Catalunya i la Constitució centraran el discurs de la Nit de Nadal del Rei

El Rei ha donat els últims retocs al discurs amb el qual es dirigirà aquest dilluns als espanyols amb motiu de la Nit de Nadal. La seva intervenció davant les càmeres de televisió es produirà en un altre moment d’alta tensió política a Espanya i amb Catalunya com a teló de fons. Serà el primer missatge nadalenc de Felip VI amb un Govern socialista i l’últim que pronuncia en el marc del 40è aniversari de la Constitució, els dos components que condicionen el seu contingut, juntament amb el to conciliador habitual dels discursos nadalencs del Rei.

Más información

El Rei: “És responsabilitat dels legítims poders de l’Estat assegurar l’ordre constitucional”

El Rei insta el nou Parlament a respectar la pluralitat de Catalunya

El Parlament aprova reprovar el Rei i abolir la monarquia després del canvi de vot dels comuns

El discurs del cap de l’Estat arriba en un context de molta tensió política, per bé que alleujada des que es va celebrar el Consell de Ministres divendres passat a Barcelona i la via de diàleg oberta entre el Govern i la Generalitat, que ha encès les crítiques del PP i Ciutadans, així com les de l’independentisme. Catalunya ha estat un referent habitual en els discursos nadalencs de Felip VI, que va ser proclamat el 2014, amb el conflicte sobiranista obert.

Amb l’escalada independentista i la celebració del referèndum il·legal de l’1 d’octubre del 2017, l’endemà passat el Rei va dirigir als espanyols un discurs excepcional davant de l’“extrema gravetat” dels esdeveniments. En aquell missatge, Felip VI va instar els poders de l’Esta a “assegurar l’ordre constitucional”. Posteriorment, el Govern, amb el suport del PP, el PSOE i Ciutadans, va intervenir l’autonomia catalana mitjançant l’aplicació de l’article 155 de la Constitució i va convocar eleccions a Catalunya.

El discurs de la Nit de Nadal del 2017 també es va produir en un ambient escalfat: només tres dies després d’uns comicis que reflectien una societat catalana partida en dos i sense gaires possibilitats de recomposició. Un any després, i malgrat el canvi de Govern, que va afrontar el problema amb una nova perspectiva sobre les guies del diàleg i la llei, la política no ha esvaït l’horitzó del conflicte, tot i que la trobada recent entre Pedro Sánchez i Quim Torra ha obert una escletxa per provar de trobar una sortida.

El del 24 de desembre és un dels pocs discursos que es preparen al palau de la Zarzuela, si bé, com sempre, disposa de la supervisió del Govern, que és el que redacta o inspira les al·locucions del cap de l’Estat la resta de l’any. El fa Felip VI amb el seu equip de col·laboradors més íntim, en el qual són determinants el cap de la Casa del Rei, l’advocat de l’Estat Jaime Alfonsín, i el de Comunicació, el periodista Jordi Gutiérrez. El context polític en el qual s’ha escrit fa que el pes argumental recaigui sobre Catalunya i la Constitució, amb el to conciliador habitual que l’independentisme va trobar a faltar en l’històric discurs del 3 d’octubre del 2017.

Fa un any, en un moment també molt delicat i “marcat, sobretot, per la situació de Catalunya”, el Rei va exigir respecte a la pluralitat als nous representants del Parlament i els va reclamar responsabilitat “pel bé comú de tots” per “afrontar els problemes que afecten a tots els catalans”. Després de la duresa de la seva intervenció l’endemà passat de la celebració del referèndum independentista il·legal, Felip VI va apel·lar a la convivència entre els catalans per recuperar “la serenitat, l’estabilitat i el respecte mutu”. També ho va fer al fet que “les idees no distanciïn ni separin les famílies i els amics”, en una referència clara a l’esquinçament que el desafiament independentista ha produït en el si de la societat catalana.

Durant els darrers mesos, l’independentisme, aferrat a la república com a vehicle per a la desagregació de Catalunya de l’Estat, ha convertit el Rei en diana dels seus atacs. A les mostres de desafecció d’alguns Ajuntaments catalans s’hi va afegir el Parlament a l’octubre, amb una reprovació del Rei i la petició de l’abolició de la Monarquia que van votar els comuns i els sobiranistes.

En els discursos que el Rei ha pronunciat al llarg del 2018 no han faltat referències a la Constitució, “el pacte per la convivència dels espanyols”, com la va definir en el seu discurs al Congrés dels Diputats el 7 desembre passat, amb motiu del 40è aniversari de la seva aprovació.