Els lletrats del Parlament sostenen que criticar el Rei no infringeix la Constitució

Els lletrats del Parlament han presentat al·legacions davant del Tribunal Constitucional per defensar la resolució que va reprovar el posicionament del Rei durant el referèndum i va demanar l'abolició de la Monarquia. El document sosté que el text, impulsat per Catalunya en Comú, no té efectes jurídics i es tracta només d'una declaració de naturalesa política i que, a més, s'inscriu en la llibertat d'expressió i en el dret que té qualsevol institució a posicionar-se sobre un assumpte rellevant.

Amb el suport dels diputats independentistes i dels comuns, el Parlament va aprovar l'11 d'octubre una resolució en la qual "va condemnar" el posicionament del rei Felip VI en la seva intervenció en el conflicte català i la seva "justificació de la violència pels cossos policials l'1 d'octubre del 2017". Sense esmentar-lo expressament, la resolució al·ludeix al discurs que va fer el monarca en el qual no va fer cap al·lusió a les càrregues policials que es van fer durant el referèndum i als centenars de ferits. Paral·lelament, el text reafirma el compromís amb els valors republicans i aposta "per l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la Monarquia".

La Moncloa va reaccionar de manera fulminant: va considerar el text d'"extravagància jurídica", va advertir de la seva gravetat i va acabar presentant una impugnació davant del Tribunal Constitucional en sostenir que no està entre les atribucions d'una Cambra autonòmica pronunciar-se sobre el cap de l'Estat. L'escrit d'al·legacions, signades pel lletrat major del Parlament, Joan Ridao, conclou que la resolució parlamentària és de "naturalesa política i no jurídica" en "no integrar-se en l'ordenament jurídic ni produir efectes jurídics de cap tipus" i que només aspira a promoure la "deliberació" i "la presa de posició de la Cambra".

L'escrit d'al·legacions del Parlament qüestiona la impugnació del Govern espanyol en esgrimir que només han de prosperar les que comporten efectes jurídics i puguin tenir força de generar un canvi en l'ordre constitucional. Tot i això, els lletrats recorden que el Tribunal Constitucional ja va apuntar en la seva sentència sobre la declaració de sobirania aprovada al Parlament el 2013 que les resolucions d'impuls polític podrien comportar "efectes jurídics encara que no fossin vinculants". "Aquesta doctrina s'hauria de revisar en benefici del ple reconeixement de la plena capacitat que s'ha de reconèixer al Parlament i a qualsevol institució democràtica representativa d'expressar el pluralisme polític de la societat i la voluntat majoritària que representa". Per això, demanen al Constitucional que no s'extralimiti i eviti envair "l'esfera pròpia d'una Cambra legislativa".

Els lletrats recorden que la Constitució no respon al model de "democràcia militant" que imposi a les institucions el deure d'"adhesió positiva" a l'ordenament. El document sosté que aquestes resolucions han de descansar en els principis que regeixen la llibertat expressió individual que entronca amb el pluralisme polític. "I aquest pluralisme, del qual l'Estat ha de ser garant no només de les opinions i les idees que considera ofensives, sinó també les que ofenen, xoquen o molesten l'Estat o una part de la població ". El document assenyala que la resolució no va ser una "reprovació" sinó una "valoració" sobre el comportament del Rei el 3 d'octubre i entén que es defineix la Monarquia com a institució "caduca i antidemocràtica" perquè és "aliena al sufragi i irresponsable en termes polítics" i minimitza el seu compromís amb els valors republicans perquè, diu, estan recollits en la Constitució.