Aires ‘furers’ a Montjuïc

Insistim. El departament de Nous Formats de TV3 hauria d’anar pensant a prescindir de la parella de presentadors per a les campanades de Cap d’Any. Angoixa veure a la dama (aquest any era Helena García Melero) amb un vestit lleuger, a l’aire lliure i al seu partenaire (aquest any Marc Ribas) obligat a una eufòria poc convincent. En el Telenotícies vespre van aparèixer per anunciar que la connexió era imminent i ho van fer molt abrigats. Ho van tornar a fer a la pausa de Polònia: ella ja portava un xal més lleuger, i finalment va aparèixer amb un vestit de gala. El cavaller duia dues ales brillants a l’esquena.

Però bé, quan s’hi van posar, van ser breus. Ho van despatxar amb quatre trivialitats, no hi van haver al·lusions polítiques als presos (alguns ja ho han criticat a Internet) i Ribas va reiterar la seva ègloga a un bon plat de peus de porc. Això sí, van usar totes les expressions hiperbòliques del mercat per referir-se a l’espectacle que es desenvolupava a la font de Montjuïc: fantàstic, bonic, espectacular, al·lucinant, brutal, “no tinc paraules”, flipant… Un espectacle d’importació, francès, amb un parentiu visible amb la ja molt recognoscible estètica furera. El millor, una música amb personalitat. Els patrocinadors d’aquest any eren marques de productes més tradicionals per a aquestes dates: no eren ni cerveses ni begudes de cacao, com altres vegades. La parella de presentadors va donar quatre explicacions sobre els missatges que suposadament proposava l’espectacle, que van deixar veure sense robar protagonisme. A la xarxa, alguns piuladors suggerien que, l’any que ve, donessin les campanades els dos protagonistes de Plats bruts, ja que se celebren els 20 anys de l’estrena. I fora de Barcelona.