“Quan hi ha inestabilitat política, la gent no està d’humor per anar de compres”

Fa temps que l’os de Tous viu una situació estranya. Malgrat els bons resultats que cull any rere any, aquesta joieria amb seu a Manresa (Barcelona), la marca ha estat embolicada en diverses polèmiques i s’ha vist afectada pels espetecs del procés independentista a Catalunya. Primer perquè la van identificar com a partidària de la secessió, i després perquè s’hi va declarar en contra.

“Sempre hem estat molt discrets, però al final t’has de posicionar. Nosaltres estimem Catalunya, som de Manresa, però no som independentistes. Creiem en un món global, tenim mercats per tot el món i les fronteres al final són impediments”, afirma Rosa Tous, vicepresidenta de la joieria. L’empresa ha compensat campanyes de boicot a Espanya amb el creixement que ha registrat a la resta del món, i espera tancar el 2018 amb un creixement d’entre el 7% i el 10%. L’any passat les vendes van aconseguir els 446 milions d’euros, mentre que el 2016 van arribar als 403 milions.

Tot va començar l’agost del 2016. Faltava més d’un any per al referèndum de l’1 d’octubre i per a tot el que ha vingut després, però l’ambient ja estava escalfat. La periodista Pilar Rahola va publicar una fotografia d’una trobada a Cadaqués amb una cinquantena de persones en què va participar l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont. En la imatge, alguns convidats mostraven una bandera independentista. “Jo estava en aquest àpat, però no a la foto. Mai hauríem pensat que una cosa així portés tanta cua. Sempre hem anat a menjar amb tothom, sense que importés d’on era ningú ni les seves idees polítiques. Abans es podia fer. No havies de preguntar”, diu Alba Tous, la presidenta.

La firma de joieria espera tancar l'any amb 702 botigues i el 7% més de vendes

Aquesta anècdota va donar lloc a campanyes de boicot contra l’empresa, quan la van identificar com a independentista, cosa que les germanes Tous no van veure a venir. “Ens va agafar en fora de joc. De cop, tots estaven contra tots. Ens va tocar ser assenyalats, i quan això passa et sents molt impotent i molt vulnerable”, afegeix. “Més que el boicot”, comparteix, “el que afecta és el clima polític. Quan hi ha inestabilitat la gent no està d’humor per anar de compres”.

La marca de l’os va néixer el 1920 en un petit taller de reparació de rellotges, i sempre s’ha mostrat molt orgullosa de les seves arrels a la comarca del Bages, al centre de Catalunya. Tant que, quan a l’octubre del 2017, en plena crisi política per la declaració d’independència, centenars d’empreses van decidir traslladar la seva seu fora de la comunitat autònoma, Tous va optar per mantenir el seu domicili social a Manresa. “Vam pensar en moltes opcions, però vam veure que no teníem per què fer-ho: si som de Manresa ens quedem aquí”, conclou l’Alba. “Aquesta època la vivim amb molta tristesa, com m’imagino que la va viure la gran majoria de catalans. De sobte, el país es va parar. Crec que els catalans sempre hem estat tolerants, cal tornar a ser-ho”, afegeix la seva germana.

Les arrels a la comarca van impulsar a la família a implicar-se en una fundació benèfica, però tampoc aquest gest va aconseguir evitar ser el centre de polèmiques pel procés independentista. El 2007 els Tous van crear un banc d’aliments per a les famílies necessitades del Bages, juntament amb unes 50 empreses més i amb el convent de Santa Clara. A aquesta fundació li van posar el nom de la mare de les germanes Tous, Rosa Oriol, l’empresària i dissenyadora que juntament amb el seu marit Salvador Tous va fer créixer la joieria fins al que és ara, abans de deixar-la a les mans de les seves filles. Actualment, Oriol continua vinculada a l’empresa i es dedica al disseny de peces especials, en una secció anomenada Atelier.

“De sobte ens van començar a assenyalar perquè en la fundació hi havia gent independentista. És clar, és que a Manresa hi ha molta gent que ho és!”, destaca l’Alba. Concretament, la fundació la dirigia la monja sor Lucía Caram i en el seu patronat hi havia Pilar Rahola i Helena Rakosnik, esposa de l’expresident de la Generalitat Artur Mas.

L’any passat, les crides al boicot van portar als Tous a forçar la sortida de Rahola i Rakosnik del patronat de la fundació, i a emprendre la seva renovació. El resultat ha estat la sortida de la família del patronat i el canvi de nom. “Havia de ser una fundació més professional i no tan vinculada a la família”, explica la vicepresidenta de l’empresa.

Tots aquests contratemps, asseguren les germanes, han tingut un efecte revulsiu. “Quan et van malament les coses, t’espaviles i busques solucions”, diu la presidenta. Això ha fet que l’empresa no perdés pistonada malgrat les crides al boicot, especialment gràcies a les vendes a l’estranger. El mercat espanyol representa la meitat de les vendes, però la marca de l’os triomfa a països com Mèxic, la Xina o Rússia, on el creixement és de més del 20%. Després de quatre anys en què hem obert entre 80 i 90 botigues al món cada exercici, la companyia espera tancar el 2018 amb 702 punts de venda a 56 països, i amb més de 4.000 treballadors.

La gran aposta és el mercat asiàtic. A la Xina l’empresa ja té 23 botigues i ha reforçat la seva divisió de vendes per Internet amb la creació d’una filial. “Allà has de ser fort en les vendes en línia, les empreses depenen d’elles molt més que aquí”, explica la presidenta. Al món, la venda digital representa el 6% del total, una modalitat que creix a un ritme del 36% i d’un 25% a Espanya.

L’empresa familiar va vendre el 2015 un 25% de la companyia a un fons suís, Partners Group. “Estem molt còmodes. Si el nostre objectiu és ser un dels grans jugadors del món en el nostre sector, havíem de créixer ordenadament”, explica la presidenta. Sobre la taula està la possibilitat de sortir a borsa, tot i que no hi ha data. “Estem preparant l’empresa per poder-ho fer quan vulguem”, afegeix Rosa.