L’emancipació juvenil encara no remunta l’impacte de la crisi

Els joves catalans estan avui més ben preparats i poden presumir d’un currículum més brillant que els de fa una dècada. Però s’han de conformar a lluir aquests títols a casa dels seus pares. A la generació actual no els serveix tenir més educació i moltes més competències digitals per elevar els registres d’emancipació juvenil, que continuen estancats per sota dels del 2009 i no remunten, per tant, el fort impacte de la crisi econòmica.

Les males perspectives les certifica l’“Índice Sintético de Desarrollo Juvenil Comparado” (ISDJC-2018), que analitza diversos indicadors socials i econòmics de 46 territoris europeus: 28 països de la Unió Europea i 17 comunitats autònomes espanyoles. Catalunya encapçala les xifres d’emancipació juvenil de tot Espanya, però està per sota de la mitjana comunitària.

La conclusió és que emancipar-se abans de fer els 30 anys és un mèrit. A més, és més difícil per als joves catalans anar-se’n de casa avui que el 2009, a diferència del que passa a Navarra, Cantàbria, Extremadura, Galícia i Astúries. Són algunes de les conclusions del ISDJC-2018, un estudi elaborat pel Centro Reina Sofía sobre l’adolescència i la joventut de la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD). L’informe ha radiografiat el grau de desenvolupament de la joventut europea amb dades d’ocupació, educació, emancipació, qualitat de vida i salut i ús de les TIC.

Els pobres nivells d’emancipació juvenil a Catalunya estan directament relacionats amb els estralls de la crisi econòmica. Les darreres onades destaquen una recuperació lenta de l’ocupació, que és superior als valors del conjunt d’Espanya, però que queda lluny dels nivells del 2009. A més, s’incrementa la taxa de temporalitat i els treballadors per compte propi, taxes que no s’espanten el fantasma de la precarietat laboral.

Cap comunitat autònoma s’escapa dels pobres registres en ocupació i emancipació, una dada que situa Espanya en els últims llocs de la classificació de desenvolupament juvenil comparat, només per davant de Grècia, Bulgària, Itàlia i Romania. A Europa, el 30% dels joves s’emancipa entre els 20 i els 24 anys, mentre que a Espanya només ho fa el 8%.

Les conclusions de l’ISDJC són lleugerament més pessimistes que les darreres dades del baròmetre europeu Eurostat, que indica que els joves espanyols s’emancipen als 29 anys, de mitjana. Els suecs, afirma Eurostat, són els més precoços a abandonar el niu: 21 anys. Els segueixen a poca distància els danesos i els luxemburguesos. Els dos estudis coincideixen, no obstant això, en què Espanya, i totes les seves comunitats autònomes, superen l’edat mitjana europea d’emancipació juvenil, que se situa en els 26 anys.

A Catalunya, l’última dècada la taxa d’emancipació dels joves d’entre 16 i 29 anys ha passat del 32,6% del 2007 al 23,8% del 2017, segons l’Agència Catalana de la Joventut. A Espanya, segons les darreres dades de l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya, referits al primer semestre del 2017, la taxa dels joves emancipats menors de 29 anys no arriba al 20%.

Anna Maria Massó és actriu i viu a Barcelona. Després de superar la trentena es lamenta que, pel que fa a l’habitatge, la seva situació continua tan inestable com quan va acabar els estudis, fa una dècada. “Ni sent pluriocupada em dona per viure sola”, es queixa. Al marge de les ofertes que li puguin arribar per actuar, també fa classes d’interpretació, treballa com a animadora en festes i és sòcia del Bizarre Escape Room, una sala d’aventures al barri del Poble Sec. La hiperactivitat laboral no li dona prou diners per independitzar-se. “No em queda una altra que compartir pis”.