim a Carles Santos, l’entranyable geni de Vinaròs que ens va deixar l’any passat, amb Se’ns n’ha anat el Santos al cel (!) a la Sala Gran i amb l’obligat toc de divertida transgressió a càrrec del mateix director del TNC, Xavier Albertí, en funcions de director/a de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya com el seu àlter ego Wanda Pitrowska. El mateix Albertí dirigirà al TNC al maig, amb magnificència, en castellà, un Calderón, El gran mercado del mundo, i tindrem a Ariadna Gil mesurant-se amb Marguerite Duras (El dolor) i el retorn de Peeping Tom (Kind) al juliol (Grec).

Grans noms al Romea: Lolita Flores amb Fedra, Gabino Diego amb El desguace de las musas, José Sacristán amb Señora de rojo sobre fondo gris, Jordi Bosch amb La partida d’escacs. I a la Villarroel: Laia Marull i Pablo Derqui amb l’obra de Jordi Casanovas sobre la separació d’una parella, La dansa de la venjança. I al Goya: Carmelo Gómez i Anna Torrent amb Todas las noches de un día. Al Lliure, a part de l’altre morbo de veure si al juny ve l’empestat geni Jan Fabre, hi ha grans cites, entre elles la visió de la Saló/Sodoma pasoliniana per Milo Rau (febrer) i la de Dogville de Lars von Trier per Pau Miró amb direcció de Sílvia Munt. Molts mitòmans no podem esperar a veure com fiquen Ben-Hur (versió en clau gai estrenada a Mèrida) a l’escenari del Coliseum (finals de febrer). Al maig La Calòrica estrenarà a la Beckett la seva versió d’Els ocells d’Aristòfanes. Ganes de veure què fa amb La caiguda de la casa Usher Pablo Ley a La Seca. Caldrà veure també què ens ofereixen el festival Grec i el Temporada Alta. En el terreny líric, serà notícia qui s’encarregarà de la direcció artística del Liceu després d’anunciar Christina Scheppelmann que no renovarà el contracte. En la programació del teatre de la Rambla destaca l’estrena mundial el 9 de febrer de L’enigma di Lea, de Benet Casablancas, amb llibret de Rafael Argullol.