El Suprem divideix la causa del procés: els acusats només de desobediència seran jutjats a Catalunya

El Tribunal Suprem ha optat per dividir en dos la causa oberta contra els líders independentistes de Catalunya. L'alt tribunal confirma per unanimitat la seva competència per jutjar els delictes de rebel·lió i de malversació de fons públics suposadament comesos durant el procés, però ha decidit enviar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la part que afecta els sis processats que el fiscal només acusava de desobediència.

La sala penal jutjarà 12 dels acusats: l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras; els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, actual diputat de Junts per Catalunya, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Els altres sis processats a qui la Fiscalia només atribuïa un delicte de desobediència seran jutjats a Catalunya, com demanaven els seus advocats. Es tracta dels exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.

Els set magistrats ja designats per a la vista oral han pres la decisió de dividir la causa en l'últim tràmit que quedava abans de posar en marxa el rellotge per celebrar un dels judicis més importants dels últims anys a Espanya. La decisió ha arribat després de la vista prèvia que es va fer el 18 de desembre, en la qual els advocats dels 18 dirigents independentistes processats van defensar que el judici s'ha de fer a Catalunya perquè els principals delictes que els hi atribuïen es van cometre en aquesta comunitat.

En una interlocutòria de la qual ha estat ponent el president de la sala penal, Manuel Marchena, el Suprem rebutja els arguments que defensaven els advocats dels processats per rebel·lió o malversació, però sí que accepta part de les tesis de la defensa dels sis acusats per desobediència. El tribunal entén que "la previsible durada" de la vista, la presència continuada dels processats durant les "prolongades" sessions del judici i "el desplaçament obligat" dels qui només han de respondre del delicte de desobediència són raons suficients per dividir la causa.

La resposta que han donat ara els set magistrats contradiu la tesi que ha mantingut l'alt tribunal des de l'inici de la causa, el novembre del 2017. Quan en anteriors ocasions els advocats dels acusats han qüestionat que el Suprem fos competent per jutjar el procés, el tribunal sempre ha contestat que el delicte de rebel·lió que se'ls atribuïa a alguns dels líders independentistes afecta tot Espanya i que el delicte de malversació no només es va cometre dins de Catalunya sinó també fora (amb contractes de campanyes publicitàries o l'actuació del Diplocat), de manera que el cas s'havia de jutjar a Madrid. A més, tant l'instructor de la causa, el magistrat Pablo Llarena, com la sala d'apel·lacions i la Fiscalia, han sostingut que el procés es basava en un repartiment de papers entre els dirigents independentistes, els partits i les associacions civils, i que no era possible dividir els fets per jutjar-los per separat.

L'alt tribunal insisteix en la interlocutòria dictada ara que els fets comesos per cada acusat perseguien un objectiu únic i comú (la independència unilateral de Catalunya), però creu que una reforma introduïda en la llei d'enjudiciament criminal el 2015 obre la porta perquè els fets es jutgin per separat. En concret, el tribunal fa referència a l'article 17.1 d'aquesta llei: “Els delictes connexos seran investigats i jutjats en la mateixa causa quan la investigació i la prova en conjunt dels fets resultin convenients per al seu esclariment i per a la determinació de les responsabilitats procedents, tret que suposi una excessiva complexitat o dilació per al procés”. En aquesta última excepció basa ara el Suprem la seva resposta.

El tribunal admet que hi ha hagut un canvi de criteri, però assegura que no està qüestionant la resposta que han donat fins ara altres magistrats de la sala, sinó que els escrits de qualificació presentats al novembre per les tres acusacions (la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox) aporten elements que fins ara no es podien valorar. Segons el tribunal, aquests escrits deixen clar que els sis acusats als quals només s'atribueix desobediència no van participar en cap dels fets que donen motiu a l'acusació de rebel·lió o de malversació. Sí que van actuar conjuntament, però només coordinant-se per desobeir les resolucions del Tribunal Constitucional en contra de la tramitació al Parlament de lleis o normes per avançar en el procés independentista.

"La instrucció ha finalitzat i la delimitació dels fets pels quals es formula l'acusació ja ha estat realitzada en els escrits formalitzats pel fiscal i les parts. No té sentit, per tant, amplificar de manera innecessària l'objecte del procés afegint-hi fets i processats que són susceptibles d'un tractament individualitzat", afirma el Suprem. El tribunal adverteix, a més, que d'aquests sis acusats només dos continuen sent aforats per ser diputats autonòmics (Guinó i Nuet), la qual cosa afegeix una raó més per no jutjar-los tots al Suprem.

El Suprem també respon a la petició d'alguns lletrats (especialment el de Turull, Rull i Sànchez) que en la vista del 18 de desembre van sol·licitar la instal·lació d'un sistema de traducció simultània per a l'interrogatori dels processats durant el judici. La sala crida l'atenció sobre el fet que aquesta sol·licitud es formuli ara, ja que durant els interrogatoris als acusats en la fase d'instrucció cap advocat s'ha queixat d'“indefensió” pel fet que les compareixences fossin en castellà. El Suprem sempre ha tingut un traductor a la disposició dels acusats, però cap ha sol·licitat la seva intervenció. Malgrat tot, el tribunal deixa la porta oberta al fet que els interrogatoris es facin en català si així ho demanen les defenses.

Però, en resposta a aquesta i la resta d'arguments al·legats pels advocats dels líders independentistes, el Suprem adverteix: “Fer dependre el dret a un procés just de la distància entre la seu del domicili i la de l'òrgan jurisdiccional o de l'ús de la llengua materna pels professionals que assumeixen la defensa, conduiria al contrasentit de negar que aquest dret tingui vigència, per exemple, al Tribunal Europeu de Drets Humans".

Aquesta interlocutòria tanca l'únic serrell que quedava perquè el Suprem posi en marxa el rellotge per fer el judici del procés. A partir d'ara, comencen a comptar els 10 dies de termini que tenen les defenses per presentar els escrits de qualificació (en els quals els processats s'oposaran a les acusacions de rebel·lió, sedició, malversació i desobediència) i les proves, informes i testimonis que volen incorporar al judici. Aquest termini finalitza el 15 de gener. Les peticions dels acusats han de ser contestades pel Suprem en una interlocutòria en què es concretaran quins testimonis o proves hi haurà a la vista oral.

El judici encara no té data i amb els terminis marcats en la resolució d'aquest dijous es complica la possibilitat que comenci a finals de gener, com volia el Suprem. Tanmateix, fonts de la sala ja apuntaven des de feia setmanes l'opció d'iniciar la vista al febrer. El judici durarà diversos mesos en sessions de matí i tarda. La intenció del tribunal és que s'acabi abans del maig, per la qual cosa no coincidiria amb la campanya electoral de les eleccions autonòmiques i municipals del 26 de maig. La sentència, si es compleixen aquests terminis, es podria dictar abans de l'agost (mes inhàbil al Suprem). Els acusats han d'estar presents a la vista, per la qual cosa els nou processats que estan en presó preventiva (Junqueras, Turull, Rull, Romeva, Forn, Forcadell, Bassa, Sànchez i Cuixart) seran traslladats uns dies abans que comenci la vista des de les presons catalanes, on són ara, a presons de Madrid.