El retard en la T-Mobilitat perjudica Barcelona com a capital innovadora

Barcelona és la capital mundial de la tecnologia mòbil i ha estat designada per ser-ne de la mobilitat a Europa. Però les administracions han estat incapaces de posar-la a l'avantguarda dels bitllets de transport. La T-Mobilitat, adjudicada el 2014 amb el marxamo d'innovació en la forma de pagament i d'accés al transport públic, havia de rellevar els títols actuals, tal com ha passat en altres ciutats. Però acumula dos anys de retard i ara l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) no en preveu la completa implantació fins al 2021. El retard suposarà un sobrecost de 24 milions d'euros.

En un primer moment la causa de la demora va ser els viratges que han fet les administracions que integren l’ATM (Generalitat, Àrea Metropolitana de Barcelona i Estat). Es va modificar el contracte i fruit d'aquells canvis la concessionària SocMobilitat (integrada per CaixaBank, Fujitsu, Indra i Moventia) es va embutxacar 24 milions d'euros en indemnitzacions. Ara la causa és, segons reflecteixen les actes de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), la falta de preparació de l'empresa concessionària, que ha pagat multes per valor de 120.000 euros. El pressupost inicial, de 58 milions d'euros més IVA, s'ha disparat, de moment, un 41%. Fonts vinculades al procés assenyalen que no descarten que el cost continuï creixent.

“La T-Mobilitat és un projecte molt important, però també molt sensible i que pot generar desconfiança, pel registre i l'ús de les dades personals i dels recorreguts”, explica Ricard Riol, de la plataforma Promoció del Transport Públic. La nova targeta, el prototip de la qual es va presentar al Mobile World Congress de l'any passat com un estendard tecnològic de Barcelona, vol anar més enllà de la integració tarifària que es va dur a terme el 2001. No només per la tecnologia contactless (a través de targetes sense contacte o del telèfon mòbil) que utilitza, amb la qual es podran integrar les dades de la targeta al mòbil, sinó perquè el registre i l'ús de les dades dels usuaris i els seus recorreguts permetrà per fi prevaler els quilòmetres recorreguts i la recurrència en el transport públic, i oferir descomptes segons l'ús.

“Això ofereix avantatges com el postpagament mitjançant domiciliació bancària, que permet descomptes, o el registre de les dades, que acabarà amb problemes com que si ara perds una T-Trimestre no te la retornen, perquè no hi ha base de dades. Però estic elucubrant, perquè encara ningú sap ben bé què es vol fer", afegeix Riol. Fonts de les administracions participants admeten que el principal obstacle ha estat que el projecte original era molt ambiciós i complex.

El 2017, la data límit per completar el projecte anunciat el 2014, els titubejos polítics sobre aquest sistema van retardar-ne dos anys el desplegament. L’ATM va modificar el contracte amb SocMobilitat per garantir que l'exclusiva en l'ús comercial de la base de dades fos de l’ATM i no de l'empresa, i per establir mecanismes de control públic en la gestió. Pels canvis en l'acord, l'administració va pagar a l'empresa 12 milions d'euros, i 12 milions en concepte d'indemnització per la demora. A més a més, fins ara l’ATM ha gastat nou milions d'euros en la licitació d'estudis sobre la T-Mobilitat.

A finals d'octubre d'aquest any, el conseller de Territori Damià Calvet va posposar el desplegament total del projecte fins al 2021, aquesta vegada per culpa de l'empresa i la seva falta de preparació, com reflecteixen les actes de l’ATM. Per aquesta demora l'administració ha imposat multes (dues de les quals han estat recorregudes per l'empresa) per un import de 120.000 euros.

Aquesta demora s'explica en part, segons fonts properes a la negociació, pels desacords entre les empreses que formen el consorci, i per la falta de recursos que han dedicat al projecte. En el projecte, expliquen les mateixes fonts, “s'ha optat massa per delegar-lo a l'empresa concessionària”. A més, totes les homologacions van tard. Encara que l'any que ve havia de començar a implantar-se la targeta, no va ser fins el març i juliol del 2018 que la Generalitat va resoldre la creació dels sistemes per habilitar proveïdors o fabricadors de la targeta i dels equips. Fins que no s'homologuin, no es podrà obrir el concurs per a la fabricació de la targeta.

“Atès que aquest retard només és imputable al contractista, no se li garantiran els ingressos de les validacions del nou suport [corresponents al 2019]”, recull a més un acta del mes de juny del comitè executiu de l’ATM. L'empresa té assegurats ingressos durant 15 anys amb una tarifa de gestió de dos cèntims d'euro per validació i altres ingressos per la venda dels títols, la publicitat i altres conceptes. “Tirant a la baixa, seran més de 20 milions d'euros a l'any. A més a més, en la modificació del contracte s'estipula que l'inici de l'adjudicació passa del 2014 al 2016”, explica Ariadna Cotén, de la plataforma T-Mobilitat.info. Aquesta pàgina web és el resultat de la col·laboració de les plataformes Stop Pujades, Críptica, Pirates de Catalunya i el sindicat COS. Tots els integrants demanen una gestió pública de la T-Mobilitat.

Una multitud d'opcions de targetes

Els diversos retards que arrossega la T-Mobilitat han deixat Barcelona a la cua de les ciutats que han renovat els títols de transport de cartró. Encara que no a totes les ciutats les targetes tenen les funcions a les quals aspira la T-Mobilitat. L’Oyster Card de Londres, l'exemple que vol seguir Barcelona, es va començar a fer servir el 2003. Les seves funcions s'han anat ampliant de la mateixa manera que la NaviGo de Paris, que va començar el 2001. A Espanya, Tarragona (T-Avança, llançada el 2013) i Saragossa (targetes Ciudadana i Lazo) ofereixen targetes contactless amb algunes funcions de postpagament. En el cas de Saragossa, com a Madrid, la targeta integra el sistema de bicicletes municipals. A Madrid, la targeta sense contacte es va començar a desplegar el 2012 i només té la funció de carregar els títols de transport.