L’home que porta la pau a Fira

Pau Relat (Montcada i Reixac, 1968) guarda des del 2014 al telèfon un sms que va rebre quan acabava d’aterrar a Tel Aviv. “You bring peace to our country” —“Portes la pau al nostre país”—. L'hi havia enviat el directiu d'una companyia israeliana que l'empresa que dirigeix, MAT Holding, adquiriria en aquest viatge. Coincidia el seu vol amb la finalitat d'una ofensiva de l’Exèrcit israelià contra els palestins a Gaza i, sense imaginar-s’ho, va acabar convertit en símbol personal de la fi de la contesa.

Salvant les distàncies, el mateix missatge podria rebre Relat divendres que ve, quan entri a les instal·lacions de Fira de Barcelona i el consell general el designi nou president de la institució. El nomenament posarà fi a més de 18 mesos de desavinences per designar el successor de José Luis Bonet en l'organisme. El relleu ha aflorat les ara evidents diferències que separen el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, d’Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, i del Departament d'Empresa de la Generalitat.

Les divergències de criteri de les tres institucions, responsables estatutàriament de Fira de Barcelona, han acabat tirant per la finestra fins a sis possibles noms d'un consell que està format per vuit persones. L'elecció de Relat, un farmacèutic fill de farmacèutics i gendre del principal accionista de Laboratoris Ordesa, és fruit del consens primer entre la Generalitat i l’Ajuntament i després assumit per la Cambra de Comerç, que es trobava entre l'espasa i la paret després que el Govern municipal convoqués l'assemblea general pel 14 de desembre sense que hi hagués cap candidat proposat.

El nou president de Fira de Barcelona és una mena d'antítesi de Bonet. El seu càrrec executiu a MAT Holding, una empresa especialitzada en el negoci fitosanitari i l'aigua, dista del lloc institucional del president de Freixenet, de tall acadèmic. Però també són com el dia i la nit en el camp ideològic: mentre l'actual president ha estat un ariet de l'independentisme, el nou és sobiranista i presideix el lobby empresarial nacionalista Femcat, en el qual va rebre pressions del Govern per a un posicionament més gran fa un any, en plena efervescència pel referèndum. El càrrec a Femcat l’abandonarà al gener, una vegada venci el seu mandat (de dos anys).

Però els qui el coneixen auguren una tercera diferència que es demostrarà una vegada assumeixi el càrrec: l'aposta per criticar l'independentisme de Bonet es convertirà “en silenci i respecte institucional” de Relat, més caut en les seves declaracions públiques que el seu predecessor en el càrrec.

Executiu tenaç

Després de negar durant els últims mesos la possibilitat que pogués convertir-se en president de Fira, Relat va ser convocat el passat 28 de novembre per Miquel Valls. En aquesta reunió se li va comunicar la intenció del president de la Cambra de Comerç de proposar-lo per al càrrec, tal com és preceptiu. Una de les primeres coses que va fer l'executiu, segons han explicat dues persones a aquest diari, va ser trucar al seu amic Miquel Martí, president de Moventia, per posar-lo al corrent de la qüestió. Relat i Martí han coincidit a Femcat, però des d'aquest dimecres els unia una altra qüestió: els dos havien estat candidats per presidir Fira. Martí va ser la primera proposta de Valls, que va decaure davant l'exigència inicial de Colau que el càrrec fos per a una dona. Relat pretenia el suport del seu amic i, una vegada obtingut, va engegar tot el procés.

Encara que Relat es va incorporar a MAT Holding amb un caràcter més estratègic —va rebre l'encàrrec de planejar el creixement de la companyia—, ha acabat exercint un rol de gestió diària. Se’l considera un executiu tenaç, que no dubta a insistir per aconseguir els seus objectius.

Excorredor de maratons, se li suposa capacitat d'esforç i sacrifici. I compromís social, que ha demostrat amb el temps que li dedica, entre altres activitats, a Femcat. Això sí, un directiu que ha coincidit amb ell a Femcat li destaca un perfil presidencialista, en el qual no sempre escolta —o assumeix— les propostes de la resta de persones que té per sota. “Potser és el seu màxim punt feble”, assenyalen.